Pingüins
Spheniscidae  | |
|---|---|
 Pingüins de Sander al zoo de Burger (Països Baixos) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Mitjà de locomoció | bipedisme |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Sphenisciformes |
| Família | Spheniscidae Bonaparte, 1831 |
| Gèneres | |
| Distribució | |
 | |
Els pingüins són un grup d'espècies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud. Contràriament a la creença popular, els pingüins no habiten únicament en climes freds. Moltes espècies de pingüins habiten fins a les Illes Galàpagos. La majoria dels pingüins s'alimenten de krill, peix, calamars i altres criatures marines que capturen en les seves immersions submarines.
L'espècie més grossa és el pingüí emperador: els adults tenen una alçada mitjana d'1,1 metres, i pesen 30 o més quilograms. L'espècie més petita és el pingüí blau nan, el qual té típicament una alçada d'entre 35 i 40 centímetres i pesen al voltant d'1 quilogram. Generalment els pingüins més grossos retenen millor la calor i per tant habiten en regions més fredes, mentre que les espècies més petites es troben en climes temperats i fins i tot tropicals.
Taxonomia
[modifica]Tradicionalment s'ha considerat que els pingüins formen per ells mateixos la família dels esfeníscids (Spheniscidae) i l'ordre dels esfenisciformes (Sphenisciformes). En la classificació de Sibley-Ahlquist, s'inclou la família Spheniscidae en l'ordre Ciconiiformes.[2] Classificat en 6 gèneres i 18 espècies,[3] no sense controvèrsia, ja que alguns autors consideren fins a 20 espècies, totes en la subfamília dels esfeniscins (Spheniscinae).
- Gènere Aptenodytes
- Pingüí reial (Aptenodytes patagonicus)
- Pingüí emperador (Aptenodytes forsteri)
- Gènere Pygoscelis
- Pingüí d'Adèlia (Pygoscelis adeliae)
- Pingüí de corona blanca (Pygoscelis papua)
- Pingüí carablanc (Pygoscelis antarcticus)
- Gènere Megadyptes
- Pingüí ullgroc (Megadyptes antipodes)
- Gènere Eudyptula
- Pingüí petit (Eudyptula minor). Alguns autors consideren la subespècie E. m. albosignata com una espècie diferent (E. albosignata).[4]
- Gènere Spheniscus
- Pingüí del Cap (Spheniscus demersus)
- Pingüí de Humboldt (Spheniscus humboldti)
- Pingüí de les Galápagos (Spheniscus mendiculus)
- Pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus)
- Gènere Eudyptes
- Pingüí de Fiordland (Eudyptes pachyrhynchus)
- Pingüí de Sclater (Eudyptes sclateri)
- Pingüí crestadaurat (Eudyptes chrysolophus)
- Pingüí de Schlegel (Eudyptes schlegeli). Alguns autors han considerat aquesta espècie només com una varietat de color del pingüí de cresta daurada.
- Pingüí salta-roques meridional (Eudyptes chrysocome).
- Pingüí salta-roques septentrional (Eudyptes moseleyi)
- Pingüí de les Snares (Eudyptes robustus)
Pingüins cèlebres
[modifica]- El sistema operatiu Linux ha agafat com a mascota oficial la imatge d'un pingüí (Tux), com el protagonista de Penguin Adventure va esdevenir la mascota de MSX.
- Pingu, protagonista d'una sèrie infantil d'animació amb plastilina.
- Els pinguïns de la pel·lícula d'animació Madagascar i la seva seqüela Els pingüins de Madagascar.
- El pingüí Gunter de la seria d'animació Hora d'aventures.
- Nils Olav, mascota i coronel en cap de la Guàrdia Reial de Noruega. Viu al zoològic d'Edimburg, Escòcia.
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Spheniscidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ [1][Enllaç no actiu]
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
- ↑ [2]
