ten

Potser volíeu: tén

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈten/
• Rimes: -en

Verb

ten

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir.

Miscel·lània

• Anagrames: net ^(revers), nét

Català antic

Verb

ten

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

Variants

• [1] tin
• [2] tin

Anglès

• Pronúncia: /tʰɛn/, /tɛn/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Del protogermànic *tehun, del protoindoeuropeau *déḱm̥t.

Numeral

← 9	10		11 →
Cardinal: Ordinal:		ten tenth

ten

1. (cardinal) deu