HTML
Tipo | Lenguajo de markup |
---|---|
Estension | .html, .htm, .shtml, .shtm |
MIME | text/html |
Desviłupador | World Wide Web Consortium (it) , Internet Engineering Task Force (it) e Web Hypertext Application Technology Working Group (it) |
Version inisiałe | zugno del 1993 |
Estension de | SGML |
Stàndar | ISO/IEC 15445 |
Formato verto? | Sì |
Més informació | |
Stack Exchange | targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta e targheta |
Wiki de ła formt de file | HTML |
LocFDD | fdd000475 |
PRONOM | fmt/99 |
Sito web | https://www.w3.org/html/ |
En informadega, l'Hypertext Transfer Protocol (HTML; tradusion leteral de: lenguajo a marcadori par ipertesti) xe un lenguajo de markup. L'HTML l'è nasuo par la formatasion e l'impajinasion de documenti ipertestuali, xà disponibili inte el web 1.0, ma uncò inpegnà prinsipalmente par el dixacopiamento de la strutura loxega de na pajina web (definia dal markup) e la so raprexentasion, jestia dai stili CSS par poderse adatar ai novi voleri de comunicasion e publicasion drento de internet. L'HTML xe un lenguajo de dominio publego, andove la so sintasi la xe detada dal World Wide Web Consortium (W3C).
La V3C la ga spenxuo in manjiera che i so membri i xvilupase el HTML 5 par la neçesità de dare diretamente le funsionalità che prima le se podeva vere grasie a le estension proprietarie al de fora dei navegadori, come Adobe Flash o robe conpagne. El segondo fin che i xvilupadori i se ghea inposto, jera chelo de garantir ma senpre pì granda conpatibilità tra i diversi navegadori, de tute le piataforme, e la jera prinsipalmente mirada a l'espansion dei dispoxitivi mobili, par dar major esperiensa de uxo.
- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so HTML
- el detien schemi gràfeghi so
Controło de autorità | LCCN (EN) sh95002791 · GND (DE) 4373477-7 · BNF (FR) cb12493600c (data) · BNE (ES) XX539726 (data) |
---|