ibrida
Del latin hibrida (« bastard, de sang mesclat »), vengut hybrida per aprochament amb lo grèc ancian ὕβρις, húbris « excès » phantasma.
/i'bɾidɔ/
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | ibrid | ibrida |
[i'bɾid] | [i'bɾidɔ] | |
Femenin | ibrids | ibridas |
[i'bɾids] | [i'bɾidɔs] |
ibrida femenin singular
- femenin singular de ibrid.
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ibrida | ibridas |
[i'bɾidɔ] | [i'bɾidɔs] |
ibrida femenin singular (al masculin: ibrid)
- (Automobila) Veïcul propulsat per doas fonts d’energia, mai sovent un carburant (esséncia o gasoil) e l'electricitat.
- (Per analogia) Causa eissida de dos compausants diferents.
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de ibridar.
- Segonda persona del singular a l'imperatiu afirmatiu de ibridar.