Kutaissi

Kutaissi
	ქუთაისი (ka)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat i gran ciutat
Localització
	42° 16′ 18″ N, 42° 42′ 20″ E / 42.2717°N,42.7056°E
Estat	Geòrgia
Mkhare	Imerètia
Capital de	Imerètia ; Kingdom of Western Georgia (en) ; royaume de Géorgie occidentale (fr) ; royaume de Géorgie occidentale (fr) ; royaume de Géorgie occidentale (fr) ; Regne de Geòrgia ; Còlquida ; Gubèrnia de Kutaissi ; Imerètia ; Kutaisskij County (en) ; Geòrgia (2012–2018)
Població humana
Població	147.900 (2015) (2.184,64 hab./km²)
Geografia
Superfície	67,7 km²
Altitud	120 m-80 m
Creació	c. segle III aC
Organització política
Membre de	Lliga de Ciutats Històriques
Identificador descriptiu
Codi postal	4600–4699
Fus horari	UTC+04:00
Prefix telefònic	(431)
Altres
Agermanament amb	Gandja (1996–); Columbia (1997–); Lviv (2002–); Khàrkiv (2005–); Dniprò (2007–); Poznań (2009–); Mikolaiv (2012–); Tartu (2017–); Jitòmir (2018–); Sumi (2018–)
Lloc web	kutaisi.gov.ge

Kutaissi (georgià: ქუთაისი, pronunciat [kʰutʰɑisi] (?·pàg.)) és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia. Va ser capital de Geòrgia del 1000 al 1122. La catedral de Bagrati i el monestir de Guelati estan inscrits des del 1994 a la llista del Patrimoni de la Humanitat i, des del 2010, són dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Està a la vora del riu Rioni, a 85 km del mar, a 42º 42' de longitud i 42º 16' de latitud i a 125-300 metres del nivell del mar. Té fàbriques de cotxes, maquinària per a mineria, productes químics, sedes, calçat, roba, mobles i aliments enllaunats. Conserva les ruïnes d'una fortalesa construïda fa dos mil anys i té una catedral del segle xi. Com a altres monuments cal esmentar:

El castell de Bagrati, els monestirs de Guelati i de Motsameta, el Palau de Geguti, l'Okros Chardakhi (Mercat daurat), Sataplia karst, els monuments a David Agmashenebeli, a Akaki Tsereteli, als herois, a l'amistat, als treballadors, a Vaja Pxavela, i el Galaktioni.

Té un centre científic, un Museu d'Història i etnografia i un jardí botànic. La universitat de la ciutat es diu Universitat de l'Estat Akaki Tsereteli. També té una Universitat tècnica anomenada Nikolai Muskhelixvili; i un Institut d'Estudis subtropicals.

Té un teatre (el Meskhixvili, drames), una òpera (la Balantxvadze, òperes i ballet), un teatre de titelles (el Gogebaixvili) i un teatre d'humor. Té també una galeria de pintures (Galeria de D. Kakabadze), és la seu de la companyia estatal de danses i cançons folklòriques.

Entre molts altres, són fills de la ciutat els escriptors Akaki Tsereteli, David Kldiaixvili, Niko Lortkipanidze, Konstantine Gamsakhurdia, Shalva Dadiani, Leo Kiacheli; els poetes Paolo Iashvili, Titsian Tabidze, Kolau Nadiradze, Valerian Gaprindashvili (i d'altres organitzats en l'anomenat grup dels "Corns blaus"), Galaktion Tabidze; el músic Zakharia Paliaixvili: l'escultor Jacob Nikoladze o el pintor David Kakabadze.

La població és 147.635 habitants (2014).^[1]

Història

Kutaissi va ser la capital de Bagrat III l'unificador cap a l'any 1000. La capitalitat es va traslladar a Tbilisi el 1122 després d'ensorrar-se l'Emirat de Tblisi poc després de la batalla de Didgori de 1121, en la qual David IV va obtenir un gran triomf que consolidà la independència del seu país.^[2] El 1249 es va convertir en capital del Regne de Geòrgia Occidental, conegut com a Imerètia. Al segle xv va ser capital del Ducat de Kutaissi, el duc del qual va ser després rei d'Imerètia i va assolir la independència. Va ser capital del país fins al 1810.

Després va pertànyer a Rússia. El 1918 va formar part de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia, i després de la República Democràtica de Geòrgia, i el 1922 va caure en poder dels bolxevics i es va integrar en la República Socialista Soviètica de Transcaucàsia, amb la qual va ingressar a la Unió Soviètica. Quan aquesta es va dissoldre, va quedar dins la República Socialista Soviètica de Geòrgia. El 1991 el país va ser independent i Kutaissi restà com a capital de la regió d'Imerètia.

L'any 2011 Mikheil Sakaixvili, president de Geòrgia, va signar una esmena constitucional per la qual es transferia la seu del Parlament de Geòrgia a Kutaissi. El nou edifici del parlament es va inaugurar el 26 de maig de 2012. El 2019, però, es va tornar a traslladar a Tbilisi.^[3]^[4]

Fills Il·lustres

Anastasia Davidovna Virsaladze (1883-1968), pianista i pedagoga musical.

Referències

↑ «მოსახლეობის საყოველთაო აღწერა 2014». საქართველოს სტატისტიკის ეროვნული სამსახური, ნოემბერი 2014. [Consulta: 7 ნოემბერი, 2016].
↑ J̌avaxišvili, Ivane. k'art'veli eris istoria (en georgià). vol. 2. T'bilisis Sax. Univ. Gamomc', 1949, p. 184-187.
↑ «Key Points of Newly Adopted Constitution» (en anglès). Civil Georgia, 27-09-2017. [Consulta: 8 març 2023].
↑ «New Constitution of Georgia comes into play as the presidential inauguration is over» (en anglès). Agenda.ge, 17-12-2018. [Consulta: 9 març 2023].

Bibliografia

Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kutaissi

[აღწერა_2014-1] «მოსახლეობის საყოველთაო აღწერა 2014». საქართველოს სტატისტიკის ეროვნული სამსახური, ნოემბერი 2014. [Consulta: 7 ნოემბერი, 2016].

[2] J̌avaxišvili, Ivane. k'art'veli eris istoria (en georgià). vol. 2. T'bilisis Sax. Univ. Gamomc', 1949, p. 184-187.

[:0-3] «Key Points of Newly Adopted Constitution» (en anglès). Civil Georgia, 27-09-2017. [Consulta: 8 març 2023].

[4] «New Constitution of Georgia comes into play as the presidential inauguration is over» (en anglès). Agenda.ge, 17-12-2018. [Consulta: 9 març 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) SUDOC (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)