Quarter General Suprem Aliat de la Força Expedicionària
Supreme Headquarters Allied Expeditionary Force  | |
 | |
| Tipus | Quarter General del Comandant de les forces Aliades |
|---|---|
| Data de lleva | 1943 - 1945 |
| Fundació | febrer 1944 |
| Dissolució | 14 juliol 1945 |
| País | Aliats |
| Comandants | |
| Coronel |  General Dwight D. Eisenhower  Mariscal en Cap de l'Aire Arthur Tedder |
| Guerres i batalles | |
| Segona Guerra Mundial | |
El Quarter General Suprem Aliat de la Força Expedicionària (anglès: Supreme Headquarters Allied Expeditionary Force més habitualment anomenat per les seves sigles SHAEF) va ser el quarter general del Comandant Suprem dels exèrcits Aliats des de finals de 1943 fins al final de la II Guerra Mundial. Durant tota la seva existència va estar sota les ordres del General Dwight D. Eisenhower. El rang té semblances amb els de Comandant Suprem Aliat d'Europa i l'Atlàntic, però en si són títols diferents.
Història durant la Segona Guerra Mundial
[modifica]Eisenhower va ser transferit del comandament del Teatre de la Mediterrània per comandar el SHAEF, que s'havia format a Teddington, Londres (avui encara existeix un carrer anomenat Shaef Way).[1] El seu estat major va agafar les línies mestres per a l'Operació Overlord creada pel Tinent General Sir Frederick E. Morgan, COSSAC (Cap d'Estat Major del Comandant Suprem de les Forces Aliades), i pel Major General Ray Barker.[2] Morgan, que havia estat nomenat Cap d'Estat Major del Comandant Suprem Aliat a mitjans de març de 1943, començà la planificació de la invasió d'Europa abans del nomenament d'Eisenhower,[3] modificant-lo paulativament fins a la versió final executada el 6 de juny de 1944. Aquest procés va ser supervisat per Eisenhower i pel comandant de les forces terrestres durant la part inicial de la invasió, General Sir Bernard Law Montgomery.
El SHAEF seguí al Regne Unit fins que hi havia suficient tropes desembarcades per poder assegurar el seu traspàs a França,[4] i això no es produí fins al 7 d'agost. En aquell moment, Montgomery deixà de ser el comandant en cap de totes les forces terrestres a França, si bé continuà com a Comandant en Grup del 21è Grup d'Exèrcits britànic a l'ala oriental del cap de pont de Normandia, creant-se el 12è Grup d'Exèrcits nord-americà, comandat pel tinent general Omar Bradley. Mentre que tenia lloc l'avanç per Normandia, els Aliats van llançar l'Operació Drac, la invasió del sud de França el 15 d'agost, amb el 6è Grup d'Exèrcits americà, sota el comandament del Tinent General Jacob Devers.
Durant la invasió del sud de França, el 6è Grup d'Exèrcits va estar sotà el comandament del Quarter General de les Forces Aliades (Allied Forces Headquarters - AFHQ) del Teatre d'Operacions de la Mediterrània, però després d'un més el comandament passà al SHAEF. En aquella època els 3 Grups d'Exèrcit havien pres posicions al Front Occidental en les que romandrien fins al final de la guerra: el 21è britànic al nord, el 12è estatunidenc al centre i el 6è estatunidenc al sud. Al desembre de 1944, el SHAEF s'instal·là a l'Hotel Trianon Palace de Versalles,[5] prop de París, i el 26 d'abril es traslladà a Frankfurt.
Divisions
[modifica]El SHAEF comandà el major nombre de formacions assignades a una operació al Front Occidental, amb forces dels Estats Units, França, el Regne Unit i el Canadà. Estava format per 3 Grups d'Exèrcits, que controlaven un total de 8 Exèrcits:
- 1r Exèrcit Aerotransportat Aliat
- 21è Grup d'Exèrcits britànic
- 12è Grup d'Exèrcits Nord-americà
- 6è Grup d'Exèrcits Nord-americà
El SHAEF també controlava un nombre considerable de forces navals durant l'Operació Neptú, així com dues forces aèries tàctiques: la 9a Força Aèria nord-americana i la 2a Força Aèria Tàctica de la RAF. Els bombarders estratègics aliats amb seu al Regne Unit també van passar a control del SHAEF durant l'Operació Neptú.
Commandament i estat major superior
[modifica]
Després de la II Guerra Mundial
[modifica]Després de la rendició d'Alemanya, el SHAEF es va dissoldre el 14 de juliol de 1945.
Notes i referències
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ «Shaef Gate - Bushy Park - Hampton». Traces of War. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ Harrison, Gordon A. «Chapter II Outline Overlord». A: Cross Channel Attack. United States Army Center of Military History, 2002 (United States Army in World War II). CMH Pub 7-4. Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine.
- ↑ See: Ambrose, Stephen E.. D-Day. Simon & Schuster, 1994. ISBN 0-684-80137-X., p. 71.
- ↑ Eisenhower moved to Normandy and set up an advance command post on the morning of 7 August 1944. See: Ambrose, Stephen E.. Citizen Soldiers. Simon & Schuster, 1997. ISBN 0-7434-5015-9., p. 92.
- ↑ Ambrose, Stephen E.. Citizen Soldiers. Simon & Schuster, 1997. ISBN 0-7434-5015-9., p. 199.
- ↑ Robb esdevingué AOC del RAF Fighter Command.
- ↑ des de l'1 de setembre de 1944, quan va ser promogut de generall.
- ↑ «Unity of Command – Normandy Invasions». Arxivat de l'original el 2007-12-02. [Consulta: 23 setembre 2007].
Referències
[modifica]- Winters, Major Dick, with Cole C. Kingseed (2006). Beyond Band of Brothers: The War Memoirs of Major Dick Winters. Berkley Hardcover. ISBN 978-0-425-20813-7., p. 210.
- Pogue, Forrest C. (1954), European Theater of Operations The Supreme Command, United States Army in World War II, Washington, D. C.: Office of the Chief of Military History, Department of the Army, <http://www.ibiblio.org/hyperwar/USA/USA-E-Supreme/>
Enllaços externs
[modifica]
- Records of Supreme Headquarters, Allied Expeditionary Force, Dwight D. Eisenhower Presidential Library
- Papers of Ernest R. "Tex" Lee, military aide to General Eisenhower, 1942–1945, Dwight D. Eisenhower Presidential Library Arxivat 2019-04-11 a Wayback Machine.
- Papers of Thor Smith, Public Relations Division, SHAEF, Dwight D. Eisenhower Presidential Library
- Daily Battle Communiques, SHAEF, June 6, 1944 – May 7, 1945, L. Tom Perry Special Collections, Harold B. Lee Library, Brigham Young University
- BBC WW2 People's War article on Uxbridge SHAEF and London Bushey