tasca

Potser volíeu: tascà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtas.kə/, occidental /ˈtas.ka/
• Rimes: -aska
• Etimologia: [1] D'origen incert, podria ser d'origen preromà o del llatí taxare ‎(«fixar preus»), o potser del cèltic gàlata taskós ‎(«clavilla, estaca, activitat que manté fixa l'atenció del qui la fa»), segle IX.
• Etimologia: [2] Del castellà tasca, de l’argòtic tasquera.

Nom

tasca f. ‎(plural tasques)

1. Treball que es té proposat o que és una obligació.
2. Unitat bàsica de treball en la multiprogramació, que és controlada pel sistema operatiu d'un ordinador.

Derivats

• tascar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: task ^(en)
• Castellà: tarea ^(es)
• Francès: tâche ^(fr)
• Italià: compito ^(it)
• Romaní: butĭ ^(rom) f.

Nom

tasca f. ‎(plural tasques)

1. (argot) taverna

   «He anat pel descuit en una tasca i he guanyat el roncu amb dèu xúcs.» (Juli Vallmitjana, Sota Monjuic, 1908)

   He furtat en una taverna i m’he endut deu duros del calaix.

Verb

tasca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tascar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tascar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tas·ca (2)
• Anagrames: atacs, casat, casta, tacàs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot