Altea

Per a altres significats, vegeu «Altea (desambiguació)».

Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta). Altea forma part de l'associació Douzelage, un agermanament multilateral amb una ciutat per cada estat membre de la Unió Europea.

Altea

Bandera d'Altea Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 36′ 00″ N, 0° 02′ 56″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Baixa
Capital	Altea (en)
Població humana
Població	23.820 (2023) (691,84 hab./km²)
Gentilici	alteà, alteana
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	34,43 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	61 m
Limita amb	l'Alfàs del Pi Callosa d'en Sarrià la Nucia Calp Benissa Xaló
Partit judicial	Benidorm
Dades històriques
Patrocini	Blai de Sebaste
Dia de mercat	Dimarts
Festa patronal	Quart cap de setmana de setembre
Organització política
• Alcalde	Diego Zaragozí Llorens (Compromís). 2023
Identificador descriptiu
Codi postal	03590
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03018
Codi ARGOS de municipis	03018
Altres
Agermanament amb	Houffalize Sušice Türi ../... 25+
Lloc web	altea.es

Geografia

Altea està enclavada en la badia d'Altea, que està tancada per la Punta Bombarda pel sud (Serra Gelada) i el Morro del Toix pel nord. Altea es veu protegida dels vents del nord per la serra de Bèrnia. Conserva un nucli antic en bon estat de conservació, que fou refugi d'artistes i intel·lectuals, i té un relleu costaner amb platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic. El municipi inclou els nuclis d'Altea, Altea la Vella i l'Olla. L'accés a la localitat es pot efectuar per l'autopista AP-7 (eixida 64) o per l'N-332. El municipi també compta amb una estació de la Línia 9 del TRAM Metropolità d'Alacant.

Hi ha el riu Algar, que travessa i rega el municipi; la Serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 msnm); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanch. Altea està situada a 3 quilòmetres d'Altea la Vella.

Història

Carrer d'Altea

El nom d'Altea provindria d'Althaia grec, que significa "He curat", o la paraula àrab aṭṭalaya (en valencià, 'talaia'). S'han trobat traces en el termini dels ibers i romans.

Durant l'època musulmana la població creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Benasquer (o Beniasquer) -grafiat Beniascher en l'edat mitjana-, actualment despoblada, però documentada el 1249 i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a l'Emirat de Dàniyya, conquistada per Jaume I en 1244.

Carta de nova població d'Altea (11 de gener de 1617). Arxiu del Regne de València

Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguarda no lluny del riu, protegia en el segle xv un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francisco de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617 Jaime de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedia els drets de la propietat útil en emfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña".

El 1705 la badia d'Altea acull l'estol aliat comandat per Lord Peterborough, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, donen suport al desembarcament de Basset i els maulets, seguidors del rei Carles III d'Aragó. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València.

El segle xviii marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En el dit segle almenys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.

Economia

L'agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s'ha convertit en el factor econòmic més important.

Demografia

Evolució demogràfica d'Altea
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2010	2015	2020
5.193	5.790	5.977	5.694	4.865	5.580	5.829	5.738	5.620	8.804	11.108	12.829	15.579	21.154	24.006	22.385	22.558

Altea es caracteritzà per ser un poble dedicat a l'agricultura i a la pesca, amb una població estable en torn als 5.000 habitants. Aquest fet canvià radicalment a la dècada dels 60 del segle xx, amb el boom del turisme a la costa valenciana. A partir d'ací, el turisme esdevingué el principal motor econòmic del poble i la seua població cresqué exponencialment, arribant a triplicar-se a finals de segle. A la primera dècada del segle xxi, aquest creixement s'accelerà per un altre boom, l'urbanístic. El poble s'expandí notòriament, tant al seu nucli urbà com a les nombroses urbanitzacions que l'envolten. La fi de la bombolla urbanísitica, a la crisi del 2008, provocà un estancament del creixement de la població, que assolí el seu punt màxim el 2013 amb 24.333 habitants.

Bona part del creixement de la població a Altea fou a causa de l'arribada de persones de nacionalitat estrangera. El 2019, aproximadament un terç (32,7%) dels habitants d'Altea eren estrangers, provinents, en la seua majoria de Romania, Regne Unit i Rússia.

El 2021, Altea tenia 22.657 habitants segons dades de l'INE.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 9 regidors de Compromís per Altea (Compromís), 8 del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), i 1 de Vox.

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Altea
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís per Altea		Diego Zaragozí Llorens	3.310	38,07%	9 (+1)
	Partit Popular		Rocío Gómez Sánchez	2.975	34,22%	8 (+1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Deogracias Sánchez Alvado	1.455	16,73%	3 (-1)
	Vox		Diego Manuel Coello Beltran	562	6,46%	1 (+1)
	Altres candidatures			302	3,47%	0 ( -2)
	Vots en blanc			89	1,02%
Total vots vàlids i regidors				8.693	100 %	21
	Vots nuls			109	1,23%
Participació (vots vàlids més nuls)				8.802	62,93%**
Abstenció				5.184*	37,06%**
Total cens electoral				13.986*	100 %**
Alcalde: Diego Zaragozí Llorens (Compromís) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de Compromís i 3 de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior, Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 fins al 2023 l'alcalde d'Altea ha sigut Jaume Llinares Cortés de Compromís. A partir de l'any 2023 l'alcalde d'Altea és Diego Zaragozí Llorens, de la mateixa coalició.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Juan Alvado Pérez	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Juan Alvado Pérez	GIA	28/05/1983	--
1987–1991	Juan Alvado Pérez	CDS	30/06/1987	--
1991–1995	Miguel Ortiz Zaragoza Bautista Borja Zaragozí	PP CDS	15/06/1991 16/05/1992	Moció de censura PSOE+CDS+PVN --
1995–1999	Miguel Ortiz Zaragoza	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Miguel Ortiz Zaragoza	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Miguel Ortiz Zaragoza	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Andrés Ripoll Llorens	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Miguel Ortiz Zaragoza	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Jaume Llinares Cortés	Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	Jaume Llinares Cortés	Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	Diego Zaragozí Llorens	Compromís	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Edificis d'interès

Església de la Mare de Déu del Consol

El poble va estar emmurallat i tingué castell però l'urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res. El patrimoni artístic ens presenta:

• L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
• Cassal fester de Moros i Cristians situat al primer pis de la cassa de cultura
• La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle xvi. Avui rehabilitada.
• La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
• Monestir de l'Olla
• Sant Francesc
• Santa Anna, d'Altea la Vella
• Museu Kritikian de Ciències Naturals
• Museu Navarro Ramón
• Museu Rocafort (Museu de l'automòbil)
• El Palau d'Arts d'Altea - Museu ètnic de la música
• El Campus de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández.
• Illeta d'Altea: illa situada a uns 400 metres de la platja de l'Olla i que té una població estable de fardatxos.
• Illot d'Altea: illa rocallosa amb un túnel que permet passar d'un costat a l'altre bussejant.
• Ermites a quasi totes les partides rurals del terme, com per exemple la de Sant Roc, la de Sant Lluís, la de Sant Tomàs, la de Sant Llorenç i la de Sant Isidre.

Gastronomia

La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix, fregit o torrat, o en l'especialitat de la zona, el cruet. També és molt estimada la carn de l'eriç de mar. El plat per excel·lència és l'arròs amb ceba i bacallà.

Personalitats destacades

Categoria principal: Alteans

• José Jorro Miranda (València, 1874 - Altea, 1954) fou un advocat, aristòcrata i polític, comte d'Altea des de 1920.
• José Beneyto Rostoll (Altea, 1882 - La Nucia, 1936) fou un polític i diplomàtic, marquès de Campofértil.
• Francisco Zaragoza Gomis (Altea, 1912 - Alacant, 1987) fou un metge i polític.
• Francesc Martínez i Martínez (Altea, 1866 — 1946) va ser un historiador.
• Jaume Morales Moltó (Altea 1973), conegut com a Tato, és un pilotari professional.
• Juan Bautista Borja (Altea 1970), expilot de motociclisme va participar en el mundial i va ser campió d'Europa a 1992

En la cultura popular

Altea és l'espai on transcorre l'acció de la novel·la Matèria de Bretanya, de Carmelina Sànchez-Cutillas. En aquesta obra, l'autora parla dels seus records d'infantesa, a Altea, durant els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil, i va ser guardonada amb el Premi Andròmina de narrativa l'any 1975.

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament d'Altea
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..