Oraon
Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu grup ètnic, vegeu «oraons». |
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 2.000.000 |
Autòcton de | Districte de Dinajpur, Thakurgaon District (en) , Divisió de Rangpur, Assam, Bihar, Chhattisgarh, Jharkhand, Orissa, Tripura i Bengala Occidental |
Estat | Bangladesh i Índia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües dravídiques llengües dravídiques septentrionals Kurukh–Malto (en) | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | devanagari i Tolong Siki (en) |
Codis | |
ISO 639-2 | kru |
ISO 639-3 | kru |
Glottolog | kuru1301 |
Ethnologue | kru |
UNESCO | 1446 |
IETF | kru |
Endangered languages | 4464 |
L'oraon, kurukh (ˈkʊrʊx)[1] o uranw[2] (कुड़ुख़ en devanagari) és una llengua dravídica parlada per gairebé dos milions de tribus oraons i kisan de Jharkhand, Madhya Pradesh, Chhattisgarh, Orissa i Bengala Occidental, així com 65.000 al nord de Bangladesh, 28.600 un dialecte anomenat dhangar al Nepal i uns 5.000 a Bhutan. Hi ha alguns parlants d'oraon al sud de l'Índia. Està més relacionat amb el brahui i el malto (Paharia). La llengua està catalogada com a "vulnerable" a la llista de llengües amenaçades de la UNESCO.[3] El dialecte kisan tenia uns 206.100 parlants el 2011. El kurukh té diversos noms alternatius com ara uraon, kurux, kunrukh, kunna, urang, morva i birhor. Dos dialectes, l'oraon i el kisan, tenen una intel·ligibilitat del 73% entre ells. L'oraon, sense incloure el kisan, està sent estandarditzat. El kisan està en perill d'extinció amb una taxa de descens del 12,3% entre 1991 i 2001.[4]
Classificació
[modifica]El kurukh pertany al grup dravídic septentrional de la família de llengües dravídiques,[5] que està estretament relacionada amb el sauria paharia i el kumarbhag paharia, que sovint es s'anomenen conjuntament malto.[6]
El kurukh s'escriu en devanagari, escriptura usada també per escriure en sànscrit, hindi, marathi, nepalès i altres llengües indo-àries. Narayan Oraon, un doctor, va inventar l'escriptura tolong siki específicament per al kurukh. S'han publicat molts llibres i revistes a l'escriptura tolong siki. La Societat Literària Kurukh de l'Índia ha estat fonamental per a difondre l'escriptura tolong siki per a la literatura kurukh.
Sociolingüística
[modifica]És parlat per 2.053.000 persones de les tribus oraon i kisan, amb 1.834.000 i 219.000 parlants respectivament. La taxa d'alfabetització és del 23% en oraons i del 17% en kisan. Malgrat la gran quantitat de parlants es considera que la llengua està amenaçada.[7] Els governs de Jharkhand i Chhattisgarh han introduït la llengua kurukh a les escoles amb estudiants majoritaris de Kurukhar. La llengua oranon s'ensenya específicament a les escoles de Jharkhand, Chhattisgarh, Madhya Pradesh, Odisha, Bengala Occidental i Assam.[8]
Fonologia
[modifica]- Vocals
El kurukh té cinc vocals cardinals. Cada vocal té contrafons llargs, curts nasalitzats i llargament nasalitzats.[9]
Front | Posterior | ||
---|---|---|---|
Alt | /i/ | /u/ | |
Mitjà | /e/ | /o/ | |
Baix | /a/ |
- Consonants
La següent taula il·lustra l'articulació de les consonants.[9]
Bilabial | Alveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Glotal | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
pla | aspirada | plain | aspirada | plain | aspirada | plain | aspirada | plain | aspirada | |||
Oclusiva | muda | p | pʰ | t | tʰ | ʈ | ʈʰ | c | cʰ | k | kʰ | ʔ |
sonora | b | bʱ | d | dʱ | ɖ | ɖʱ | ɟ | ɟʱ | g | gʱ | ||
Fricativa | s | ʃ | x | h | ||||||||
Nasal | m | n | ɳ | ɲ | ŋ | |||||||
Aproximant | l | j | w | |||||||||
Vibrant | r | |||||||||||
bategant | ɽ | ɽʰ |
Frases de mostra
[modifica]Text oraon | Traducció |
---|---|
Nighai ender name hike? | Com us dieu? |
Nin ekase raadeen? | Com esteu? (dona) |
Nin ekase raadai? | Com esteu? (home) |
En kodam radas. | Estic bé. |
Ikya kaalgadeen ? | On aneu? (Girl) |
Ikya Kaalgadai ? | On aneu? (Boy) |
Endra manja? | Que passa? |
Hae | Si |
Mala | No |
En Onna Lagdan. | Estic menjant. |
Neen Mookha. | Mengeu. |
Aar onna lagnar. | Estan menjant. |
Notes
[modifica]- ↑ «Kurukh». A: Oxford English Dictionary. 3a. Oxford University Press, Setembre de 2005.
- ↑ «Glottolog 4.3 - Nepali Kurux». [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ «Endangered Languages: The Full List». The Guardian.
- ↑ ORGI. «Census of India: Growth of Non-Scheduled Languages-1971, 1981, 1991 and 2001». [Consulta: 15 octubre 2017].
- ↑ Stassen, Leon. Intransitive Predication. Oxford University Press, 1997, p. 220. ISBN 978-0199258932.
- ↑ PS Subrahmanyam, "Kurukh", in ELL2. Ethnologue assigna al kurux nepealí un codi iso independent, kxl
- ↑ Daniel Nettle and Suzanne Romaine. Vanishing Voices: The Extinction of the World's Languages. Oxford: Oxford University Press, 2000, pàg. 9
- ↑ Revitalising a language - The Hindu
- ↑ 9,0 9,1 1970-, Kobayashi, Masato,. The Kurux language : grammar, texts and lexicon. ISBN 9789004347663. OCLC 1000447436.
Enllaços externs
[modifica]- Ferdinand Hahn. Kuruḵh̲ (Orā̃ō)-English dictionary. Bengal Secretariat Press, 1903, p. 126– [Consulta: 25 agost 2012].
- Ferdinand Hahn. Kuruḵẖ grammar. Bengal Secretariat Press, 1900 [Consulta: 26 agost 2012].
- Kuruk̲h̲ folk-lore: in the original. The Bengal Secretariat Book Depot, 1905 [Consulta: 25 agost 2012].
- Kurukh basic lexicon at the Global Lexicostatistical Database
- Omniglot's page on Tolong Siki