Aro

Potser volíeu: aro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈa.ɾu/
	balear /ˈa.ɾo/, /ˈa.ɾu/
Occidental:	/ˈa.ɾo/

• Etimologia: Documentat des del segle XIV, de Àreu (s. XIV), de Araze (s. X), de Azare (s. IX) per metàtesis, d’una base preromana indoeuropea incerta. Doblet de Ridaura ‎(literalment «riu d’Aura») i Riudaura, en canvi no ho és de Àreu.

Nom propi

Aro

1. Vall formada en curs baix del Ridaura que inclou Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro i Platja d'Aro (Baix Empordà).

Sinònims

• Aura (poètic)

Miscel·lània

• Síl·labes: A·ro (2)
• Anagrames: ora ^(revers), orà, Orà, rao, Raò, raó, Raó

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, OnCat