ennegrir

Catalan

Etymology

From en- +‎ negre (“black”) +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ən.nəˈɣɾi]
• IPA^(key): (Valencia) [en.neˈɣɾiɾ]

Verb

ennegrir (first-person singular present ennegreixo, first-person singular preterite ennegrí, past participle ennegrit)

1. (transitive) to blacken

Conjugation

    Conjugation of ennegrir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			ennegrir
gerund			ennegrint
past participle				masculine		feminine
		singular		ennegrit		ennegrida
		plural		ennegrits		ennegrides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ennegreixo	ennegreixes	ennegreix	ennegrim	ennegriu	ennegreixen
	imperfect	ennegria	ennegries	ennegria	ennegríem	ennegríeu	ennegrien
	future	ennegriré	ennegriràs	ennegrirà	ennegrirem	ennegrireu	ennegriran
	preterite	ennegrí	ennegrires	ennegrí	ennegrírem	ennegríreu	ennegriren
	conditional	ennegriria	ennegriries	ennegriria	ennegriríem	ennegriríeu	ennegririen
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ennegreixi	ennegreixis	ennegreixi	ennegrim	ennegriu	ennegreixin
	imperfect	ennegrís	ennegrissis	ennegrís	ennegríssim	ennegríssiu	ennegrissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	ennegreix	ennegreixi	ennegrim	ennegriu	ennegreixin
	negative (no)	—	no ennegreixis	no ennegreixi	no ennegrim	no ennegriu	no ennegreixin

Derived terms

• ennegriment

Further reading

• “ennegrir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ennegrir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ennegrir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ennegrir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.