Pesseta

Pesseta
	; Anvers i revers d'una pesseta de 1993
Territoris d'aplicació
	Espanya (1868 - 1r gener 2002); Andorra (1868 - 1r gener 2002); Capitania General de Cuba (1868 - 1898); Capitania General de les Filipines (1868 - 1898); Capitania General de Puerto Rico (1868 - 1898); Ifni (1884 - 1969); Sàhara Occidental (1958 - 1976); Protectorat espanyol al Marroc (1913 - 1956); Guinea Equatorial (1926 - 1968)
Característiques
Codi ISO 4217	ESP
Abreviació o símbol	₧
Banc central	Banc d'Espanya
Taxa de canvi	0,00601012 euros ()
Cronologia
	19 octubre 1868 - 1r març 2002
	← escut espanyol euro →

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002. Va ser substituïda al canvi de 166,386 pessetes per cada euro. Es dividia en 100 cèntims, fracció que feia temps que no s'usava. El Principat d'Andorra també la utilitzava juntament amb el franc francès.

El Diccionario de Autoridades de 1737 defineix la pesseta com «la peça que val dos rals d'argent de moneda provincial, formada de figura rodona. És una veu modernament introduïda (en castellà). El 19 d'octubre de 1868, el ministre d'Hisenda del Govern provisional del general Serrano, Laureà Figuerola, que era català, va firmar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària estatal, al mateix temps que entrava en vigor oficialment el sistema mètric decimal en el context de la Unió Monetària Llatina.^[1] La primera pesseta espanyola va ser encunyada el 1869.

Bitllet d'una pesseta emès pel Consell Municipal de Reus durant la Guerra Civil espanyola

Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 bitllets diferents d'aquesta moneda.

La pesseta s'abreujava pta., pts., ptas., ptes., i amb el símbol PTA. En el si de les entitats financeres va ser abreujada amb el codi ISO 4217 ESP, seguint la norma de posar primer dues inicials que corresponien a l'estat on s'usava la moneda i després una lletra que corresponia a la inicial del nom de la moneda. També es van fer servir els codis ESA o «compte A», a l'època quan el govern espanyol controlava els canvis, i ESB o «compte B», que eren les pessetes convertibles, procedents de dipòsits efectuats per persones no residents a Espanya.

A l'època del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 5, 10, 25, 50, 100, 200, 500 i 2.000 pessetes, i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000. Era controlat pel Banc d'Espanya (Banco de España) i emès per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre – Real Casa de la Moneda).

Etimologia

El seu nom provindria del diminutiu de peça (nom amb què es coneixien, des del segle xv, algunes monedes d'argent) i del català s'hauria estès a les altres llengües peninsulars. La primera peça amb el logotip pesetas va ser encunyada a Barcelona de "2 1/2 pesetas", el 1808, durant la dominació napoleònica. La peça d'una peseta es va encunyar l'any 1809. Més tard, també es denominava així la moneda de dos rals.^[2]

Bitllets de pesseta

1970

*Bitllets sèrie 1970*
Denominació	Rostre	Color predominant	Dimensions	Imatge de l'anvers	Imatge del revers
100 Pessetes	Manuel de Falla	Marró	x mm

1982/1987

Entre 1982 i 1987, el Banc d'Espanya emet una nova sèrie, dissenyada per José María Cruz Novillo, que fou gravada i impresa per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Els objectius del Banc d'Espanya fou capaç de reduir i estandarditzar els bitllets, modernitzar la seva imatge i facilitar el processament de la màquina dels bitllets. Pel que fa als bitllets antics, una nova mida i la implantació d'un sistema homogeni de 200 a 10.000 pessetes seguint la regla 1-2-5 i la introducció de la novetat, els valors de 200 i 2.000 pessetes.

*Bitllets sèrie 1979 a 1985*
Denominació	Rostre	Color predominant	Dimensions
200 Pessetes	Leopoldo Alas «Clarín»	Taronja	65 x 120 mm
500 Pessetes	Rosalía de Castro	Blau	70 x 129 mm
1000 Pessetes	Benito Pérez Galdós	Verd	75 x 138 mm
2000 Pessetes	Juan Ramón Jiménez	Roig	80 x 147 mm
5000 Pessetes	Joan Carles I	Marró	85 x 156 mm
10 000 Pessetes	Joan Carles I	Gris	74 x 154 mm

La sèrie de bitllets de 1992

En 1992, el Banc d'Espanya emeté la seva última sèrie abans de l'inici de la de l'Euro. Fou realitzada per l'artista gràfic Reinhold Gerstetter i va ser impresa per la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. L'objectiu del Banc d'Espanya amb l'emissió d'aquesta nova sèrie fou el d'enfortir la seguretat a través de texts micro impresos i impressions codificades visibles només amb lupa.

Aquesta sèrie de notes combina elements artístics espanyols i americans per a celebrar en 1992 el 500è aniversari del descobriment d'Amèrica de Cristòfor Colom.

*La sèrie de bitllets de 1992*
Denominació	Rostre	Color predominant	Dimensions
1000 Pessetes	Hernán Cortés Francisco Pizarro	Verd	65 x 130 mm
2000 Pessetes	José Celestino Mutis	Roig	78 x 158 mm
5000 Pessetes	Cristòfor Colom Els Reis Catòlics	Marró	71 x 146 mm
10 000 Pessetes	Joan Carles I Jordi Joan i Santacília	Gris	74 x 154 mm

Pesseta andorrana

Andorra, tot i utilitzar els mateixos bitllets i monedes que l'Estat espanyol, tenia un codi ISO 4217 per a la «pesseta andorrana» (moneda fiduciària del Principat, paritària amb l'espanyola, juntament amb el «franc andorrà», paritari amb el franc francès): ADP, esdevinguda obsoleta amb l'adopció de l'euro. Se'n van emetre alguns bitllets específics per al Principat durant la Guerra Civil espanyola.

Pesseta sahrauí

La pesseta sahrauí continua essent, si més no en teoria, moneda de curs legal a l'autoproclamada República Àrab Sahrauí Democràtica, reconeguda per més de 70 països tot i no ser membre de l'Organització de les Nacions Unides. L'ocupació marroquina de l'excolònia espanyola fa que el seu ús sigui molt reduït. La moneda utilitzada habitualment en aquest territori és el dírham marroquí, i en la RASD en l'exili el dinar algerià.

Pesseta guineana

La Guinea Equatorial (abans Guinea Espanyola) tingué com a moneda oficial la pesseta guineana des del 1968, l'any de la seva independència, fins al 1975, en què fou substituïda per l'ekuele. Des del 1985 ha adoptat com a unitat monetària el franc CFA. Es van encunyar monedes d'1, 5, 25 i 50 pessetes guineanes, i bitllets de 100, 500 i 1.000.