Ministeri de l'Interior d'Espanya
El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.[1]
Ministerio del Interior | |||||
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Departament ministerial | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Governació (1977) i Justícia i Interior (1996) | ||||
| Creació | 1977 | ||||
| Reemplaçat per | Justícia i Interior (1994) | ||||
| Supressió | 1994 | ||||
| Recuperació | 1996 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Ministre | Fernando Grande-Marlaska Gómez | ||||
| Filial | |||||
| Part de | Administració General de l'Estat | ||||
| Lloc web | Ministeri de l'Interior | ||||
  
| |||||
L'actual titular és Fernando Grande-Marlaska Gómez.[2]
Història
modificaEl primer antecedent històric al Ministeri de l'Interior a Espanya és la Secretaria de Despatx de Justícia, Govern Polític i Hisenda d'Espanya i Índies creada pel rei Felip V el 1717. El 1720 es va reformar i es va denominar Secretaria del Despatx de Justícia i Govern Polític. Aquesta situació es va mantenir fins al bienni de 1754 i 1755.[3]
Durant l'ocupació napoleònica, el rei Josep I, a imitació del model francès, va crear el 1809 el Ministeri de l'Interior a través de l'Estatut de Baiona. Quan es va aprovar la Constitució de Cadis, el 1812, les Corts van adoptar la mateixa decisió però fugint de la terminologia francesa van crear la Secretaria del Despatx de la Governació del Regne i Illes adjacents i la Secretaria del Despatx de la Governació del Regne per Ultramar. Oficialment, el Ministeri de l'Interior es considera fundat el 1812 a partir de l'òrgan creat per les Corts de Cadis.
Quan Ferran VII retornà a Espanya va suprimir els dos departaments el 1814 que van ser restaurats durant el Trienni Liberal (1820-23) i suprimits de nou quan aquest va finalitzar. El 1823 va sorgir un únic Ministeri de l'Interior que va durar només uns mesos. Dins la Governació s'incloïen les competències sobre l'Administració local, propis i arbitris, hospicis, sanitat, obres públiques, agricultura, indústria i educació.
El 1830, rel rei Ferran VII va crear el Ministeri de Foment a través d'un decret que no va entrar en vigor fins al 1832. La denominació va ser escollida per evitar el noms d'Interior i Governació perquè recordaven l'ocupació francesa i als liberals de Cadis respectivament. El nou departament es va convertir en l'instrument principal de la reforma administrativa a Espanya durant el segle xix. Entre les seves competències hi havia les del govern interior, tots els assumptes vinculats a Gràcia i Justícia, polícia urbana i rústica, seguretat pública, presons, cases de correcció i presidis, a més d'altres relacionades amb l'agricultura, la indústria, el comerç, obres públiques, impremtes, premsa, arxius i museus.
Entre 1834 i 1835 es va recuperar la denominació de Ministeri de l'Interior. El 1835 es passa a denominar Ministeri de la Governació del Regne. El 1847 el departament es desprèn dels afers relacionats amb obres públiques, econòmics i culturals i va mentenir les atribucions vinculades amb l'ordre públic, l'organització municipal i provincial, sanitat, correus i telègrafs i va incorporar el Negociat d'Ultramar. A la segona meitat del segle xix i els primers anys del xx, successives reformes van anar modificant les atribucions del departament ministerial.
Durant la Segona República, el 1932, s'inclouen tots els organismes i serveis de la Guàrdia Civil entre les competències del Ministeri de la Governació. El 1933, els serveis de Sanitat i Beneficència van passar al Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió.
En plena Guerra civil, les reorganitzacions ministerials del Govern de la República no van afectar el Ministeri de la Governació. Per la seva banda, la Junta de Defensa Nacional va crear el 1936 els ministeris de l'Interior i d'Ordre Públic i el 1938 els va fusionar al Ministeri de la Governació. Més endavant, durant la dictadura franquista, diferents competències desapareixen del departament per ser assumides per nous ministeris. El 1959 es va crear la Prefectura Central de Trànsit.
El 1977, durant el mandat del president del Govern, Adolfo Suárez, es reestructura l'Administració General de l'Estat: es crea el Ministeri de l'Interior que assumeix la tasca del Ministeri de la Governació i moltes de les competències que fins al moment desenvolupava aquest són transferides a nous departaments com els de Sanitat i Seguretat Social i Transports i Comunicacions. Aquesta denominació s'ha mantingut fins avui, amb l'excepció dels anys 1994 i 1996 quan Felipe González el suprimeix per crear el Ministeri de Justícia i Interior i és recuperat de nou durant el mandat de José María Aznar.
Segons revelà el documental Las cloacas de Interior, existeix des de fa anys una estructura formada per: l'Oficina Siniestra (una oficina que elabora informes falsos contra els adversaris polítics i policies que s'envien als mitjans de comunicació espanyols), el comissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo i la Brigada política, una policia política que "consta d'una sèrie de comandaments policials de la confiança del ministre" Jorge Fernández Díaz.[4] L'operació Catalunya s'inicia després de la manifestació de l'11 de setembre del 2012 amb el lema «Catalunya, nou estat d'Europa», en la que un milió i mig de persones es manifesten pels carrers de Barcelona a favor del dret a decidir, a partir d'una reunió mantinguda el 26 d'octubre de 2012 entre el comissari José Manuel Villarejo, la secretaria general del Partit Popular i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, i Ignacio López del Hierro.[5] Mariano Rajoy, el president del govern, era coneixedor de les maniobres de les clavegueres de l'Estat contra els seus enemics polítics.[6] Segons detalla el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz en un informe remès per la Unitat d'Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el govern del de Mariano Rajoy va emprar els recursos de les clavegueres de l'Estat al servei del Ministeri de l'Interior per practicar la guerra bruta filtrar als mitjans de comunicació i desprestigiar davant l'opinió pública el partit polític. La brigada política del Ministeri de l'Interior va efectuar centenars de cerques d'almenys 55 dels 69 diputats del partit entre el 2015 i el 2016 per trobar qualsevol dada que pogués perjudicar o incriminar els representants de Podem.[7]
Funcions
modificaCorrespon al Ministeri de l'Interior:[8]
- Proposar i executar la política del Govern d'Espanya en matèria de seguretat ciutadana, trànsit i seguretat viària,
- Promoció de les condicions per l'exercici dels drets fonamentals
- Exercici del comandament de les forces i cossos de seguretat de l'Estat
Les funcions del Ministeri de l'Interior són:[9]
- La preparació i execució de la política del Govern en relació amb l'administració general de la seguretat ciutadana.
- La promoció de les condicions per a l'exercici dels drets fonamentals, especialment en relació amb la llibertat i seguretat personal, en els termes establerts en la Constitució Espanyola i en les lleis que els desenvolupin.
- El comandament superior, la direcció i coordinació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
- El control de les empreses i el personal de seguretat privada.
- L'exercici de les competències que, en l'àmbit policial, li atribueix la legislació vigent en matèria d'estrangeria.
- El règim d'asil, refugi, règim d'apàtrides i protecció a desplaçats.
- L'administració i règim de les institucions penitenciàries, entre les quals hi ha els vuit Centre d'internament d'estrangers de l'estat espanyol.[10]
- La realització de les actuacions necessàries per al desenvolupament dels processos electorals.
- L'exercici de les competències legalment atribuïdes sobre protecció Civil.
- L'administració general de la policia de circulació i de la seguretat viària.
Al Ministre de l'Interior, com a titular del departament, li correspon:
- La iniciativa, planificació, direcció i inspecció de tots els serveis del ministeri.
- El comandament superior de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
- Les funcions assenyalades a l'article 12 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat, així com les que li siguin atribuïdes per altres lleis o normes especials.
Estructura
modificaEl Ministeri de l'Interior s'estructura en els següents òrgans superiors i directius:[8][9]
- Secretaria d'Estat de Seguretat, de la qual depenen els següents òrgans directius:
- Subsecretaria d'Interior, de la qual depenen els següents òrgans directius:
Llista de ministres
modifica
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modificaReferències
modifica- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 255. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «Real Decreto 357/2018, de 6 de junio, por el que se nombran Ministros del Gobierno» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 138, 07-06-2018, pàg. 58.729.
- ↑ «Història del Ministeri de l'Interior» (en castellà). Ministeri de l'Interior. Arxivat de l'original el 12 de juny 2018. [Consulta: 11 juny 2018].
- ↑ Pujol, Edurne «“Es repugnante”: así funcionan las 'cloacas' del Ministerio del Interior». El Español, 05-07-2017 [Consulta: 19 juliol 2017].
- ↑ Ángeles Vázquez, Tono Calleja. «Una reunión con Cospedal fue el origen de la 'Operación Cataluña', según las agendas de Villarejo» (en castellà). El Periódico, 20-11-2021. Arxivat de l'original el 13 de juny 2022. [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ Jordi de Planell. «Mariano Rajoy coneixia l'operació Catalunya almenys des de l'octubre del 2012». Rac1, 06-05-2024. Arxivat de l'original el 7 de maig 2024. [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ Pascual, Ana Maria. «La 'guerra sucia' contra Podemos o cómo el Gobierno de Rajoy trató de hundir a la izquierda alternativa» (en castellà). Publico, 19-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ 8,0 8,1 «Real Decreto 355/2018, de 6 de junio, por el que se reestructuran los departamentos ministeriales» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 138, 07-06-2018, pàg. 58.722-58.727.
- ↑ 9,0 9,1 «Reial Decret 400/2012, de 17 de febrer, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de l'Interior». Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 42, 18-02-2012, p. 14527.
- ↑ «Centros de internamiento de inmigrantes en España, pasaje a la desesperación». RT, 27-07-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].