adintaneś

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /adintanes/
• Etimologia: Compost pels formants atin ‎() i taneś ‎().

Nom propi

adintaneś • ‎() ‎(escriptura dual)

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els Noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.