Turmalina
Turmalina és com es coneixen popularment als minerals que integren el grup de la turmalina, un grup de minerals borosilicats de la superclasse dels ciclosilicats. Reportada per Christianus-Fridericus Garmann l'any 1707, el nom tourmali era el nom genèric que s'emprava a Ceilan per a les gemmes de colors, majoritàriament zircons. Tourmalin, com un nom més o menys específic, es va començar a utilitzar per Rinmann l'any 1766.
Turmalina | |
---|---|
Grup de minerals | |
Turmalina (elbaïta) de Male, Mogok, Sagaing, Mandalay, Myanmar. Mides: 61 mm x 60 mm x 52 mm. | |
Fórmula química | A(D₃)G₆(T₆O18)(BO₃)₃X₃Z sent: A = Ca, Na, K, o res; |
Epònim | electricitat |
Classificació | |
Categoria | silicats > ciclosilicats |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Fractura | desigual, concoidal |
Duresa | 7 |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 2,9 a 3,1 g/cm³ (mesurada) |
Més informació | |
Símbol | Tur |
Referències | [1] |
L'ertlita és la darrera espècie que ha entrat a formar part d'aquest grup de minerals, i va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'estiu de 2024.[2]
Característiques
modificaLa seva fórmula genèrica és A(D₃)G₆(T₆O18)(BO₃)₃X₃Z, on:
- A = Ca, Na, K, o res,
- D = Al, Fe2+, Fe3+, Li, Mg2+, Mn2+,
- G = Al, Cr3+, Fe3+, V3+,
- T = Si (i algunes vegades Al, B3+),
- X = O i/o OH,
- Z = F, O i/o OH.
L'estructura per al grup de la turmalina és una en el qual els tetràedres de SiO₄ estan vinculats en anells de sis membres que tenen un patró hexagonal i estan apilats amb grups BO₃ triangulars, units pels cations del lloc D; els tetraedres de SiO₄ estan vinculats verticalment pels cations de G i els anions X, mentre que les columnes estan unides horitzontalment per tots dos. El grup de la turmalina està integrat per les següents espècies:
|
|
Referències
modifica- ↑ «Tourmaline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 79». European Journal of Mineralogy, 36, 3, 25-06-2024, pàg. 525–528. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-525-2024 [Consulta: 11 juliol 2024].