tipus
Català
Nom
tipus m. (plural tipus)
- Cadascuna de les peces que, en una impremta, representen a una lletra.
- «El text, escrit amb tipus gòtics, és a línia tirada, però en una àmplia columna que ocupa la part central dels folis.» (Arxiu de textos catalans antics, 2000)
- El que està gravat en la matriu d'un segell.
- Model que exemplifica un conjunt de característiques comunes a diverses coses o persones.
- «[...] d'elements d'ornament en bronze tardans, de materials d'imitació fenícia o de tipus orientalitzant.» (Núria Rafel i Fontanals, Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès, 2003)
- (calc semàntic) mena
- «És extremament important que reconegueu el tipus de foc i que utilitzeu el tipus d'extintor adequat.» (David T. Plummer, Introducció a la bioquímica pràctica, 1994)
- Valor o preu establert per determinades operacions financeres.
- «Una modalitat d'aquest risc és la generada per la volatilitat o variació que pateixen els tipus d'interès en el temps.» (Hortènsia Fontanals i Albio, Elisabet Ruiz i Dotras, Risc de tipus d'interès, 2016)
- (etnopoètica) Argument genèric que permet identificar una rondalla concreta.
Traduccions
Conjunt de característiques
Miscel·lània
- Síl·labes: ti·pus (2)
- Anagrama: tupis
