Envisat
El Envisat (2002-2012) era un satèl·lit ambiental d'observació de la Terra construït per l'Agència Espacial Europea (ESA). El seu nom és un mot creuat de les paraules en anglès environment i satellite. El centre de control es trobava a l'institut ESOC a Darmstadt (Alemanya).[1]
| |||||||||||||||
Tipus de missió | satèl·lit d'observació terrestre i entitat desapareguda | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | Agència Espacial Europea | ||||||||||||||
NSSDCA ID | 2002-009A | ||||||||||||||
Núm. SATCAT | 27386 | ||||||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||||||
Fabricant | Astrium | ||||||||||||||
Massa | |||||||||||||||
Potència | 6.500 W | ||||||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Vehicle de llançament | Ariane 5G | ||||||||||||||
Contractista | Arianespace | ||||||||||||||
Fi de la missió | |||||||||||||||
Últim contacte | 8 abril 2012 | ||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||
Instruments Laser Retro-Reflector (en)
Advanced Along Track Scanning Radiometer (en) espectròmetre d'imatges de resolució mitjana Scanning Imaging Absorption Spectrometer for Atmospheric Chartography (en) DORIS (sistema satel·litari) Global Ozone Monitoring by Occultation of Stars (en) Michelson Interferometer for Passive Atmospheric Sounding (en) Advanced Synthetic Aperture Radar (en) Radar Altimeter 2 radiòmetre de microones | |||||||||||||||
Es va llançar l'1 de març de 2002 a bord d'una llançadora Ariane 5 des del Port Espacial Europeu a Kurú,[2] cap a una òrbita polar amb sincronització solar a una distància de 790 km (±10 km) de la superfície de la Terra. Orbita la Terra en aproximadament 101 minuts amb un cicle que es repeteix cada 35 dies. Amb una massa de 8.211 kg era el satèl·lit més gran dels posats en òrbita per la ESA. Portava nou dispositius d'observació que envien informació sobre la terra, el gel, l'aigua i l'atmosfera en utilitzar diversos mètodes científics de mesura. La missió es va acabar de manera abrupta el 8 d'abril del 2012, quan es va perdre la comunicació.[3] Ha complert deu anys de servei, el doble de previst.[4]
Alguns dels instruments de mesura eren modificacions millorades dels instruments que portaven els satèl·lits ERS-1 i l'ERS-2. Aquest nou instruments són: ASAR, MERIS, AATSR, RA-2, MWR, DORIS, GOMOS, MIPAS i SCIAMACHY. Aquest darrere és un espectròmetre dissenyat per a mesurar globalment les traces de gasos a la troposfera i l'estratosfera. Entre moltes altres coses va mesurar el forat de la capa d'ozó.[5]
Referències
modifica- ↑ «Envisat» (en anglès). ESA, 13-08-2012.
- ↑ «Desé aniversari del Satèl·lit Envisat». GMV, 01-03-2012.
- ↑ «ESA declares end of mission for Envisat» (en anglès). ESA, 09-05-2012.
- ↑ «L'ESA dona per perdut l'Envisat». El Punt Avui, 11-05-2012, pàg. 27. Arxivat de l'original el 2018-02-12 [Consulta: 11 febrer 2018].
- ↑ «El forat de la capa d'ozó arribarà als 25 milions de quilòmetres quadrats durant setembre». Sostenible, 09-02-2005. Arxivat de l'original el 2018-02-12 [Consulta: 11 febrer 2018].
Enllaços externs
modifica- «Les fotos de l'Envisat». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 13-03-2012.
- «Envisat» (en anglès). ESA. Arxivat de l'original el 2000-12-06. [Consulta: 10 març 2009].
- «Four years on, Envisat hailed for its contribution to Earth science» (en anglès), 28-02-2006. (Quatre anys del Envisat, la seua contribució a les ciències de la Terra)
- «Projecte BEAM». Arxivat de l'original el 2013-06-21. [Consulta: 15 juny 2013]. Programari lliure de visualització de molts formats d'informació obtinguda per satèl·lits creat per la ESA.