escac

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkak/, occidental /esˈkak/
• Rimes: -ak
• Etimologia: Vegeu escacs.

Nom

escac m. ‎(plural escacs)

1. Moviment en el joc dels escacs amb el que es posa el rei contrari en perill de captura directa.

   Fer escac al rei.

   Fer escac i mat, guanyar la partida.

2. Obstacle, molèstia, embaràs causats a algú.

   L'artilleria del castell de Montjuïc posava en escac a Barcelona.

3. Amenaça, revés momentani per a una empresa.

   Tenia en escac tota la seva fortuna

4. En el joc dels escacs, cadascuna de les caselles del tauler, anomenat escaquer.

   El rei es mou del seu escac a qualsevol del seu voltant.

   Els alfils sols poden córrer per les diagonals que formen els escacs.

Derivats

• escaquer
• escaquista

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Schach ^(de) m.
• Anglès: square ^(en)
• Castellà: escaque ^(es)
• Francès: échec ^(fr)
• Italià: scacco ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: MATAR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cac (2)
• Anagrames: accés, caces, cacés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot