[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Javier Iruretagoyena Amiano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Javier Irureta)
Plantilla:Infotaula personaJavier Irureta
Nom original(es) Javier Iruretagoyena Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJavier Iruretagoyena Amiano
1 d'abril de 1948
Irun, País Basc
Alçada1,76 m
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1965–1967 Real Unión Club de Irun 48 (14)
1967–1975 Atlètic de Madrid[2] 208 (48)
1975–1980 Athletic Club 136 (22)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1967 Espanya amateur 4 (2)
1969–1971 Espanya Sub-23 4 (0)
1972–1975 Espanya 6 (0)
1979 País Basc 1 (0)
Equips entrenats
1984–1988 Sestao SC[1]
1988–1989 CD Logroñés
1989–1993 Reial Oviedo
1993 País Basc
1993–1994 Racing de Santander
1994–1995 Athletic Club
1995–1997 Reial Societat
1997–1998 Celta de Vigo
1998–2005 Deportivo de La Coruña
2006 Real Betis Balompié
2008 Reial Saragossa
UEFA: 51782 BDFutbol: 5057 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Real Betis
1965–1967 Real Unión 48(14)
1967–1975 Atlètic de Madrid 208(48)
1975–1980 Athletic Club 136(22)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1967–1967   Espanya Amateur 4(2)
1969–1971   Espanya sub-23 4(0)
1972–1975   Espanya 6(0)
1979–1979   País Basc 1(0)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Real Betis Modifica el valor a Wikidata

Javier Iruretagoyena Amiano (Irun, Guipúscoa, 1 d'abril de 1948), més conegut com a Javier Irureta, és un exfutbolista i entrenador de futbol basc. Com a jugador va ser internacional amb la selecció espanyola.

Irureta és conegut tant pels seus èxits com a jugador a l'Atlètic de Madrid i a l'Athletic Club, com pels seus èxits com a entrenador; ha guanyat la lliga, la copa i dues supercopes d'Espanya amb el Deportivo de la Coruña. És després de Luis Aragonés, el tècnic amb més partits a la primera divisió espanyola.[3]

Trajectòria

[modifica]

Com a jugador

[modifica]

Va ocupar les demarcacions de davanter i migcampista i va disputar un total de 344 partits en la primera divisió, marcant 70 gols. Format a les categories inferiors del Real Unión Club de Irun, va romandre al club basc fins al 1967, any en el qual va fitxar per l'Atlètic de Madrid. El seu debut a primera va ser el 17 de desembre de 1967, en partit disputat al Calderón davant la UD Las Palmas. Va romandre en el club vuit temporades, disputant 208 partits de lliga. Amb aquest equip va aconseguir dues lligues i una copa del Generalísimo. A nivell internacional es va proclamar subcampió de la copa d'Europa de 1973/74, en què va jugar de titular en la final davant l'FC Bayern de Múnic. En la següent temporada, es va proclamar campió de la copa Intercontinental, marcant el primer gol del seu equip davant el Club Atlético Independiente en el partit de tornada.

El 1975 va fitxar per l'Athletic Club, equip en el qual va jugar cinc temporades, disputant més de 100 partits. A més amb l'Athletic va disputar la final de la copa de la UEFA de 1976/77, en què l'Athletic Club va perdre contra la Juventus de Torí. En finalitzar la temporada 1979-1980 es va retirar dels terrenys de joc.

A més, va ser internacional amb la selecció espanyola, jugant un total de 6 partits, i també va jugar un partit amb la selecció nacional basca.

Com a entrenador

[modifica]

El 1984 va començar la seva carrera com a entrenador. Va començar entrenant el Sestao SC durant quatre temporades.

El 1988 va fitxar per un equip de la primera divisió, el CD Logroñés.[4] El seu debut com a entrenador en la primera divisió es va produir en la jornada 1 d'aquella temporada (3 de setembre de 1988) en un partit en el qual el Logroñés va guanyar per un gol a zero al club on Irureta va aconseguir els seus majors èxits com a futbolista, l'Atlético de Madrid. Irureta va estar a la banqueta del CD Logroñés fins a la jornada 20, en què va ser destituït fruit dels mals resultats de l'equip.

El 1989 va fitxar pel Reial Oviedo,[5] equip el qual va dirigir quatre temporades. La temporada 1990-91 va aconseguir classificar el seu equip en sisè lloc de la lliga, aconseguint una plaça per disputar la copa de la UEFA per primera vegada en la història del club.

La temporada 93-94, va dirigir el Racing de Santander,[6] aconseguint un vuitè lloc a la lliga.

La temporada següent va fitxar per l'Athletic Club,[7] però va dimitir abans de finalitzar la temporada, concretament a la jornada 26 quan l'equip biscaí estava en el lloc onzè de la classificació.

A mitjans de la temporada següent, va substituir Salvador Iriarte a la banqueta de la Reial Societat,[8] portant-lo a la setena posició de la classificació la temporada 1995-96. Va romandre una altra temporada al capdavant de l'equip txuri-urdin, acabant com vuitè classificat.

El 1997 va fitxar pel Celta de Vigo,[9] on va aconseguir un sisè lloc a la lliga, classificant l'equip per a la copa de la UEFA.

L'any següent fitxa pel Deportivo de La Coruña, el club en el qual Irureta va romandre més anys com a primer entrenador i amb el qual va aconseguir els seus majors èxits.[10]

Després classificar al Celta de Vigo per a la copa de la UEFA el maig de 1998, el club de Vigo i Irureta no van arribar a un acord per renovar el contracte. Augusto César Lendoiro, president del Deportivo de La Corunya, li va oferir el lloc d'entrenador d'aquest club, i ell, sense dubtar-ho, va acceptar l'oferta, atès que suposava un salt de qualitat en la seva carrera com a entrenador, ja que el Deportivo era un dels millors equips de l'època, amb un projecte de futur molt més ambiciós que no pas el del conjunt de Vigo. Amb aquest equip aconseguiria els seus majors èxits com a entrenador. Va guanyar una lliga (1999-2000), la primera en la història de l'equip;[11] i a més va aconseguir dos subcampionats i dos tercers llocs. Va guanyar també una copa del Rei (2001-2002), coneguda aquesta popularment com el «Centenariazo», ja que es va produir contra el Reial Madrid en l'estadi Santiago Bernabéu, en el dia exacte en què aquest club complia 100 anys.[12] A més, també va aconseguir dues supercopes d'Espanya i va portar el seu equip a semifinals de la copa d'Europa en la temporada 2003-04 i a quarts de final en altres dues ocasions. Va abandonar el club gallec en finalitzar la temporada 04-05, deixant a l'equip en vuitena posició.[13]

El 2006 va fitxar pel Real Betis Balompié,[14] tot i que no va aconseguir acabar la temporada, sent substituït per Luis Fernández a finals d'any a causa dels mals resultats en la lliga.

El 2008 va substituir com a entrenador a Ander Garitano a la banqueta del Reial Saragossa;[15] però poc temps després, el 3 de març, va dimitir després de quatre derrotes consecutives amb l'equip aragonès.

Irureta s'ha assegut a més de 600 ocasions a les banquetes de la primera divisió d'Espanya, només superat per Luis Aragonés.

L'11 de maig de 2011 va ser presentat com co-seleccionador d'Euskadi al costat de Miguel Etxarri, en substitució de José Ángel Iríbar.[16] No obstant això, va deixar el càrrec dos mesos després.

Palmarès

[modifica]

Com a jugador

[modifica]

Com a entrenador

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Javier Irureta, entrenador». BDFutbol. [Consulta: 10 juny 2017].
  2. ↑ «Javier Irureta, jugador». BDFutbol. [Consulta: 10 juny 2017].
  3. ↑ Ornat, Mario. «Jabo Irureta supera hoy a Muñoz y va a por Luis» (en castellà). As, 10-02-2008. [Consulta: 10 juny 2017].
  4. ↑ ««Irureta firmará por el Logroñés la próxima semana»» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo - Hemeroteca, 20-05-1988. [Consulta: 10 juny 2017].
  5. ↑ «Irureta se comprometió con el Oviedo» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo - Hemeroteca, 25-05-1989. [Consulta: 10 juny 2017].
  6. ↑ «Irureta ocupará finalment el banquillo del Sardinero» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo - Hemeroteca, 03-07-1993. [Consulta: 10 juny 2017].
  7. ↑ «San Mamés da el voto a Arrate» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo - Hemeroteca, 09-06-1994. [Consulta: 10 juny 2017].
  8. ↑ Isasa, Xabier. «Irureta dice 'sí' a la Real» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo - Hemeroteca, 28-11-1995. [Consulta: 10 juny 2017].
  9. ↑ Mínguez, Antonio. «Irureta emprendre "un proyecto ambicioso"» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo - Hemeroteca, 06-07-1997. [Consulta: 10 juny 2017].
  10. ↑ Mínguez, Antonio. «Irureta deja el Celta y ya piensa en el Deportivo» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo - Hemeroteca, 24-05-1998. [Consulta: 10 juny 2017].
  11. ↑ Segurola, Santiago. «El Deportivo salda una deuda histórica» (en castellà). El País, 20-05-2000. [Consulta: 10 juny 2017].
  12. ↑ Segurola, Santiago. «Una victoria para la eternidad» (en castellà). El País, 07-03-2002. [Consulta: 10 juny 2017].
  13. ↑ «Irureta deja el Deportivo tras siete años como entrenador» (en castellà). El País, 31-05-2005. [Consulta: 10 juny 2017].
  14. ↑ «Javier Irureta entrenará al Betis la próxima temporada» (en castellà). El Correo Gallego, 11-06-2006. Arxivat de l'original el 4 de setembre 2017. [Consulta: 10 juny 2017].
  15. ↑ Jarné, Valeriano. «Garitano dimite y le sustituye Irureta» (en castellà). Marca, 22-01-2008. [Consulta: 10 juny 2017].
  16. ↑ «Irureta ja exerceix com a seleccionador d'Euskadi» (en castellà). El Correo, 11-05-2011. [Consulta: 10 juny 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Javier_Iruretagoyena_Amiano&oldid=33856021»