[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Pelutxo de corall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Greixa d'avet)
Infotaula d'ésser viuPelutxo de corall
Hericium coralloides Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaHericiaceae
GènereHericium
EspècieHericium coralloides Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1794
Nomenclatura
BasiònimHydnum coralloides Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Hydnum coralloides
Hydnum aciculare
Hydnum caput-ursi
Hydnum laciniatum
Hydnum stalactiticum
Hericium ramosum
Hydnum ramosum
Hericium abietinum
Hydnum abietinum
Hericium caput-ursi
Hericium laciniatum
Hericium reichii
Hydnum caput-ursi var. brevispineum
Hydnum caput-ursi var. riograndense Modifica el valor a Wikidata

El pelutxo de corall[1] (Hericium coralloides), també anomenat bolet carner de corall,[2] és un pelutxo comestible, distintiu i atractiu, que creix sobre troncs de faig i bedoll.

Morfologia

[modifica]
Pelutxo de corall (Hericium coralloides)

Bolets grans, anuals, carnosos, fràgils, de fins a 25 cm de diàmetre; de blancs a cremosos; ramificats de manera semblant a un corall on cada branca, és coberta per agulles pàl·lides de fins a 1 cm de longitud; disposades com les dents d'una pinta, pèndules.

Cama reduïda a un peu que es ramifica de forma repetida i irregular en un grup de branques principals de fins a 10cm de diàmetre.

Carn amiloide; de blanca a rosada, amb l'edat de beix a bruna; d'olor i tast agradable.[3][4][5]

Hàbitat

[modifica]

Molt rar; creixent sobre troncs caiguts de faig (Fagus sylvatica), menys freqüent sobre freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) i om (Ulmus minor)[6][7]

Observacions

[modifica]

Carn + I: Amiloide (gris, negra)

Espècie a protegir[2]

Comestibilitat

[modifica]

Comestible,[2] a protegir per la seva raresa.

Referències

[modifica]
  1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. Boddy, Lynne; Crockatt, Martha E.; Ainsworth, A. Martyn «Ecology of Hericium cirrhatum, H. coralloides and H. erinaceus in the UK» (en anglès). Fungal Ecology, 4, 2, 4-2011, pàg. 163–173. DOI: 10.1016/j.funeco.2010.10.001.
  4. Pegler, David Norman; Roberts, P. J.; Spooner, Brain M. British Chanterelles and Tooth-Fungi: an account of the British Cantharelloid and stipitate Hydnoid Fungi. First published. Kew: Royal Botanic Gardens, 1997. ISBN 978-1-900347-15-0. 
  5. Hallenberg, Nils; Nilsson, R. Henrik; Robledo, Gerardo «Species complexes in Hericium (Russulales, Agaricomycota) and a new species - Hericium rajchenbergii - from southern South America» (en anglès). Mycological Progress, 12, 2, 5-2013, pàg. 413–420. DOI: 10.1007/s11557-012-0848-4. ISSN: 1617-416X.
  6. «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 29 novembre 2023].
  7. Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.