Pinsà borroner eurasiàtic
(S'ha redirigit des de: Pinsà borroner)
Pyrrhula pyrrhula  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 2,41 g 31 g |
| Envergadura | 0,26 m |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720671 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Pyrrhula |
| Espècie | Pyrrhula pyrrhula Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
El pinsà borroner eurasiàtic[1] o senzillament pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge, és un dels moixons més vistosos de l'avifauna dels Països Catalans.
Descripció
[modifica]- Mesura 14,5 cm de longitud i 26 cm d'envergadura. L'ala plegada fa de 76 a 84 mm, i el seu pes pot arribar als 28 g.
- Ambdós sexes mostren lliurees diferents, existint, doncs, dimorfisme sexual pel que fa a la coloració: al capell s'observa una taca negra que des de la nuca, bo i envoltant l'ull, arriba fins a la gola, on forma un petit bavosall. Aquest dibuix en el mascle és negre brillant, mentre que en la femella és de tonalitats apagades.
- La cara, el coll, el pit i els flancs dels mascles són d'un to salmonat, que esdevé bru rosat o cafè clar en les femelles. D'altra banda, l'esquena del mascle és grisa blavosa, mentre que la de les femelles és de tons brunencs.
- Les ales i la cua són de color brunenc. El carpó és blanc pur i contrasta molt amb la resta del plomatge, i és un dels trets més visibles de l'ocell quan vola.
- El bec és molt ample, curt i arrodonit, amb la mandíbula superior (culmen) corbada i de color negre fosc, la qual cosa fa que es confongui amb el capell i el bavosall. Aquesta morfologia del bec és gairebé única en els ocells catalans.
Subespècies
[modifica]- Pyrrhula pyrrhula caspica (Witherby, 1908).[2]
- Pyrrhula pyrrhula cassinii (S. F. Baird, 1869).[3]
- Pyrrhula pyrrhula cineracea (Cabanis, 1872).[4]
- Pyrrhula pyrrhula europoea (Vieillot, 1816).[5]
- Pyrrhula pyrrhula griseiventris (Lafresnaye, 1841).[6]
- Pyrrhula pyrrhula iberiae (Voous, 1951).[7]
- Pyrrhula pyrrhula murina (Godman, 1866)
- Pyrrhula pyrrhula paphlagoniae (Roselaar, 1995).[8]
- Pyrrhula pyrrhula pileata (MacGillivray, 1837).[9]
- Pyrrhula pyrrhula pyrrhula (Linnaeus, 1758).[10]
- Pyrrhula pyrrhula rosacea (Seebohm, 1882).[11]
- Pyrrhula pyrrhula rossikowi (Derjugin & Bianchi, 1900).[12][13][14]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Euràsia: des de les Illes Britàniques fins al Japó.[15] És itinerant a Algèria, Gibraltar, Islàndia, Malta, el Marroc i Tunísia.[16]
Hàbitat i alimentació
[modifica]- És un fringíl·lid eminentment forestal o de bardisses i que defuig els camps i espais oberts, preferint les arbredes humides i ombrívoles.
- A l'hivern és freqüent a les arbredes, als ribatges, a les bardisses, als fondals de vegetació densa i esponerosa i àdhuc als parcs i jardins. En aquests indrets, hi cerca baies, fruits, brots i borrons (d'ací li ve el nom popular català).
- Sovint és considerada una espècie perjudicial en els camps de fruiters europeus, en els quals els estols poden fer estralls considerables.
- Es localitza als boscos montans i subalpins, on nia. A la resta del territori cal considerar-lo com a hivernant, més o menys regular.
Costums
[modifica]- És gregari, però no arriba a formar esbarts nombrosos. Els estols es mantenen en cohesió mitjançant l'emissió de notes monòtones i malenconioses. El cant no és melodiós i consisteix en l'emissió d'una sèrie de notes raspants i xiulets, emesos en un to força baix.
- És un ocell social i de caràcter confiat, que es mou entre el brancam amb vols curts, emetent sempre el monòton reclam. Quan vola en un espai obert, ho fa de forma directa però ondulada.
Reproducció
[modifica]Cria a les forestes de caducifolis preferentment, tot i que és relativament abundant en les pinedes subalpines i en els boscos culminals de pi negre. El niu el construeix principalment la femella i el situa en mates o arbustos que no sobrepassin els 2 m. La posta consta de quatre a cinc ous de color verd blavós pàl·lid, amb taques o puntets, i la incubació la porta a terme la femella.
Referències
[modifica]- ↑ «Pinsà borroner eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ «Pyrrhula pyrrhula». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ BirdLife International (2018). "Pyrrhula pyrrhula." 2018 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2018. [Consulta: 12 abril 2023]
Bibliografia
[modifica]- Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona.
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 188.
- Burton M. i Burton R., 1980. The New Funk and Wagnalls Illustrated Wildlife Encyclopedia, Volume II. BPC Publishing Ltd.
- De Juana, Eduardo / Varela, Juan M. (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona.
- Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S. (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions, Barcelona.
- Heinzel, H., 1972. The Birds of Britain and Europe. William Collins Sons and Co. Ltd. Londres.
- Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 84-282-1317-8.
- Jonsson, Lars (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
- Jutglar, Francesc / Masó, Albert (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona.
- Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J. (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona.
- Peterson, R.T. / Mountfort, G. / Hollom, P.A.D. (1995) - Guia de camp dels ocells dels Països Catalans i d'Europa. Ediciones Omega, Barcelona.
