ferro
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈfɛ.ru/ balear /ˈfɛ.ro/, /ˈfɛ.ru/ Occidental: ⓘ
Nom
[modifica]ferro m. (plural ferros)
- Element químic de nombre atòmic 26 i símbol Fe.
- (golf) Cadascun dels bastons curts i amb el cap molt reduït que s'utilitzen per a executar els cops des del carrer o des del rough.
Notes
[modifica]En golf, els ferros es classifiquen mitjançant números correlatius de l'1 a l'11 segons la llargària i l'angle d'obertura.
Relacionats
[modifica]Taula periòdica en català
|
Traduccions
[modifica]Traduccions
- Abkhaz: аиха (ab)
- Afrikaans: yster (af)
- Alemany: Eisen (de) n.
- Amazic marroquí: ⵓⵣⵣⴰⵍ (zgh) (uzzal)
- Amhàric: ብረት (am)
- Anglès: iron (en)
- Àrab: حَدِيد (ar) m.
- Aragonès: fierro (an) m.
- Arameu: פרזלא (arc) m.
- Armeni: երկաթ (hy) (ierkat)
- Assamès: লো (as)
- Asturià: fierro (ast) m.
- Baixkir: тимер (ba)
- Balutxi: آسن (bal)
- Basc: burdina (eu)
- Belarús: жале́за (be) n. (jaleza)
- Bengalí: লোহা (bn)
- Birmà: သံ (my)
- Bretó: houarn (br) m.
- Búlgar: желя́зо (bg) n. (jeliazo)
- Castellà: hierro (es) m.
- Cebuà: puthaw (ceb)
- Coreà: 철 (ko) (cheol)
- Còrnic: horn (kw)
- Cors: ferru (co)
- Danès: jern (da) n.
- Eslovac: železo (sk) n.
- Esperanto: fero (eo)
- Estonià: raud (et)
- Feroès: jarn (fo) n.
- Finès: rauta (fi)
- Francès: fer (fr) m.
- Friülà: fiêr (fur)
- Gagaús: demir (gag)
- Gallec: ferro (gl) m.
- Georgià: რკინა (ka) (rkina)
- Grec: σίδηρος (el) m. (sídiros)
- Hawaià: hao (haw)
- Hebreu: בַּרְזֶל (he) m.
- Hindi: लोहा (hi) m.
- Hongarès: vas (hu)
- Ido: fero (io)
- Indonesi: besi (id)
- Irlandès: iarann (ga) m.
- Islandès: járn (is) n.
- Italià: ferro (it) m.
- Japonès: 鉄 (ja)
- Javanès: wesi (jv)
- Kazakh: темір (kk) (temir)
- Khmer: ដែក (km)
- Kirguís: темир (ky) (temir)
- Kurd: asin (ku)
- Laosià: ເຫລັກ (lo)
- Letó: dzelzs (lv) f.
- Lingala: ebendé (ln)
- Lituà: geležis (lt) f.
- Llatí: ferrum (la)
- Llengua de signes catalana: FERRO (csc)
- Luxemburguès: Eisen (lb)
- Macedoni: железо (mk) n.
- Malai: besi (ms)
- Malaiàlam: ഇരുമ്പ് (ml)
- Malgaix: vy (mg)
- Maltès: ħadid (mt) m.
- Manx: yiarn (gv)
- Manxú: ᠰᡝᠯᡝ (mnc)
- Maori: rino (mi)
- Marathi: लोखंड (mr) n.
- Moksa: кшни (mdf)
- Nàhuatl: tlīltepoztli (nah)
- Nauruà: aânei (na)
- Navaho: béésh (nv)
- Neerlandès: ijzer (nl) n.
- Nepalès: फलाम (ne)
- Noruec: jern (no) n.
- Occità: fèrre (oc)
- Polonès: żelazo (pl) n.
- Portuguès: ferro (pt) m.
- Retoromànic: fier (rm) m.
- Romanès: fier (ro)
- Rus: железо (ru) n. (jelezo)
- Sard: férru (sc)
- Suec: järn (sv) n.
- Txec: železo (cs) n.
- Xinès: 鐵 (zh) (铁, tiě)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: fer·ro (2)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- ferro. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
Italià
[modifica]- Pronúnciaⓘ: /ˈfɛr.ro/
Nom
[modifica]ferro m. (plural ferri)
Compostos i expressions
[modifica]- a ferro e fuoco - a mata-degolla
- essere un raccomandato di ferro - tenir padrins, influències
- essere sotto i ferri - estar en el quiròfan
- ferro battuto - ferro forjat
- ferro di cavallo - ferradura
- sentirsi in una botte di ferro - tenir les espatlles guardades
Relacionats
[modifica]Taula periòdica en italià
|
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: fèr·ro (2)
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈfɛr.roː/
Nom
[modifica]ferrō
Portuguès
[modifica]Nom
[modifica]ferro m. (plural ferros)
Relacionats
[modifica]Taula periòdica en portuguès
|
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius masculins en català
- Golf en català
- Elements químics en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Substantius masculins en italià
- Elements químics en italià
- Mots en italià de 2 síl·labes
- Formes de substantius en llatí
- Substantius en portuguès
- Elements químics en portuguès