La Jana
La Jana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarca | Baix Maestrat | ||||
| Capital | la Jana | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 678 (2023) (34,77 hab./km²) | ||||
| Gentilici | janenca, janenc | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 19,5 km² | ||||
| Altitud | 299 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Vinaròs | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia festiu | |||||
| Patrocini | Bartomeu apòstol i Mare de Déu dels Àngels | ||||
| Dia de mercat | Dimarts | ||||
| Festa patronal | 24 d'agost | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12340 | ||||
| Codi INE | 12070 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12070 | ||||
| Lloc web | lajana.es… | ||||
| |||||
Geografia
modificaEl terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és el pujol dels Castellets, on hi ha el poblat iber. El terme municipal limita amb Canet lo Roig, Traiguera, Cervera del Maestrat, Sant Mateu i Xert.
Història
modifica
D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos; de l'època romana hi ha una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la petita estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver sigut un oratori per als viatgers. És en època àrab, l'any 1147, quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmenta per primera vegada La Yana; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins al 1319; rere l'ocupació cristiana, Hug de Follalquer, cavaller d'Amposta i maestre de l'orde de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre. Desapareguda l'orde de l'Hospital, el senyoriu passa a la de Montesa, on es manté fins a l'abolició del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde; en la guerra de Successió va fer costat al borbó.
Demografia
modifica| Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[1] | ||
|---|---|---|
 | ||
| Font: Institut Nacional d'Estadística | ||
| Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[2] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | |||||
| Població | 812 | 796 | 792 | 791 | 820 | 828 | 823 | 828 | 830 | 820 | 799 | 787 | 757 | 739 | |||||
Política i govern
modificaComposició de la Corporació Municipal
modificaEl Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 3 regidors del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per la Jana (Compromís) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular | 
|
Lucía Clemente Gargallo | 200 | 41,84% | 3 ( )
| |
| Compromís per la Jana | 
|
Domingo Tolós Lladser | 184 | 38,49% | 3 ( +1)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Ismael Vilanova Boix | 91 | 19,04% | 1 ( -1)
| |
| Vots en blanc | 
|
3 | 0,63% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 478 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 6 | 1,24% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 484 | 90,98%** | ||||
| Abstenció | 48* | 9,02%** | ||||
| Total cens electoral | 532* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Domingo Tolós Lladser (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 3 de Compromís i 1 de PSPV[3]) | ||||||
| Fonts: JEC,[4] JEZ Vinaròs,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldia
modificaDes de 2015 l'alcalde de la Jana és Domingo Tolós Lladser de Compromís per la Jana (Compromís).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Marcelino Beltrán Balaguer | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Vicente Balaguer Pavia | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Eleuterio Boix Bayarri | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Vicente Prades Beltrán | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Vicente Prades Beltrán | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Vicente Prades Beltrán | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Juan Gargallo Balaguer | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Juan Gargallo Balaguer | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Joaquin Lladser Balaguer | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Domingo Tolós Lladser | Compromís | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Domingo Tolós Lladser | Compromís | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[8] | ||||
Economia
modificaEl motor econòmic de La Jana és l'agricultura, sobretot l'oliva i l'oli que se n'extrau; també es cultiva en menor mida l'ametla, la garrofa, la cirera, la bresquilla, el meló, el meló d'alger i les hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'aviram, conills i porcs.
Monuments
modifica
Monuments religiosos
modifica- Església de Sant Bartomeu. Del segle xvii.
Renaixentista, pel mestre Joan Tell (1622-1633). Una nau amb capelles laterals. Façana barroca. Conserva interessants obres d'orfebreria, com calzes platerescs i llenços, com ara la taula de la Verge amb Santa Anna i els dubtes de Sant Josep. Sèrie de retrats de Gambeta.
- Ermita de Santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.
- Ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Barroca, del segle xviii.
- Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del xviii-XIX.
Monuments civils
modifica- Casa del Batlle. Del segle xvii, és seu de l'actual ajuntament.
- Antic poblat del Carrascal. D'origen iber, només en resta l'ermita de Sant Josep.[9]
Llocs d'interés natural
modifica- Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries del Pou del Mas[10]. Situat al costat de la Via Augusta i que en menys d'una hectària acull 21 exemplars, entre els quals destaquen l'olivera farga del Pou del Mas, amb gairebé 8 metres de perímetre i l'olivera "de les Parelles", que va obtenier el 2014 el Premi AEMO a la millor olivera monumental d'Espanya.
- L'Engolidor[11]. Arbreda Monumental d'Interès Local i que compta amb set roures centenaris i una bona mostra de flora autòctona. Es tracta d'una séquia de gran profunditat que canalitza l'aigua pluvial de la veïna Bassa Llecuna i que en èpoques de moltes precipitacions acumula una gran quantitat d'aigua.
Festes i celebracions
modifica- Panxuts. El diumenge de carnestoltes. Tradicional carnaval que té per protagonistes els "panxuts", uns grotescs personatges vestits amb una camisa de llenç atapeïda de palla i un cabàs d'espart al cap.
- Ball de kintos. El dijous Sant. Tradicional ball de verbena organitzat per la quinta[12] de joves que compleixen 18 anys
- Romeria al Real Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. El dilluns de Pasqua. Amb la marxa a peu caiguda en desuetud, se celebra un dinar popular a la Font de la Salut i una cercavil·la de la banda municipal.
- Mare de Déu dels Àngels. Segon dissabte després del de Glòria.
- Festes majors. Als voltants del 24 d'agost, dia de Sant Bertomeu, copatró de la localitat.
- Beat Jacint Orfanell. Segon dissabte de setembre, commemorant la beatificació de Jacint Orfanell[13] pel Papa Pius VI el 10 de setembre de 1786.
- Fira de La Jana. Últim cap de setmana d'octubre. Una de les fires tradicionals agrícoles i ramaderes més antigues de la comarca. Les típiques paradetes convertixen els carrers en un gran mercat de tota classe d'articles.
Personatges destacats
modifica- Vicenç Balaguer (segle XVII-XVIII), organista i compositor musical.
Referències
modifica- ↑ Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
- ↑ Redacció «La Jana, Domingo Tolós reelegit alcalde de la localitat amb el vot a favor del Partit Socialista». canal56.com, 18-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.170 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Vinaròs «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 6-7. inserció=1870 [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Jana», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Jana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ La memòria de l'abandonament; Abandonament i reocupació als pobles i llogarets de l'interior valencià Agustí Hernàndez Dolç, Xarxa de Museus de la Diputació de València.
- ↑ «Oliveres mil·lenàries | Ajuntament de La Jana». [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «L'Engolidor | Ajuntament de La Jana». [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «Quinta». «organització militar femení Mètode establert per a completar les unitats militars consistent, inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d’incorporar-se. femení Conjunt de gent reclutada en un mateix any. masculí Home que, per sorteig, havia d’ésser soldat.»
- ↑ «Memòria fotogràfica i documental de la Jana: 1886, Orfanell, glòria valenciana», dijous, 19 gener 2023. [Consulta: 2 maig 2024].
Enllaços externs
modifica
- Pàgina web de l'Ajuntament de la Jana.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..