Greixa
|
Aquest article tracta sobre l'espècie Sparassis crispa. Per altres significats vegeu Greixa (desambiguació). |
Sparassis crispa  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Polyporales | ||||||||
| Família | Sparassidaceae | ||||||||
| Gènere | Sparassis | ||||||||
| Espècie | Sparassis crispa Fr., 1821 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Clavaria crispa | ||||||||
| Sinònims | Clavaria crispa
| ||||||||
La greixa[1][2][3] (Sparassis crispa), també anomenada manetes arrissades,[2][3] coliflor de pi,[2] peu de rata reina, esponja i molsa,[2] és un bolet més aviat rar que provoca un podriment bru en coníferes. Pertany a la família de les esparassidàcies i al grup dels crespells. És un bolet comestible.
Taxonomia
[modifica]J.C. Schaeffer (1763) va descriure una espècie ramosa d'Elvela, i més tard (1774) va fer servir el binomi Elvela ramosa.
F.X. Wulfen[4] (1781) va publicar en l'obra de Jacquin,[5] Miscell. austriac. 2: 100, la descripció de Clavaria crispa i la primera il·lustració acceptada de l'espècie: Tab. 14, Fig 1.[6]
Elias Magnus Fries (1819)[7] va descriure el gènere Sparassis i l'any 1821, Syst. mycol. 1: 465,[8] va recombinar l'espècie de Wulfen amb aquest gènere, com Sparassis crispa[9]
Iconografia
[modifica]Jacquin, NJ (1781): Tab. 14, Fig. 1[6]Marchand A. (1971): 173 (79)[10]
Descripció
[modifica]Bolet de gran a gegantí, de fins a 20 cm d'altura per 35-90 cm de diàmetre; hemisfèric i pulvinat; constituït per un conjunt de ramificacions carnoses, aplanades, lobulades, ondulades i arrissades que li donen aspecte de coliflor; de blanquinoses a cremoses fins ocràci blanquinós, algun cop rosades en envellir; superfície glabra, sense zones.
Cama curta, gairebé reduïda al peu radicant, de 6-8 x 2 cm; dur, carnós; blanquinós; es ramifica de manera irregular.
Carn prima, ceràcia, tendra, trencadissa; concolor; dolça al tast, aromàtica, recordant a l'anís.
Hàbitat
[modifica]Fructifica solitària a la base de coníferes. Sol aparèixer cada any al mateix lloc. Penetra a través de ferides a les arrels, soques o la part baixa del tronc, i en podreix la fusta. Parasita especialment del pi roig, però també pins d'altres espècies, làrix i avet. Prefereix els boscos esclarissats amb sòls preferentment calcaris.
Fructifica d'estiu a finals de tardor.
Distribució geogràfica
[modifica]Des de la costa atlàntica europea a Rússia Central, en zones temperades, pel nord arriba al sud d'Escandinàvia i al nord d'Escòcia; també al nord d'Àfrica. Està citada d'Andorra, Catalunya Nord, Catalunya i País Valencià.
Espècies semblants
[modifica]Sparassis crispa es caracteritza per les ramificacions crespes i ondulades, primes i denses, creix adherida exclusivament a coníferes. La greixa de roure (Sparassis brevipes) té les ramificacions més aplanades, menys crespes, no desprenen olor de lleixiu, són més o menys zonades i creix sobre fusta de roures. Sobre troncs o rels de planifolis també viu el crespell virat (Podoscypha multizonata), de tons més vius i foscos[11]
Comestibilitat
[modifica]Comestible apreciada.[2][3][10] Cal netejar-la amb molta cura i collir-la fresca, amb l'edat esdevé coriàcia i indigesta.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ballarà, Josep; Mercadal, Oriol; Valiente, Pere. Cerdanya amb bolets. Puigcerdà: Sinopsis, 2004. ISBN 8493388211.
- ↑ Wulfen, FX «Plantae Rariores Carinthiaceae II». Miscellanea austriaca ad botanicam, chemiam, et historiam naturalem spectantia, cum figuris partim coloratis., II, 1781, pàg. 25-138; 100.
- ↑ Jacquin, Nikolaus Joseph, Baron von. Miscellanea Austriaca ad botanicam, chemiam, et historian naturalem spectantia, cum figuris partim coloratis. CLAVARIA CRISPA. Tab. 14. fig. 1 .. II, 1781, p. 1-447; 100.
- ↑ 6,0 6,1 Jacquin, Nikolaus Joseph. Miscellanea Austriaca ad botanicam, chemiam, et historian naturalem spectantia, cum figuris. Vol. II, 1781, p. Tab. 14 Fig. 1.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Novit. flora svecica 5(cont.), 1819, p. 80.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum : sistens fungorum ordines, genera et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit. 1, 1821, p. 465.
- ↑ Hughes, Karen W.; Segovia, Ana Reboredo; Petersen, Ronald H. «Transatlantic disjunction in fleshy fungi. I. The Sparassis crispa complex» (en anglès). Mycological Progress, 13, 2, 5-2014, pàg. 407–427. DOI: 10.1007/s11557-013-0927-1. ISSN: 1617-416X.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Marchand, André. Champignons du Nord et du Midi. 1. Perpinyà: Société mycologique des Pyrénées méditerranéennes, diffusion Hachette, 1971, p. 173 (79)..
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.