Paca de plana
Cuniculus paca  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 16,3 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 699 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Cuniculidae |
| Gènere | Cuniculus |
| Espècie | Cuniculus paca (Linnaeus, 1766) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Mus paca |
| Distribució | |
 | |
La paca de plana o, simplement, paca[1] (Cuniculus paca) és una espècie de rosegador histricomorf de la família dels cunicúlids. Viu a l'Argentina, Belize, Bolívia, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, l'Equador, El Salvador, la Guaiana Francesa, Guyana, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Paraguai, el Perú, Surinam, Trinitat i Tobago, l'Uruguai i Veneçuela, així com a Algèria i Cuba, on ha estat introduïda. Habita una gran varietat de boscos, sobretot en indrets situats prop de cursos i masses d'aigua,[2] a menys de 2.000 msnm. El seu nom específic, paca, deriva de pak o paq, el seu nom nadiu en la llengua tupí.[3]
Noms comuns
[modifica]Es coneix també com paca, guartinaja, guanta, halep, guagua, majaz, conill pintat, tepezcuintle, llepassao, jochi pintao; a Mèxic és conegut amb el nom nàhuatl de tepeitscuintli, és a dir, 'gos de muntanya' (tepetl = 'muntanya', itzcuintli = 'gos'), encara que estigui lluny de ser un cànid. A Guatemala i Costa Rica és conegut com a tepezcuintle, i a Bolívia com a jochi pintao.
Característiques
[modifica]El seu cos fa entre 60 i 79 cm de llargària i la cua, de 2 a 3 cm. Pesa entre 7 i 12 kg. Està coberta per un pelatge híspid de color marró o ataronjat, amb bandes de taques blanques arrodonides. El cap és gros, les galtes engruixades, les orelles són curtes, marrons, les vibrisses són llargues, els ulls grossos i ben separats. La gestació dura de 115 a 120 dies.
Història natural
[modifica]És un animal frugívor[2] i nocturn. Passa el dia al cau, que construeix amb diverses sortides dissimulades pel fullatge. És una excel·lent nedadora.
La paca és objecte de caça per la seva excel·lent carn. És una espècie en risc mínim, és a dir, no sembla que hi hagi cap amenaça significativa per a la seva supervivència.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «paca de plana». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo i TERMCAT, 2023. [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Emmons, L. «Cuniculus paca» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, 2016. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2016-2.RLTS.T699A22197347.en. [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ Mouchard, 2019, «328. Cuniculus paca (Linnaeus, 1766) – Paca».
Bibliografia
[modifica]
- Mouchard, A. Etimología de los nombres científicos de los mamíferos de Argentina: su significado y origen (en castellà). Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 2019. ISBN 978-987-3781-41-4.
Espècies vivents de cunicúlids | |
|---|---|
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Ordre: Rodentia · Subordre: Hystricomorpha | |
| Cuniculus | |
- Caviomorfs
- Mamífers d'Algèria
- Rosegadors de l'Argentina
- Rosegadors de Belize
- Rosegadors de Bolívia
- Rosegadors del Brasil
- Rosegadors de Colòmbia
- Rosegadors de Costa Rica
- Rosegadors de Cuba
- Rosegadors d'El Salvador
- Rosegadors de l'Equador
- Rosegadors de la Guaiana Francesa
- Rosegadors de Guatemala
- Rosegadors de Guyana
- Rosegadors d'Hondures
- Rosegadors de Mèxic
- Rosegadors de Nicaragua
- Rosegadors de Panamà
- Mamífers del Paraguai
- Rosegadors del Perú
- Rosegadors de Surinam
- Mamífers de Trinitat i Tobago
- Rosegadors de l'Uruguai
- Rosegadors de Veneçuela