ansa
Aparença
Potser volíeu: ansà
Català
[modifica]Nom
[modifica]ansa f. (plural anses)
- Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.
- Badia petita.
Compostos i expressions
[modifica]- ansa del coll: clatell
Sinònims
[modifica]- (element per subjectar objectes) nansa (central)
Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Element per subjectar objectes
- Alemany: Griff (de) m.
- Anglès: handle (en)
- Àrab: مِقْبَض (ar) m.
- Armeni: կոթ (hy) (kot)
- Búlgar: дръжка (bg) f. (drajka)
- Castellà: asa (es)
- Danès: håndtag (da) n.
- Finès: kädensija (fi)
- Francès: anse (fr), poignée (fr)
- Gallec: asa (gl) f.
- Georgià: სახელური (ka) (sakhèluri)
- Grec: χειρολαβή (el) f. (khirolaví)
- Hongarès: fogó (hu)
- Irlandès: lámh (ga) f.
- Italià: ansa (it)
- Neerlandès: handvat (nl) n.
- Noruec: håndtak (no) n.
- Persa: دسته (fa)
- Polonès: rączka (pl) f., ucho (pl) n.
- Portuguès: alça (pt) f.
- Romanès: mâner (ro) n.
- Rus: ру́чка (ru) f. (rutxka)
- Serbocroat: ručka (sh) f.
- Txec: rukojeť (cs) f.
- Uzbek: ruchka (uz)
- Xinès: 把手 (zh) (bǎshǒu)
Verb
[modifica]ansa
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ansar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ansar.
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]Italià
[modifica]Verb
[modifica]ansa
- tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de ansare
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de ansare
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈan.sa/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₂em- («agafar») .
Nom
[modifica]ānsa f. (genitiu ānsae)
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | ānsa | ānsae |
Vocatiu | ānsa | ānsae |
Acusatiu | ānsam | ānsās |
Genitiu | ānsae | ānsārum |
Datiu | ānsae | ānsīs |
Ablatiu | ānsā | ānsīs |