Espelta
| Triticum aestivum subp. spelta | |
|---|---|
 Espiga | |
| Dades | |
| Font de | blat, farina d'espelta i Grünkern (en)   |
| Malaltia | trastorn relacionat amb el gluten |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Triticeae |
| Gènere | Triticum |
| Espècie | ''Triticum aestivum subp. spelta'' (L.) Thell. |
L'espelta[1] (Triticum spelta) és una espècie de blat, (gènere Triticum), dins la família de les poàcies, de vegades considerada una subespècie del blat blancal (Triticum aestivum)[2]
Addicionalment pot rebre el nom d'escandia[1] i cal no confondre-la amb l'espelta petita (T. monococcum).
Particularitats
[modifica]És una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. És considerada un híbrid del Triticum dicoccoides i del Triticum boeoticum que es va originar a l'orient mitjà, on va ser cultivada almenys fa 5000 anys. Fins a l'edat mitjana era el cereal que conformava el pa de les classes benestants,.[3]
El seu conreu és molt antic: l'espelta i l'espelta petita (T. monococcum), van ser les primeres espècies domesticades de cereals.[4] A més, l'espelta és més rica en proteïna que el blat (19 % en comparació a 11 %) i conté tres cops més albúmines, fòsfor i vitamina A que no pas el blat.[5] Malgrat això, com que l'espelta té un rendiment per hectàrea més baix que el blat i només es pot plantar a zones fredes i muntanyoses,[3] va caure pràcticament en desús i només es va conservar en indrets de clima o terres poc adequades pel blat normal com ara els climes més freds d'algunes zones del centre d'Europa. És una planta molt resistent al fred i a les malalties que no ha experimentat les alteracions genètiques de les plantes conreades intensivament.
Taxonomia
[modifica]Aquesta subespècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) com una espècie, amb el nom de Triticum spelta,[6][7] però la seva classificació actual com a subespècie de Triticum aestivum' va ser publicada l'any 1918 pel botànic suís Albert Thellung (1881-1928) a la revista berlinesa Naturwissenschaftliche Wochenschrift.[8][9]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims de Triticum aestivum subp. spelta:[2]
- Sinònims homotípics
- Sinònims heterotípics
- Triticum aestivum subsp. tibetanum Q.Q.Shao
- Triticum aestivum subsp. yunnanense King ex S.L.Chen
- Triticum arduinoi Mazzuc.
- Triticum arias Clemente
- Triticum bengalense P.Lawson
- Triticum duhamelianum Mazzuc.
- Triticum elymoides Hornem.
- Triticum forskalei Clemente
- Triticum rufescens Steud.
- Triticum spelta aestivum Schübl.
- Triticum spelta var. albumcompactoides Sanchez-Monge & Villena
- Triticum spelta var. arduinoi (Mazzuc.) Flaksb.
- Triticum spelta f. arduinoi (Mazzuc.) Brand
- Triticum spelta aristatum Schübl.
- Triticum spelta subsp. aristatum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
- Triticum spelta subsp. aristatum Schübl. & G.Martens
- Triticum spelta var. carthlicum Zhizhil. & Berishv.
- Triticum spelta grex duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
- Triticum spelta var. duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
- Triticum spelta f. duhamelianum (Mazzuc.) Brand
- Triticum spelta var. griseoturanorecens Udachin
- Triticum spelta var. ispharosubbaktiaricum Udachin
- Triticum spelta subsp. kuckuckianum Gökgöl
- Triticum spelta var. kuckuckianum Udachin
- Triticum spelta subsp. muticum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
- Triticum spelta var. muticum (Schübl.) Gray
- Triticum spelta subsp. muticum Schübl. & G.Martens
- Triticum spelta muticum Schübl.
- Triticum spelta var. saharae Ducell.
- Triticum spelta var. subbuldoji Udachin
- Triticum spelta var. tarakanovii Udachin
- Triticum spelta var. tashausicum Udachin
- Triticum spelta subsp. tibetanum (Q.Q.Shao) N.P.Gonch.
- Triticum spelta var. turanoalborescens Udachin
- Triticum spelta var. turanoalefeldii Udachin
- Triticum spelta velutinum Schübl.
- Triticum spelta var. viridoalbispicatum Jakubz.
- Triticum spelta var. viridoarduinii Jakubz. & Puchalski
- Triticum spelta subsp. yunnanense (King ex S.L.Chen) N.P.Gonch.
- Triticum speltiforme Seidl ex Opiz
- Triticum vulgare var. album Alef.
- Triticum vulgare var. arduinoi (Mazzuc.) Alef.
- Triticum vulgare var. coeruleum Alef.
- Triticum vulgare var. duhamelianum (Mazzuc.) Alef.
- Triticum vulgare var. fringillarum Alef.
- Triticum vulgare var. michauxii Alef.
- Triticum vulgare var. rufum Alef.
- Triticum vulgare var. vulpinum Alef.
- Triticum zea Host
Contingut nutritiu
[modifica]L'espelta conté:
- 57,9% de glúcids o hidrats de carboni
- 9,2% de fibra
- 17,0% de proteïna
- 3% de greix
- minerals i vitamines
Com conté gluten no és apte per als celíacs.
Gastronomia i salut
[modifica]Darrerament s'ha incrementat el consum de l'espelta de la mà de les botigues de dietètica i vegetarianes. Hi ha moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «espelta». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 juny 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Triticum aestivum subsp. spelta» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 juny 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Sabaté, Jordi. «Pan de espelta: ¿más sano que el de trigo normal?» (en castellà). El Diario, 23-06-2019. [Consulta: 11 març 2022].
- ↑ «Els 6 tipus de pa que has de conèixer». Cuina.cat. [Consulta: 11 març 2022].
- ↑ «L'épeautre mieux qu'une céréale [archive]» (en francès). Chambre d'agriculture de la Somme, décembre 2009. [Consulta: consulté le 14 avril 2018].
- ↑ «Triticum spelta L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 juny 2023].
- ↑ Linné, 1753, p. 86.
- ↑ «riticum aestivum subsp. spelta (L.) Thell.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 juny 2023].
- ↑ Thellung, 1918, p. 471.
- ↑ El sabor de pa torna a la ciutat
Bibliografia
[modifica]- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Thellung, Albert «Neuere Wege un Ziele der botanischen Systematyk, erl¨qutert am Beispiele unserer Getreidearten» (en alemany). Naturwissenschaftliche Wochenschrift [Berlín], vol. 17, 1918, pàg. 465-474.