[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Assiris

Grup cristià religiós a la Síria moderna sense relació real amb els antics asirios i cap grup ètnic
(S'ha redirigit des de: Assiri)

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris. Viuen principalment al nord de l'Iraq, en alguns pobles de Turquia, a Síria, al nord-oest de l'Iran i en comunitats per diversos llocs del món, on destaquen els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Rússia, el Líban i Jordània, i alguns estats europeus.[23]

Infotaula grup humàAssiris
Āṯurāyē
ܐܬܘܖ̈ܝܐ
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup etnoreligiós Modifica el valor a Wikidata
Població total4.200.000
Llenguaassiri, caldeu, turoyo
ReligióCristianisme
Part desemites Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsAltres pobles semítics
Geografia
EstatIraq, Estats Units d'Amèrica, Síria, Suècia, Iran, Turquia, Austràlia, Rússia, Armènia, Canadà, Geòrgia, Ucraïna, Grècia i Azerbaidjan Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Iraq: 300.000[1]

Síria: 400.000[2]
Iran: 20.000 [3][4]
Turquia: 15.000 – 25.100 [5][6]
Suècia: 100.000[7]
Estats Units d'Amèrica: 110.807 – 400.000 [8][9]
Jordània: 100.000 – 150.000[10][11][12]
Alemanya: 100.000[13]
Austràlia: 24.505 – 60.000 [14][15][16]
Líban: 39.000[17]
Països Baixos: 20.000[18]
França: 30.000[19]
Rússia: 10.911[20]
Canadà: 10.810[21]

Geòrgia: 3.299[22]

Els assiris han patit grans moviments migratoris, tals com el genocidi assiri al final de la I Guerra mundial, la massacre de Simele a l'Iraq (1933) i la revolució islàmica a l'Iran (1979).[24] Darrerament, la guerra a l'Iraq (2003-2010) ha desplaçat milers d'assiris (uns 400.000, el 40% de la població, els quals representen només el 3% de la població de l'Iraq).[25][26][27]

Història

modifica

El poble assiri prové de la població preislàmica de Mesopotàmia des del temps de l'Imperi d'Accàdia. En l'Imperi neoassiri la població va començar a adoptar com a llengua l'antic arameu, la llengua de les tribus aramees introduïdes a l'imperi i assimilades al segle viii, que s'havia convertit en llengua franca.[28] Síria va esdevenir província romana el 64 aC. Assíria ho va ser efímerament sota Trajà i després del 161 al 363 de manera inestable, finalment fou donada a Pèrsia. En aquest període Assíria es va cristianitzar.[29]

Heròdot diu que els grecs anomenaven els assiris "siris" eliminant la a; aquesta és la primera menció d'un nom diferent per a un poble que només n'era un. Els romans en van conquerir la part occidental i li van dir Síria —les regions d'Alep i Damasc— i aquí va néixer la distinció entre Síria i Assíria. Els pobles de l'Imperi assiri s'havien fusionat en un de sol anomenat assiri, que parlava arameu, però amb la conquesta romana van sorgir els sirians (assiris occidentals) i els assiris propis (assiris orientals). La identitat ètnica, però, es va mantenir, cosa que va facilitar després el domini romà de les dues regions (occidental i oriental). Les dues parts del poble es van cristianitzar al mateix temps (entre els segles ii i iii) fins que al segle iv els orientals van passar a Pèrsia i al segle v es va introduir un element separador:

Al segle viii els nestorians de Pèrsia van esdevenir una minoria religiosa sota el califat. Els assiris i siríacs (nom que els diferencia dels habitants de Síria o sirians, de majoria àrab) eren ètnicament i cultural diferents dels àrabs, malgrat la gran influència que van rebre d'aquesta cultura, així com eren diferents als perses i més tard als armenis, turcs i kurds.[30][31] La seva llengua va evolucionar entre el segle ii i el VIII cap als dialectes neoarameus que encara parlen.

 
Celebració en un monestir siríac ortodox a Mosul, a l'Imperi Otomà, inici del segle xx

Durant el temps de la conquesta musulmana, residia a Nínive un bisbe de l'Església oriental i l'autonomia religiosa es va mantenir durant tot el període islàmic. Així mateix, el profeta Mahoma va demanar en una fatwa la protecció del poble assiri de Mesopotàmia. L'autonomia, però, es va perdre amb la conquesta otomana: la fatwa de Mahoma va ser destruïda el 1847 i trenta mil assiris van ser massacrats. Cap al final de la I Guerra mundial les matances dels turcs, especialment contra els armenis, van afectar els assiris: dos terços de la seva població va morir en massacres organitzades, de gana, de malaltia i per les conseqüències de la violència. Els assiris van servir de manera destacada en els Iraq Levies organitzats pels britànics el 1919.[32][33][34][35]

El 1932 els assiris van refusar esdevenir ciutadans de l'Iraq i van reclamar ser considerats una nació dins l'estat. El patriarca assiri Mar Eshai Shimun XXIII va demanar a la Lliga de Nacions el reconeixement del dret dels assiris a governar el territori conegut com a "Triangle assiri" al nord de l'Iraq. Aquest fet va ser el desencadenant de la primera matança del govern iraquià contra els assiris, coneguda com la massacre de Simele.

El govern baasista va fer promeses als assiris el 1967. Tot preparant-se per l'autonomia, el congrés assiri de Teheran de 1971 va adoptar una bandera nacional. El govern baasista va complir les promeses i va reconèixer els drets culturals dels assiris, caldeus i membres de la comunitat siríaca oriental el 1972. La seva llengua seria utilitzada en totes les escoles primàries en què la majoria dels alumnes parlessin neoarameu-siríac (amb l'ensenyament complementari de l'àrab), es van crear programes de ràdio i televisió, van sorgir-ne revistes i es va fundar una associació d'escriptors i autors en siríac. El 1977 un govern provisional assiri a Chicago, als Estats Units, va establir una constitució per al futur estat autònom. Aquesta aspiració mai no es va concretar, però segueix present entre les reivindicacions dels assiris actuals. Entre 1977 i 1978 la campanya d'arabització va afectar els assiris. Tot i que Tarek Aziz, el ministre d'Afers Exteriors iraquià, era assiri, Saddam Hussein va seguir una política hostil cap als kurds, assiris-caldeus i turcmans. En la Guerra Iran-Iraq (1980-1988) nombrosos assiris van lluitar pels dos costats, i hi moriren prop de seixanta mil assiris. Quan Saddam Hussein va arribar a la presidència hi havia una població d'uns dos milions d'assiris, mentre que en acabar la invasió americana la xifra es va reduir vers un milió i mig. Molts assiris s'havien exiliat com a refugiats i d'altres havien migrat a Jordània, Síria i Líban, i a altres països, com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Estats Units i a estats d'Europa.

Guerra de l'Iraq

modifica

Després de la invasió americana els assiris van ser perseguits pels extremistes musulmans. En alguns llocs, com Dora, un barri al sud-oest de Bagdad, el 90% dels assiris van haver de fugir o van ser assassinats. Church Bombings in Iraq Since 2004. Aina.org [Consulta: 16 novembre 2008].  El ressentiment contra l'ocupació americana es revenjava amb els cristians locals. També altres fets, com la publicació d'uns dibuixos de Mahoma en una revista danesa, i unes desafortunades declaracions de Benet XVI van ser revenjades contra els assiris. Des de l'inici de la Guerra de l'Iraq el 2003 unes 46 esglésies cristianes o monestirs van patir bombes o atacs seriosos.[36]

El poble

modifica

Subdivisions

modifica

Les grans subdivisions ètniques dels assiris són:

Subdivisions religioses, geogràfiques i lingüístiques:

Pàtria

modifica

Els assiris són considerats un poble indígena de l'Orient Mitjà amb origen a la zona entre el Tigris i l'Eufrates. A l'Iraq hi viuen un milió i mig d'assiris, a Síria 877.000 i a l'Iran uns 80.000. A Tur Abidin, a Turquia, considerada la pàtria dels siríacs o arameus, només en queden 3.000[37] i a tota Turquia uns 15.000.[38] Després del 1915, durant el genocidi, molts assiris i siríacs van fugir a altres països de l'Orient Mitja, a la Rússia soviètica i a països occidentals. Mig milió viuen a Europa (Alemanya, Suècia). Les comunitats més grans són les de Södertälje, Chicago i Detroit.

Ells mateixos afirmen ser descendents dels antics accadis, qui, sota Sargon I d'Accad, foren la classe dirigent d'Assíria. Babilònia (Sumer i Accad) fou un territori sotmès a Assíria. El títol de "rei de Babilònia" era "Rei de Sumer i Accad" com a transliteració de l'accadi Šār Mat Šūmerī ū Akkadī. Finalment, les tribus aramees foren assimilades a l'Imperi Assiri i la seva llengua esdevingué dominant, mentre que emergien cultures de formes diferents a l'Assíria.[39] Avui, a certes àrees del territori assiri, la identificació amb la comunitat depèn de la vila d'origen de la persona (veure Llista de viles assíries) o denominació cristiana, com catòlics caldeus.[40]

Identitat

modifica

Els assiris estan dividits en diverses esglésies (vegeu apartat "Religió") i parlen diferents dialectes neo arameus que a més a més molts poden llegir i escriure.[41][42] Existeixen fortes pressions perquè s'identifiquen com a àrabs.[43] Els assiris eren el 5% de la població de l'Iraq abans de la guerra (2003) però el seu nombre ha baixat considerablemt i ha pujat el nombre a Síria.[44] A Turquia se'ls pressiona per identificar-se com a turcs i al Kurdistan com a kurds.[45] A Síria estan desapareixent com a grup ètnic separat a causa de l'assimilació i només subsisteixen a les zones més aïllades.

Autodesignació

modifica

Les diferents comunitats de parlants de dialectes neoarameus a l'Iraq, Iran, Síria i Turquia, advoquen per diferents denominacions ètniques pel poble:

Així hi ha tres denominacions possibles: Assiris, Siríacs/Arameus i Caldeus. El conflicte deriva principalment del debat sobre si Síria i Assíria són sinònims, qüestió que darrerament sembla haver-se decantat cap al fet que efectivament Síria deriva d'Assíria (𒀸𒋗𒁺 𐎹 Aššūrāyu).[47][48][49] Però alguns erudits rebutgen aquesta teoria i resten importància a això en el conflicte pel nom.[50]

 
Alqosh al mig de la civilització assíria.

Rudolf Macuch assenyala que el neoarameu oriental inicialment utilitzava el terme "Sirià" (suryêta) i només molt posteriorment, amb la pujada del nacionalisme, es va canviar a "assiri" (atorêta).[51] Segons Tsereteli, tanmateix, un equivalent georgià d'"assiris" apareix en antics documents georgians i armenis.[52] Això es relaciona amb la teoria que les nacions a l'est de Mesopotàmia coneixien el grup com assiris, mentre que a l'oest, començant al període d'influència grega, el grup es coneixia com a sirians.

Llengua[53]

modifica

La majoria dels assiris parlen una forma moderna de siríac, una forma d'arameu. Totes elles són classificades com a llengües neoaramees. La llengua neoaramea que parlen els assiris deriva de l'antic arameu, llengua franca a l'imperi neoassiri desplaçant a l'antic dialecte semític accadià. L'arameu fou la llengua del comerç, els negocis i les comunicacions i va esdevenir llengua vernacular a Assíria. L'acadià s'havia extingit el segle i encara que algunes paraules van sobreviure en el neoarameu.

Els llenguatges neoarameus orientals inclouen com a dialectes tant el caldeu i el turoyo com l'assiri propi; s'escriuen en escriptura siríaca derivada de l'antic alfabet aramaic.

Els assiris lògicament parlen la llengua del país on viuen o en molts casos dues llengües (per exemple àrab i kurd, o àrab i turc). Els assiris anomenen a la llengua (formada com s'ha dit per diversos dialectes) suret o soureth. A Síria s'ha trobat una estàtua amb inscripcions assíries i aramees que sembla el primer testimoni de l'arameu.

El neoarameu conserva moltes similaritats amb l'arameu imperial (antic arameu).[54] Els primers visitants europeus a Mesopotàmia en els temps moderns van trobar un poble que s'identificava com a assiris i homes que portaven noms antics assiris com Sargon i Senaquerib.[55][56][57] Els assiris exhibeixen un fort grau de continuïtat lingüística, religiosa i cultural des del temps dels grecs clàssics, a través de perses, parts, romans d'Orient, sassànides, àrabs, turcmans, perses i turcs otomans.[58] No obstant la seva descendència directa dels antics assiris o neobabilonis, defensada pels nacionalistes assiris, ha estat disputada per alguns historiadors,[59] però altres hi donen suport com H.W.F. Saggs, Robert D. Biggs i Simo Parpola[60][61][62] i per a iranologistes com Richard Nelson Frye.[29][47]

Religió

modifica

Pertanyen a diferents religions cristianes:

  • L'Església Oriental Assíria es creu que té uns 300.000 membres. El patriarca és Mar Dinkha IV que resideix a Chicago
  • L'Església Catòlica Caldea en tindria uns 900.000. El patriarca es Mar Emmanuel III Delly, que fou elevat a cardenal (el primer assiri elevat a aquesta dignitat) el 2007
  • L'Església Ortodoxa Siríaca (ʿIdto Suryoyto Triṣaṯ Šuḇḥo) en té uns 100.000. El patriarca és Ignatius Zakka I Iwas amb seu a Damasc
  • L'Antiga Església Oriental tindria uns 80.000 membres i el patriarca, Mar Addai II, resideix a Bagdad
  • L'Església Catòlica Siríaca
  • L'Església Maronita o Església Siríaca Maronita

Algunes confiessions protestants van captar alguns adeptes però són una minoria molt petita. Formen part de l'Església Evangèlica Assíria, l'Església Pentecostal Assíria i altres grups.

Celebren el baptisme i la primera comunió. Al moment de la mort, al cap de tres dies de l'enterrament hi ha una reunió per celebrar l'ascensió al cel (com Jesús) i al cap de set dies una nova reunió per commemorar la seva entrada a l'altra vida. Els parents propers van vestits de negre durant 40 dies amb les seves nits, i a vegades fins a un any, en signe de respecte. Els assiris també practiquen matrimonis únics. Els rituals realitzats durant els casaments inclouen molts tipus diferents d'elements dels 3.000 darrers anys; un casament assiri tradicional dura una setmana però avui dia el més habitual són 2 o 3 dies i 1 o 2 dies a la diàspora.

Cultura

modifica
 
Nen amb la roba tradicional assíria.
 
Assiris tocant la Zoorna i la Dahola.

La cultura assíria està en gran part influïda per la religió.[63] La llengua es lliga a l'església també perquè utilitza la llengua siríaca en la litúrgia. Es fan festivals religiosos en festes com Pasqua i Nadal. Hi ha també un festival al Kha b-nisan (equinocci vernal).[64]

La gent sovint saluda i diu adéu als parents amb un petó a cada galta i dient "La pau t'acompanyi". Altres reben amb una encaixada de mà, només amb la mà dreta, ja que segons la tradició la mà esquerra està associada amb el mal. Similarment, les sabates no poden quedar afrontant una a l'altra, un no pot tenir els seus peus encarant-se amb qualsevol directament, xiular de nit és despertar mals esperits, etc.[65]

Hi ha molts costums assiris que són comuns a altres cultures de l'Orient Mitjà. Un pare posarà sovint un penjoll a la seva criatura per a evitar "el mal d'ull". Escopir a qualsevol o a les seves pertinences és vist com a insult greu.

Música i dansa

modifica
  • La zoorna (flauta bàsica) i la dahola (tambor gran) són els instruments musicals principals. El primer festival de música arameu es va fer al Líban de l'1 al 4 d'agost. Tenen diverses danses tradicionals que utilitzen especialment a les grans cerimònies com a casaments i són barreja d'elements assiris i altres que no ho són.

Festivals

modifica

Els festivals tendeixen a ser associats amb la religió. Destaquen:

  • Pasqua (el més important) que per basar-se en el calendari gregorià se celebra entre el 22 de març i el 25 d'abril
  • kha b-nisan, any nou assiri, tradicionalment l'1 d'abril encara que normalment se celebra el gener
  • Som Baoutha, la festa de Nineveh. És un període de tres dies de dejuni i oració.
  • Somikka, la versió assíria de Halloween.
  • Kalu de Sulaqa, celebració de la llegenda de Malik Shalita.

Roba tradicional

modifica

La roba assíria varia de poble a poble. La roba és normalment de colors blau, vermell, verd, groc i morat. Tots aquests colors també es poden utilitzar com a brodats en una peça de roba blanca de roba. La decoració és pròdiga i a vegades inclou joieria.

Cuina

modifica

La cuina és similar a altres cuines de l'Orient Mitjà. És rica en grans, carns, patata, tomàquet i arròs; aquest darrer normalment és servit amb tots els àpats acompanyats per un estofat que es posa típicament sobre l'arròs. El te és una beguda popular, i hi ha també uns quants plats de postres, aperitius, i begudes.

Noms

modifica

Els noms accadians estan testimoniats al període sassànida abans que fossin canviats per noms bíblics. Aquestos, en les seves variants d'àrab, siríac i anglès són ara tradicionals. Els noms com Daniel, David, Gabriel, Jordi, Jacob, Josep, Tomàs, Pere, Jaume, Joan, Elies i Maria són d'origen religiós clar, encara que molts dels noms esmentats són en arameu. Als nens se'ls donen sovint noms bíblics, i, per patriotes assiris, noms assiris com Ashur, Sargon, Shamiram, Nineveh, Ninos, Nimrod, etc. i pels nacionalistes arameus/siríacs, noms arameus/siríacs com Abgar, Aram, Afrem, Aryu, etc. També es donen noms francesos com Jean, Pierre, Lawrence. Els noms d'origen turc i àrab són també habituals. A Turquia els noms són predominantment turcs com a resultat del dret turc que prohibeix als assiris batejar amb noms assiri als seus fills, i el nom assiri passa a ser un renom.

Genètica

modifica

Un estudi genètic de finals sel segle xx dirigit per Cavalli-Sforza, Paolo Menozzi i Alberto Piazza mostra que els assiris tenen un perfil genètic diferenciat. Les anàlisis genètiques dels assiris de l'Iran demostra que tots són propers genèticament amb molt poca aportació o barreja externa dels musulmans perses;[66] el codi genètic dels assiris iranians és molt proper al del conjunt dels assiris.[67] Cavalli-Sforza i els altres afegeixen "els assiris són un grup homogeni suposadament originari d'Assíria, al nord de l'Iraq, i són cristians i probablement descendents dels seus homònims antics". Les dades genètiques són compatibles amb la història i amb el paper de la religió en el manteniment d'una identitat assíria separada durant l'època cristiana fins avui.

Bandera d'Assíria

modifica
Article principal: Bandera d'Assíria

A part de les banderes històriques utilitzades vers 1919-1921 quan van intentar un estat propi, els assiris a l'exili van tenir una bandera de fet; el 1971 el Congrés Nacional Assiri va adoptar una bandera que pretenia ser comuna per a tota la nació i ho va ser un temps, però als darrers anys s'han adoptat banderes diferents pels tres grups de la nació. També existeixen nombroses banderes polítiques (dels partits polítics i llistes electorals al Kurdistan) o polititzades (una bandera dels assiris favorables a Saddam Hussein i una dels favorables a la revolució islàmica de l'Iran).

Partits polítics assiris

modifica

Internacionals

modifica

Partits a l'Iraq

modifica

Llistes electorals

modifica

Síria, Turquia

modifica

Iran

modifica

Líban

modifica

Jordània

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.ishtartv.com/viewarticle,48856.html
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.al-monitor.com/pulse/security/2014/04/syria-assyrians-threat-crisis.html
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.aina.org/articles/dtcitaic.htm
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.refworld.org/docid/4cb826c3c.html
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.refworld.org/docid/49749c9837.html
  6. ↑ [enllaç sense format] http://joshuaproject.net/people_groups/10464/TU
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.eurfedling.org/Sweden.htm Demographics of Sweden
  8. ↑ [enllaç sense format] http://factfinder2.census.gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview.xhtml?pid=ACS_11_1YR_S0201&prodType=table
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.aina.org/brief.html
  10. ↑ [enllaç sense format] http://spectator.org/archives/2007/07/02/thrown-to-the-lions Arxivat 2013-08-08 a Wayback Machine. Thrown to the Lions
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.aina.org/releases/20070511014200.htm
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.crosswalk.com/news/religiontoday/11542438/
  13. ↑ [enllaç sense format] http://www.sokad.de/index.php/erzdioezese Arxivat 2015-03-05 a Wayback Machine.
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.censusdata.abs.gov.au/ABSNavigation/prenav/ViewData?action=404&documentproductno=0&documenttype=Details&order=1&tabname=Details&areacode=0&issue=2006&producttype=Census%20Tables&javascript=true&textversion=false&navmapdisplayed=true&breadcrumb=POTLD&&collection=Census&period=2006&productlabel=Ancestry%20(full%20classification%20list)%20by%20Sex&producttype=Census%20Tables&method=Place%20of%20Usual%20Residence&topic=Ancestry& Arxivat 2020-03-05 a Wayback Machine.
  15. ↑ Fear checks turnout for Iraq poll
  16. ↑ History of immigration from Iraq
  17. ↑ [enllaç sense format] http://looklex.com/e.o/lebanon.religions.htm Arxivat 2018-12-24 a Wayback Machine.
  18. ↑ [enllaç sense format] http://www.aina.org/news/20040620144321.htm
  19. ↑ «Assyrians Establish National Federation in France» (en anglès). AINA, 29-01-2018. [Consulta: 4 abril 2022].
  20. ↑ [enllaç sense format] http://translate.googleusercontent.com/translate_c?act=url&depth=1&hl=ca&ie=UTF8&prev=_t&rurl=translate.google.com&sl=auto&tl=en&u=http://www.gks.ru/free_doc/new_site/perepis2010/croc/Documents/Vol4/pub-04-04.xlsx&usg=ALkJrhgaxBAcNkW4GbQMayFRueaNMarhEA
  21. ↑ [enllaç sense format] http://www12.statcan.gc.ca/nhs-enm/2011/dp-pd/dt-td/Rp-eng.cfm?TABID=2&LANG=E&APATH=3&DETAIL=0&DIM=0&FL=A&FREE=0&GC=0&GID=1118296&GK=0&GRP=0&PID=105396&PRID=0&PTYPE=105277&S=0&SHOWALL=0&SUB=0&Temporal=2013&THEME=95&VID=0&VNAMEE=&VNAMEF=&D1=0&D2=0&D3=0&D4=0&D5=0&D6=0
  22. ↑ [enllaç sense format] http://www.eurominority.eu/version/eng/minority-detail.asp?id_minorites=ge-assi Arxivat 2012-02-05 a Wayback Machine.
  23. ↑ Kevin B. MacDonald, 29 de juliol de 2004, Socialization for Ingroup Identity among Assyrians in the United States, escrit presentat a un simpòsium organitzat per la International Society for Human Ethology, Gant (Bèlgica), aquí Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine.
  24. ↑ Dr. Eden Naby. Documenting The Crisis In The Assyrian Iranian Community. 
  25. ↑ Assyrian Christians 'Most Vulnerable Population' in Iraq. The Christian Post [Consulta: 5 desembre 2006]. 
  26. ↑ Iraq's Christian community, fights for its survival. Christian World News. 
  27. ↑ U.S. Gov't Watchdog Urges Protection for Iraq's Assyrian Christians. The Christian Post [Consulta: 31 desembre 2007].  Arxivat 2007-12-11 a Wayback Machine.
  28. ↑ Simo Parpola «National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times» (PDF). Journal of Assyrian Academic Studies. JAAS, 18, 2, 2004, pp. 8–9.
  29. ↑ 29,0 29,1 Richard Nelson Frye, Assyria and Syria: Synonyms a «Enllaç»., Harvard University, publicat al Journal of Near Eastern Studies, 1992
  30. ↑ Parpola, National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times, pp. 21
  31. ↑ «Assyrians». World Culture Encyclopedia.
  32. ↑ The Plight of Religious Minorities: Can Religious Pluralism Survive? - Pàg. 51, United States Congress
  33. ↑ The Armenian Genocide: Wartime Radicalization Or Premeditated Continuum - Pàg. 272 editat per Richard Hovannisian
  34. ↑ Not Even My Name: A True Story - Pàg. 131 per Thea Halo
  35. ↑ The Political Dictionary of Modern Middle East per Agnes G. Korbani
  36. ↑ Church Bombings in Iraq Since 2004, 16 de novembre de 2008
  37. ↑ * SOC News report, Documental sobre Tur Abdin, on encara hi viuen uns tres mil arameus
  38. ↑ Statement on Assyrians/Syriacs in Turkey/Iraq
  39. ↑ «Quan cada església esdevé una nació». Arxivat de l'original el 2007-02-03. [Consulta: 10 febrer 2007].
  40. ↑ Nota sobre els moderns assiris
  41. ↑ Florian Coulmas, The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems 23 (1996)
  42. ↑ Note on the Modern Assyrians
  43. ↑ Iraqi Assyrians: A Barometer of Pluralism
  44. ↑ «Arab American Institute Still Deliberately Claiming Assyrians Are Arabs». Aina.org. [Consulta: 16 novembre 2008].
  45. ↑ «In Court, Saddam Criticizes Kurdish Treatment of Assyrians». Aina.org. [Consulta: 16 novembre 2008].
  46. ↑ "Eastern Churches", Catholic Encyclopedia, vegeu "Eastern Syrians" i "Western Syrians" respectivement
  47. ↑ 47,0 47,1 Richard Nelson Frye «Assyria and Syria: Synonyms» (PDF). Journal of Near Eastern Studies, 51, 4, October 1992, pàg. 281–285. Arxivat de l'original el 2004-07-31. DOI: 10.1086/373570. pp. 281-285
  48. ↑ Robert Rollinger «The terms "Assyria" and "Syria" again» (PDF). Journal of Near Eastern Studies, 65, 4, 2006, pàg. 283–287. DOI: 10.1086/511103.
  49. ↑ Parpola, National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times, pp. 16
  50. ↑ Festschrift Philologica Constantino Tsereteli Dicta, ed. Silvio Zaorani (Turin, 1993), pp. 106-107
  51. ↑ . Rudolf Macuch, Geschichte der spät- und neusyrischen Literatur, Nova York: de Gruyter, 1976.
  52. ↑ . Tsereteli, jazyk d'assirijskij Sovremennyj, Moscou: Nauka, 1964.
  53. ↑ Microsoft Word - PeshittaNewTestament.doc (PDF) [Consulta: 16 desembre 2008].  Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine.
  54. ↑ J.G. Browne, "The Assyrians", Journal of the Royal Society of Arts 85 (1937)
  55. ↑ George Percy Badger, The Christians of Assyria Commonly Called Nestorians (London: W.H. Bartlett, 1869)
  56. ↑ J.F. Coakley, The Church of the East and the Church of England (Oxford: Clarendon Press, 1992), pp. 5, 89, 99, 149, 366–67, 382, 411
  57. ↑ Michael D. Coogan, ed., The Oxford History of the Biblical World (Nova York: Oxford University Press, 2001), 279
  58. ↑ "Parthia", a The Cambridge Ancient History: The Roman Republic, 2nd ed., vol. 3, pt. 2 (Cambridge: Cambridge University Press, 1991), 597–98; Patricia Crone and Michael Cook, Hagarism: The Making of the Islamic World (Cambridge: Cambridge University Press, 1980), 55–60; "Ashurbanipal and the Fall of Assyria", in The Cambridge Ancient History: The Assyrian Empire, vol. 3 (Cambridge: Cambridge University Press, 1954), 130–31; A.T. Olmstead, History of the Persian Empire (Chicago: University of Chicago Press, 1948), 168; Albert Hourani, Minorities in the Arab World (London: Oxford University Press, 1947), 99; Aubrey Vine, The Nestorian Churches (London: Independent Press, 1937); Flavius Josephus, The Antiquities of the Jews, trans. William Whiston (1737), bk. 13, ch. 6, http://www.ccel.org/j/josephus/works/ant-13.htm; Simo Parpola, "National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in the Post-Empire Times", Journal of Assyrian Academic Studies 18, 2 (2004): 16–17; Simo Parpola, "Assyrians after Assyria", Journal of Assyrian Academic Studies 12, 2 (2000): 1–13; R.N. Frye, "A Postscript to My Article [Assyria and Syria: Synonyms]", Journal of Assyrian Academic Studies 11 (1997): 35–36; R.N. Frye, "Assyria and Syria: Synonyms", Journal of the Near East Society 51 (1992): 281–85; Michael G. Morony, Iraq after the Muslim Conquest (Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1984), 336, 345; J.G. Browne, "The Assyrians", Journal of the Royal Society of Arts 85 (1937)
  59. ↑ Smith, Sidney. «Early History of Assyria to 1000 B.C.», 1925. Arxivat de l'original el 2019-10-21. [Consulta: 16 setembre 2010]. «(traducció) "La desaparició del poble assiri romandrà per sempre un fenomen únic de la història antiga. Altres regnes o imperis similars van desaparèixer però el poble va subsistir. Però cap altre terra sembla haver estar saquejada tan metòdicament com ho fou Assíria"»
  60. ↑ Saggs, The Might That Was Assyria, pp. 290, “ "La destrucció de l'imperi d'Assíria no va comportar el de la seva població que en majoria eren pagesos i grangers i atès que al país hi havia les millors terres de l'Orient Proper, els descendents del pagesos assiris haurien sobreviscut i haurien construït nous pobles sobre les velles ciutats rememorant les antigues tradicions; al cap de set-cents o vuit-cents anys aquest poble va esdevenir cristià".”
  61. ↑ Robert D. Biggs «My Career in Assyriology and Near Eastern Archaeology» (PDF). Journal of Assyrian Academic Studies, 19, 1, p. . pp. 10, “ "Especialment donat el matiner establiment cristià a Assíria i la seva continuïtat fins al dia d'avui i la continuïtat de la població, penso que és molt possible que els antics assiris estiguin entre els ancestres dels moderns assiris".”
  62. ↑ Parpola, National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times, pp. 22
  63. ↑ . http://www.aina.org/articles/chicago.pdf
  64. ↑ . Nou Any Assir Arxivat 2006-05-02 a Wayback Machine.
  65. ↑ A. F. Chamberlain, "Notes on Some Aspects of the Folk-Psychology of Night". American Journal of Psychology, 1908 - JSTOR
  66. ↑ Dr. Joel J. Elias, Emeritus, University of California, The Genetics of Modern Assyrians and their Relationship to Other People of the Middle East
  67. ↑ M.T. Akbari, Sunder S. Papiha, D.F. Roberts, i Daryoush D. Farhud, ‘‘Genetic Differentiation among Iranian Christian Communities’’, American Journal of Human Genetics 38 (1986): 84–98

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assiris
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Assiris&oldid=33953305»