Crust punk
 | |
| Orígens estilístics | Thrash metal Punk rock |
|---|---|
| Orígens culturals |  Regne Unit i  Estats Units en els anys 1980. |
| Instruments típics | Guitarra, bajo i bateria |
| Popularitat al Mainstream | Alta de manera "underground", en especial al Regne Unit. |
| Origen | Estats Units d'Amèrica i Regne Unit  |
| Creació | 1986 |
| Part de | hardcore punk |
| Subgèneres | |
| Stenchcore | |
| Altres temes | |
| Metalcore - Grups de crust punk | |
El crust punk (a vegades anomenat crust o crustcore) és un subgènere i estil de música derivat de l'anarcho-punk influenciada pel D-beat i el extreme metal.[1] L'estil, el qual va emergir a Anglaterra a mitjan 1980s, sovint té cançons amb lletres fosques i pessimistes que s'ocupen de mals polítics i socials. Musicalment es podria resumir una definició de l'estil crust com una forma de "hardcore d'expressió terrorífica". Les bandes que van ajudar a formar aquest subgènere van ser en la seva majoria bandes del primerenc anarco punk els qui prenien influència de bandes de heavy metal com Motörhead.
La tendència del crust punk és gairebé igual al del D-Beat sol que el so és molt més agressiu.
El crust és parcialment definit per baixos pronunciats i un so "bastant brut, cru i brutal". És un estil musical molt ràpid (algunes bandes utilitzen blast beat amb seccions moderades ocasionals). Les veus són usualment guturales així com també poden ser cridades. El crust punk pren influències del Anarco/Hardcore punk de Crass i Discharge,[1] també de l'extreme metal Però mes pel thrash (especialment el thrash del East Coast Thrash Metall) d'Overkill, Nuclear Assault, Metallica i en algunes de les seves formes més dissonants, elements subtils del Deathrock.[1] El crust ha estat sempre un estil de música molt underground, però fans i bandes dins de l'estil es troben a tot el món. Els primers treballs d'Amebix (els creadors del gènere), Excrement of War, Doom, Nausea, Hellbastard, Aus Rotten, i Extreme Noise Terror (els qui serien els pioners del grindcore) constitueixen el crust prototípic.[1]
Història (Precursors, orígens i formació)
Els precursors del crust punk són bandes de hardcore i anarco punk com Crass, Discharge, The Varukers (Les 2 ultimes són les creadores del D-beat), Lunatic Fringe i Rattus. També bandes de heavy metal (que incorporaven elements del punk rock a la seva música) com Motorhead i grups de Deathrock. El crust està caracteritzat per una sobrecàrrega dels elements definitoris de hardcore: rapidesa, distorsió i veus fortes, sovint amb expressions guturals, estripades o terrorífiques.
El crust punk apareix probablement en la dècada dels 80s arran de la banda Amebix els qui tocaven un hardcore punk molt ràpid (la rapidesa va ser adquirida del D-Beat), amb un so fosc heretat del Deathrock, i prenent elements del anarcho-punk i el thrash metal més fosc, a més una altra característica del grup és una tendència visual gòtica. Altres bandes apareixen en l'escena del anarco-punk amb un so molt semblat al d'Amebix com Excrement of War i Doom.
Hom considera el disc Arise d'Amebix com a primer àlbum reconegut de crust punk, però el grup Hellbastard, va ser qui en realitat va encunyar el terme "crust", (en la seva demo de 1986 Ripper Crust).
El gènere es coneixia com a "stenchcore" abans de ser batejat com crust punk. El nom ve de la maqueta de Deviated Instinct publicada en 1987, titulada Terminal Filth Stenchcore. El terme "stenchcore" utilitzat actualment s'utilitza també per a grups que intentant emular el so dels grups pioners de crust, en contrast amb grups que han incorporat un altre tipus d'influències (veure a baix).
El crust punk és un estil gairebé desconegut per al gran públic, a excepció dels afeccionats al punk. La gent que escolta habitualment crust se'ls coneix generalment com "crusties" o "crust punks".
El crust punk als Estats Units apareix amb el treball de bandes com Nausea de Nova York. Aquest grup va sorgir del moviment ideologista anarcho-punk però la seva música ve del contemporani del hardcore punk emergit del Regne Unit: "D-beat". També apareixen bandes com a Neurosis, de Sant Francisco (bressol de bandes de hardcore punk llegendàries com Dead Kennedys), igual que Misery i Destroy ambdues bandes de crust del Mineapollis.
Un grup britànic anomenat Extreme Noise Terror, els qui emergeixen de l'escena del crust punk serien els que juntament amb Napalm Death crearien el grindcore (la forma mes extrema juntament amb el crust del punk) una forma derivada que combinava el crust amb el death metal, característiques pròpies del grindcore seria afegir a l'estil ràpid i fort del hardcore una distorsió molt més greu i bruta en les guitarres (propis del crust), mentre les veus s'expressaven de formes guturals i virolades (heretats del death metal). Aquests recursos donen lloc a una música enèrgica i atemorint per recalcar la passió reivindicativa de les lletres, que solen ser de tipus anarquistes, politico-socials o ecologistes centrades sobretot en les temàtiques d'alarma pels problemes del món.
Existeix un corrent de pensament que defensa la idea que el crust punk és producte d'una evolució del grindcore, no obstant això tots dos gèneres van coexistir i igualment es van influenciar de bandes de death metall nord-americanes durant els seus inicis. Al començament dels 80's ja existien bandes de l'anomenat black metal com Venom i Celtic Frost que alguns afirmen que van posar ser influència directa del hardcore punk més extrem, no obstant això cal anar amb compte amb aquesta idea, ja que a dia d'avui aquestes bandes són considerades com black metal, però si revisem els primers treballs d'aquestes bandes ens adonarem que tocaven un so bastant proper al que seria posteriorment denominat com thrash metal, fins i tot en l'àlbum black metal de Venom, es nota una clara influència de la banda Motörhead i sons més lligats al punk rock de l'època.
El crust punk és un gènere recorregut en moltes discogràfiques de punk com Profane Existence, Prank, Havoc, Life is Abuse Records o Trabuc Records a Espanya.
Dècada dels 90s/00s (Portland, Suècia, Espanya)
En Estats Units la dècada dels 90's suposa una important evolució dins gènere amb la irrupció de His Hero is Gone combinant el so cru del crust al costat de concordes en afinacions més greus, propis del sludge metall de l'època. Després de la seva dissolució els seus membres van continuar tocant en altres bandes com Hellshock, Tragedy, From Ashes Rise o Severed Head of State conformant el que popularment es denomina com a escena de Portland, una de les més prolífiques en l'última dècada i donant lloc a una nova i melòdica variant del crust punk, més propera al hardcore melòdic que sol etiquetar-se com a "neo crust".