[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Imperi Llatí

(S'ha redirigit des de: Emperador llatí)

L'Imperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble[1] (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia[2] fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.[3] Malgrat que reclamava la sobirania sobre totes les terres romanes d'Orient i que intentava exercir el control sobre els seus estats vassalls de Grècia, durant la major part de la seva història fou incapaç de projectar la seva autoritat més enllà de l'est de Tràcia i parts de Bitínia.[3]

Romania
Imperi Llatí
Imperi Llatí de Constantinoble
← Bandera
 1204 – 1261 Bandera →

Escut de

Escut

Informació
CapitalConstantinoble
Idioma oficialLlatí, francès antic (oficial)
Altres idiomesgrec
Religiócatòlica romana (oficial)
ortodoxa grega (popular)
Període històric
edat mitjana
destrucció de l'Imperi Romà d'Orient1204
reconquesta romana d'Orient de Constantinoble1261
Política
Forma de governmonarquia
emperador
 • 1204-1205:Balduí I de Constantinoble
 • 1206-1216:Enric I de Flandes
 • 1217-1219:Violant de Flandes (regent)
 • 1219-1228:Robert de Courtenay
 • 1228-1237:Joan de Brienne (regent)
 • 1237-1261:Balduí II de Courtenay

Balduí de Flandes en fou elegit el primer emperador per un comitè de dotze electors (sis de venecians i sis d'altres).[3] El nom llatí de l'emperador era Imperator Romaniae. El nom no té res a veure amb la Romania actual; és la forma llatina del títol d'emperador romà d'Orient, a qui l'emperador llatí esperava reemplaçar. L'Imperi Romà d'Orient mai no es va dir així i el títol de l'emperador era βασιλεύς Ῥωμαίων, (Vassileus Roméon) o emperador dels romans, ja que aquests es veien com a continuadors de l'antic Imperi Romà. Açò va produir el curiós efecte que a Europa existien alhora tres imperis «romans», el tercer dels quals era el Sacre Imperi Romanogermànic.

No obstant això, la majoria del territori va romandre en mans d'estats rivals dirigits per aristòcrates de l'antic imperi, com el Despotat de l'Epir, l'Imperi de Nicea i l'Imperi de Trebisonda. Els parents de Balduí van lluitar durant molts anys pels seus dominis. L'Imperi Llatí va finalitzar el 25 de juliol del 1261 quan Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble i va derrocar Balduí II de Courtenay, l'últim emperador llatí.

Els hereus de Balduí II van continuar utilitzant el títol d'emperador de Constantinoble durant un segle, i es veien com a teòrics senyors de diversos estats llatins en la mar Egea.

Moneda

modifica

Les fonts textuals diuen que els emperadors llatins encunyaven la seva pròpia moneda a Constantinoble, però no se n'ha trobat cap que els pugui ser atribuïda amb certesa, fet que es considera «el gran misteri de la numismàtica bizantina i de les croades». Una possibilitat és que els venecians, els veritables amos i senyors de l'imperi, haguessin imposat l'ús de les seves monedes d'or i argent als emperadors llatins, que haurien hagut de conformar-se a emetre monedes anònimes de coure.[4] Així i tot, una llista de monedes d'or compilada per Francesco Balducci Pegolotti parla de «perpres llatines d'or» que, segons el medievalista Alan M. Stahl, en realitat haurien estat fetes d'electre, si és que existiren de debò.[5]

Emperadors

modifica

Emperadors titulars[14]

modifica

Atles històric

modifica
  •  
    Imperi Bizantí el 1204
  •  
    Partició
  •  
    avanços croats i dels arconts grecs
  •  
    Lluites entre croats i Lleço Sgouros
  •  
    Croats a Atenes
  •  
    Creació dels estats llatins
  •  
    Grècia 1205-1207
  •  
    Grècia 1207-1208
  •  
    Grècia 1208-1209
  •  
    Grècia 1209-1212
  •  
    Grècia 1212-1217
  •  
    Grècia 1217-1224
  •  
    Grècia 1224-1230
  •  
    Grècia 1230-1237
  •  
    Grècia 1237-1241
  •  
    Grècia 1241-1246
  •  
    Grècia 1246-1252
  •  
    Grècia 1252-1256
  •  
    Grècia 1256-1259
  •  
    Grècia 1259-1261
  •  
    Grècia 1261-1262

Referències

modifica
  1. ↑ Marcos Hierro, 2003, p. 33.
  2. ↑ Carr, 2015, «Angeli and Latins».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Kajdan, 1991, «Latin Empire» (C. M. Brand i A. Cutler).
  4. ↑ Schlumberger, 1878, p. 274 i 275.
  5. ↑ Stahl, 2001, p. 197.
  6. ↑ 6,0 6,1 [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=NN1xNdYH6n0C&lpg=PA657&pg=PA657#v=onepage&q=&f=true
  7. ↑ VV. AA., A History of the Crusades, Volume II: The Later Crusades, 1189–1311, Univ. of Wisconsin Press, 2006, p. 213.
  8. ↑ Nicol, 1992, p. 164.
  9. ↑ VV. AA., A History of the Crusades, Volume II, p. 216.
  10. ↑ El 1229 va fer el tractat amb els barons de l'imperi, però va arribar a Constantinoble el 1231: [1], [2], [3], [4] y [5]
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=NN1xNdYH6n0C&lpg=PA658&dq=&pg=PA658#v=onepage&q=&f=true
  12. ↑ [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=2dsycrclykIC&lpg=PA216&dq=&pg=PA224#v=onepage&q=&f=false y http://books.google.cat/books?id=2dsycrclykIC&lpg=PA226&dq=&hl=ca&pg=PA226#v=onepage&q=&f=false
  13. ↑ [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=l9NBAAAAYAAJ&dq=&pg=PA504#v=onepage&q=&f=false
  14. ↑ [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=3hIoAQAAIAAJ&dq=&lr=&as_brr=3&pg=PA393#v=onepage&q=&f=false

Bibliografia

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Llatí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Imperi_Llatí&oldid=33182624»