hipòcrita

Potser volíeu: hipócrita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iˈpɔ.kɾi.tə/, occidental /iˈpɔ.kɾi.ta/
• Etimologia: Del llatí hypocrĭta, segle XIV, del grec antic ὑποκρίτης ‎(hypokrítēs, «comediant, actor de teatre»).

Adjectiu

hipòcrita inv. ‎(plural hipòcrites)

1. Caracteritzat per hipocresia o ser hipòcrita.

Sinònims

• fals, fariseu

Traduccions

Caracteritzat per hipocresia

• Alemany: heuchlerisch ^(de), gleisnerisch ^(de)
• Anglès: hypocritical ^(en)
• Basc: hipokrita ^(eu)
• Castellà: hipócrita ^(es)
• Francès: hypocrite ^(fr)
• Italià: ipocrita ^(it)
• Romanès: ipocrit ^(ro)

Nom

hipòcrita m. f. ‎(plural hipòcrites)

1. Persona que obra amb hipocresia, amb falsa moral.

Traduccions

Persona que obra amb hipocresia

• Alemany: Heuchler ^(de) m., Gleisner ^(de) m.
• Anglès: hypocrite ^(en)
• Basc: hipokrita ^(eu)
• Castellà: hipócrita ^(es)
• Francès: hypocrite ^(fr)
• Italià: ipocrita ^(it)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Romanès: ipocrit ^(ro) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: hi·pò·cri·ta (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot