pròdig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾɔ.ðik/
• Rimes: -ɔdik
• Etimologia: Del llatí prodĭgus, segle XV.

Adjectiu

pròdig m. ‎(femení pròdiga, plural masculí pròdigs, plural femení pròdigues)

1. Malversador, que gasta i consumeix els béns propis sense mesura i de manera insensata.
2. Generós, que dóna sense mesura.
3. Que produeix abundantment.

Compostos i expressions

• fill pròdig

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: prò·dig (2)
• Heterograma de 6 lletres (dgiopr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB