moneta

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /moˈneː.ta/
• Etimologia: Del llatí monēta.

Nom

moneta f. ‎(plural monete)

1. moneda

   Un tempo le monete valevano esattamente il proprio peso, ma oggi il valore dipende solitamente dal materiale impiegato per coniarle.

   Va haver un temps en què les monedes valien exactament el que pesaven, però avui dia el seu valor depèn només del material emprat per encunyar-les.

Sinònims

• divisa, valuta

Derivats

monetaggio monetale monetare

monetario monetazione monetina monetizzare

Verb

moneta

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de monetare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de monetare

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·né·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aemnot)

Vegeu també

• Diccionari Treccani

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mɔˈneː.ta/
• Etimologia: De Juno Monēta («Juno l'avisadora»), nom del temple romà on estava la seca.

Nom

monēta f. ‎(genitiu monētae)

1. moneda
2. encuny

   Ex.:Nomina Graeca Latinā monetā percussa.—(«Paraules gregues posades en l'encuny de monedes llatines.»)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	monēta	monētae
Vocatiu	monēta	monētae
Acusatiu	monētam	monētās
Genitiu	monētae	monētārum
Datiu	monētae	monētīs
Ablatiu	monētā	monētīs