L'alanina (representat per les lletres Ala)[1] és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Alanina |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|
| Massa molecular | 89,048 Da |
|---|
| Trobat en el tàxon | ésser humà, Chlamydomonas reinhardtii, Abies balsamea, camperol, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Artemisia absinthium, Asterias forbesi, Astragalus falcatus, Astragalus hamosus, colza, Byrsonima crassifolia, Cajanus cajan, Cassia obtusifolia, Chondrus ocellatus, Chordaria flagelliformis, Coccophora langsdorfii, cocoter, Costaria costata, Orange-footed sea cucumber, Cucurbita foetidissima, Cycas circinalis, Cyperus aromaticus, pastanaga, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax grandis, estrella de mar vermella, jacint d'aigua, Ulva compressa, Enteromorpha intestinalis, Euphorbia prostrata, flammulina, Ginkgo biloba, Gloiopeltis furcata, Gloriosa superba, soia, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Iochroma fuchsioides, Juniperus scopulorum, guixera, Luidia ciliaris, Marthasterias glacialis, Monostroma nitidum, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, Nemalion vermiculare, Neodilsea yendoana, Neptunea antiqua, Oncidium, figuera de moro, Panax, Passiflora incarnata, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, Pinus contorta, Pinus densiflora, pi ponderosa, frangipani, Pseudotsuga menziesii, Psophocarpus tetragonolobus, Ramalina fraxinea, Sagittaria sagittifolia, Samia ricini, Sargassum fulvellum, Sargassum hemiphyllum, Sargassum nigrifolium, Sargassum thunbergii, Scytosiphon lomentaria, Sida hermaphrodita, acàcia del Japó, Stangeria eriopus, Espardenya de mar, Tacca cristata, Heartleaf oxeye, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, Tsuga heterophylla, Ulva pertusa, Undaria pinnatifida, Urospora mirabilis, Urospora penicilliformis, valeriana, Verpa bohemica, Daphnia magna, Streptomyces albidoflavus, Streptomyces coelicolor, Angelica gigas, Allium rotundum, Conillets, castanyer, xiitake, bacallà, Lunaria annua, Colchicum trigynum, Hypholoma fasciculare, Scolopendra subspinipes, Morró, Streptomyces albus, vesc, bufera, milfulles, Ulva australis, Iziki, Analipus japonicus, Saccharina angustata, Besa paradoxa, Cannabis sativa, Enteromorpha compressa, api, pruenga de jardí, gira-sol, Beta vulgaris, espinac, col, sarronets de pastor, Phaseolus vulgaris, fava, magraner, Oryza sativa, blat xeixa, cirerer, àrnica, betònica, xia, prunera, Pisum sativum, Tacca integrifolia, Juniperus occidentalis, Bolet de greix, Epipremnum pinnatum, Ripariosida hermaphrodita, Pandanus dubius, Pandanus odorifer, Aranja grossa, Citrus grandis, poncem, escheríchia coli, Sinorhizobium meliloti, aràcies, Arabidopsis thaliana, Ulva intestinalis, Rhynchospora colorata i Caenorhabditis elegans
|
|---|
| Rol | metabòlit |
|---|
|
| Fórmula química | C₃H₇NO₂ |
|---|
 |
| SMILES canònic | |
|---|
| SMILES isomèric | C[C@H](N)C(O)=O
|
|---|
| Identificador InChI | Model 3D |
|---|
|
| PKa | 2,61 |
|---|
| Punt de fusió | 295 °C
314,5 °C |
|---|
És una molècula hidrofòbica, amb un grup metil com a cadena lateral. És l'aminoàcid més petit després de la glicina.
L'abreviatura d'una lletra és A i la de tres lletres Ala. A l'ARNm, codifica com a GCU GCC GCA GCG.[2]
L'alanina és un aminoàcid no essencial pels éssers humans, però de gran importància.[3] Existeixen dos enantiòmers diferents: l-alanina i d-alanina. La l-alanina és un dels 20 aminoàcids més utilitzats en la biosíntesis de les proteïnes, després de la leucina, ja que es troba en un 7,8% de les estructures primàries i en 1150 proteïnes.[4] La d-alanina es troba a les parets cel·lulars bacterials i en alguns pèptids antibiòtics. Es troba a l'interior i a l'exterior de les proteïnes globulars.
L'alanina és molt comú, ja que transfereix el seu grup amino al piruvat.[3][5] Per culpa de les reaccions de transaminació a través de l'enzim alanina transaminasa, la qual es reverteix ràpidament, l'alanina pot biosintetitzar-se amb facilitat a partir del piruvat, per tant es troba present als cicles metabòlics de la glicòlisis, gluconeogènesis i en el cicle de l'àcid cítric.[5]
S'utilitza com a font d'energia pels músculs, el cervell i el sistema nerviós, a més ajuda a metabolitzar els àcids orgànics i els glúcids i es troba involucrada en el metabolisme del triptòfan i de la vitamina B6.[3][6]
L'alanina sintetitzada surt del torrent sanguini i és captada pel fetge, on es metabolitzarà. Mitjançant un procés de gluconeogènesis, es transforma en glucosa, la qual serà utilitzada pel múscul, el cervell, l'eritròcit, la pell, la retina i la medul·la renal.[3]
Ajuda l'estimulació dels anticossos i a estabilitzar els nivells de sucre en sang, a més manté la pròstata en bon estat.[3][6]
La seva falta pot ocasionar una sèrie de trastorns a l'organisme, com per exemple, problemes protàtics, predisposició a les infeccions, alteracions de la glucosa, debilitat muscular, alteracions nervioses i falta de concentració.[3][6]
- ↑ «Nomenclature and Symbolism for Amino Acids and Peptides». Arxivat de l'original el 9 octubre 2008. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Codons & Anticodons». Arxivat de l'original el 2022-11-16. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Levy, Jillian. «The Muscle-Building Amino Acid that Aids Cholesterol» (en anglès), 08-06-2019. Arxivat de l'original el 28 novembre 2020. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «Showing Compound (±)-Alanine (FDB000557) - FooDB». Arxivat de l'original el 18 maig 2021. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Alanine - an overview | ScienceDirect Topics». [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Alanine» (en anglès). University of Rochester. Arxivat de l'original el 14 novembre 2019. [Consulta: 26 juny 2022].
