Cacatues
Cacatuidae  | |
|---|---|
 cacatua de cresta groga | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Cacatuidae G. R. Gray 1840 |
| Gèneres | |
| Distribució | |
 | |
Cacatua és el nom comú d'un grup d'ocells que formen un tàxon el qual, depenent dels autors, és considerat la família dels cacatúids (Cacatuidae)[1][2] o la subfamília dels cacatuins (Cacatuinae), dins l'ordre dels psitaciformes (Psittaciformes).
Morfologia
[modifica]Les cacatues són psitaciformes de mitjans a grans, que poden mesurar 30 - 68 cm, sent Nymphicus hollandicus l'espècie més petita. Són ocells de bec massiu amb una cua més o menys llarga i una llengua musculosa. Tots presenten una cresta erèctil en la part anterior del cap que utilitzen en la comunicació. Aquesta cresta varia de formes, colors i grandària. Comparteixen nombroses característiques amb les altres espècies de l'ordre, com els dits zigodàctils i la forma del bec. Altres, però, són úniques, com la presència de la cresta erèctil, la presència de vesícula biliar i l'absència de determinats pigments al plomatge que els impedeix tenir plomes verdes o blaves.
Hàbitat i distribució
[modifica]- Viuen a medis variats, des del bosc humit fins zones àrides de matolls.
- Aquest tàxon té una distribució molt més restringida que els Psitàcids, ja que són originaris d'Austràlia i les illes veïnes. Onze espècies són endèmiques d'Austràlia, set ocupen Indonèsia, Nova Guinea i altres illes del Pacífic meridional. Tres espècies viuen tant a Austràlia com a Nova Guinea.
Comportament
[modifica]La major part de les espècies de cacatues viuen en esbarts. Aquesta característica és aprofitada per a la cria en captiveri.
Taxonomia
[modifica]La classificació de Sibley-Ahlquist, basada en anàlisis genètiques, va mostrar que la radiació evolutiva que va portar fins a l'aparició del grup no era tan antiga com s'havia suposat, i per això aquest autor les va considerar una subfamília dins dels psitàcids.
A la major part de les classificacions però, les cacatues són considerades una família, seguint els treballs de David et Toft (1999)[3] i White et al. (2011).[4] Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 13.2, 2023) aquesta família conté 7 gèneres amb 21 espècies.[1] El mateix criteri consideren el el Handook of the Birds of the World i la BirdLife International Checklist of the birds of the world.[5]
- Subfamília Nymphicinae
- Gènere Nymphicus, amb una espècie, la cacatua nimfa (Nymphicus hollandicus).
- Subfamília Calyptorhynchinae
- Gènere Calyptorhynchus, amb dues espècies.
- Gènere Zanda, amb tres espècies.
- Subfamília Cacatuinae
- Tribu Microglossini
- Gènere Probosciger, amb una espècie, la cacatua negra galta-roja (Probosciger aterrimus).
- Tribu Cacatuini
- Gènere Callocephalon, amb una espècie, la cacatua gang-gang (Callocephalon fimbriatum).
- Gènere Eolophus, amb una espècie, la cacatua galah (Eolophus roseicapilla.
- Gènere Cacatua, amb 12 espècies.
- Tribu Microglossini
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Parrots, cockatoos» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2023. [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 358-359. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ David M. Brown i Catherine A. Toft. Molecular Systematics and Biogeography of the Cockatoos (Psittaciformes: Cacatuidae). 1999. The Auk. Vol. 116, No. 1, pp. 141-157
- ↑ NE White, MJ Phillips, MT Gilbert, A Alfaro-Núñez, E Willerslev, PR Mawson, PB Spencer, M Bunce. The evolutionary history of cockatoos (Aves: Psittaciformes: Cacatuidae).2011. PubMed. 59(3): 615-22
- ↑ I. Rowley (2018). Cockatoos (Cacatuidae).J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie, i E. de Juana. Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
