Assí Dayyan
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 novembre 1945 Nahalal (Israel) |
Mort | 1r maig 2014 (68 anys) Tel-Aviv (Israel) |
Sepultura | Nahalal cemetery (en) |
Formació | Universitat Hebrea de Jerusalem |
Activitat | |
Ocupació | actor, escriptor, periodista, compositor, guionista, director de cinema, productor de cinema, actor de cinema |
Activitat | 1959 - 2014 |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Caroline Langford Smadar Kilchinsky |
Fills | Amalia Dayan () Leore Dayan () Caroline Langford |
Pares | Moixé Dayyan i Ruth Dayan |
Germans | Udi Dayan Yael Dayan |
Premis | |
| |
|
Assí Dayyan (Nahalal, 23 de novembre de 1945 - Tel-Aviv, 1 de maig de 2014) va ser un director de cinema, actor, guionista i productor israelià.
Biografia
[modifica]Dayyan era el fill petit del general i ministre de defensa Moixé Dayyan i de l'activista per la pau Ruth Dayan (de soltera Schwartz). Va tenir dos germans: el polític i autor Yael Dayan, nascut el 1939,[1] ai l'escultor Ehud (Udi) Dayan, nascut el 1942.[2] Després del servei militar i d'estudiar filosofia i literatura anglesa a la Universitat Hebrea, Dayyan es va embarcar en una carrera com a actor de cinema, que finalment també el va portar a la direcció.[3][4]
Es va casar i es va divorciar quatre vegades i va tenir quatre fills. El seu primer matrimoni va ser amb Aharona Melkind, amb qui va tenir una filla, Amalia[5] i un fill, Avner. La seva segona dona va ser l'actriu Caroline Langford,[6] filla de Barry Langford. Van tenir un fill junts, Lior. D'una relació amb Augusta Neumann, va tenir una filla, Assia.[2] La seva tercera dona va ser l'actriu Smadar Kilchinsky.[7] El 1999, la seva quarta dona, l'artista ceràmica Vered Tandler Dayyan, va fer un documental sobre ell, titulat Living, Període.[8]
El març de 2009, Dayyan va ser acusat de consum de drogues i de colpejar la seva xicota. Arran d'una condemna anterior per tinença de drogues, va rebre una condemna suspesa i 200 hores de treball comunitari com a part d'un acord de culpabilitat. Dayyan va admetre en aquell moment que estava en possessió de cocaïna per ús personal.[9]
El novembre de 2009, Dayyan va patir un atac cardíac massiu i es va sotmetre a una angioplàstia a l'hospital Ichilov de Tel-Aviv.[10]
Dayyan va morir l'1 de maig de 2014 a la seva casa de Tel-Aviv. Els informes dels mitjans van assenyalar els seus problemes de salut i els seus problemes amb el consum de drogues.[11][12]
Carrera
[modifica]Actor
[modifica]El 1967, Dayyan es va establir com a actor de cinema i icona israelià a Hu Halach B'Sadot, l'adaptació de Yossi Milo de la novel·la i obra de teatre de Moshe Shamir amb aquest nom.[13] quell any, va aparèixer a Scouting Patrol de Micha Shagrir, sobre combatents d'elit en un missió per capturar el comandant d'un esquadró de fedaíns.[14] El 1969 Dayyan va protagonitzar la pel·lícula estatunidenca Passeig per l'amor i la mort, ambientada a la França medieval i dirigida per John Huston, on interpreta al costat de la filla d'Huston, Anjelica.[15] Va retratar Giora Geter, propietària d'un pub de Tel-Aviv la vida del qual s'enfonsa, a Into the Night d'Eitan Green.[14]
El 1984, Dayyan va tenir un paper secundari com a presoner a Me'Ahorei Hasoragim d'Uri Barbash, descrita com una fita important en el cinema polític israelià.[14] Altres crèdits d'actuació inclouen Mivtsa Yonatan, sobre l'atac israelià a Entebbe, nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera. Dayyan és l’ajudant de Yoni Netanyahu, interpretat per Yehoram Gaon.[14]
Dayyan va interpretar el paper principal del psicòleg Reuven Dagan a la sèrie de televisió BeTipul, que es va publicar durant dues temporades a la televisió israeliana (2005 i 2008). La sèrie va ser adaptada més tard per al mercat nord-americà per HBO amb el nom In Treatment amb Gabriel Byrne al paper principal.[10]
El 2008 Dayyan havia actuat en unes 50 pel·lícules i episodis de sèries de televisió.[16]
Direcció
[modifica]Dayyan va dirigir 16 pel·lícules.[16] El 1976 va dirigir Giv'at Halfon Eina Ona, una comèdia sobre un grup de reservistas militars a la Península del Sinaí. El 1992, va escriure i dirigir Ha-Chayim Al-Pi Agfa, retratant la vida en un pub de Tel-Aviv. La pel·lícula va ser nominada a l'Ós d'Or al 43è Festival Internacional de Cinema de Berlín i va guanyar una Menció Honorífica.[17] El 1999, va ser membre del jurat al 49è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[18]
Premis i reconeixements
[modifica]Dayyan va guanyar el premi de l'Acadèmia Israeliana com a millor actor per Mr. Baum.[15] El 1998, va rebre un premi per a la seva trajectòria al Festival Internacional de Cinema de Jerusalem. El seu paper a Time of Favor va ser aclamat per la crítica israeliana com el seu millor paper de pantalla de la seva carrera.[15]
Filmografia seleccionada
[modifica]- The Day the Fish Came Out (1967) - Turista
- Sayarim (1967)
- Hu Halach B'Sadot (1967) - Uri
- Hamisha Yamim B'Sinai (1968) - Jossi
- Passeig per l'amor i la mort (1969) - Heron de Fois
- Moto Shel Yehudi (1969) - David Shimon
- Scouting Patrol (1969) - Boy
- Promise at Dawn (1970) - Romain
- Shlosha V'achat (1974)
- The Sell Out (1976) - Lt. Elan
- Givat Halfon Eina Ona (1976, director)
- Mivtsa Yonatan (1977) - Shuki
- Agenten kennen keine Tränen (1978) - Dan
- Moments de la vie d'une femme (1979) - Avi
- The Hit (1979, director)
- Ha-Ish She Ba Lakahat (1982)
- Tell Me That You Love Me (1983) - Jonathan
- Me'Ahorei Hasoragim (1984) - Assaf
- Ad Sof Halaylah (1985) - Giora
- Força Delta (1986) - Raffi Amir
- Ha-Tov, HaRa, VeHaLo-Nora (1986)
- Après le vent des sables (1987)
- Ha-Yanshouf (1988) - Amnon
- Z'man Emet (1991)
- Brev til Jonas (1992)
- Ha-Chayim Al-Pi Agfa (1992, director)
- Zihron Devarim (1995) - Caesar
- An Electric Blanket Named Moshe (1995, director)
- Ein Shemot Al Hadlatot (1997) - Uzi
- Mar Baum (1997, director) - Mickey Baum
- Ha-Hesder (2000) - Rabbi Meltzer
- Odot Ha-Monitin (2001)
- Zimzum (2001) - Uriel Morag
- Things Behind the Sun (2001)
- Ha-Shiva MeHodu (2002) - Abraham Lazar
- Medurat Hashevet (2004) - Motkeh
- Ha-Bsora Al-Pi Elohim (2004) - God
- Lemarit Ain (2006) - Rephael
- BeTipul (2005-2008, sèrie de televisió) - Re'uven Dagan
- Bekarov, Yikre Lekha Mashehu Tov (2006) - Avram / ex-comunista
- Things Behind the Sun (2006) - Itzhak
- Hofshat Kaits (2007) - Rabbi Abraham Eidelmann
- Meduzot (2007) - Eldad
- Rak Klavim Ratzim Hofshi (2007)
- Liebesleben (2007) - Dean Ross
- Real Time (2008)
- Dr. Pomerantz (2011, director) - Dr. Yoel Pomerantz
- Finita la Commedia (2019) - Beethoven (darrer papaer)
Galeria d'imatges
[modifica]-
Dayyan a Finita la comedia (2011) com a Ludwig van Beethoven
-
Tomba de Dayyan a Nahalal
Referències
[modifica]- ↑ 'That you will remember your love for him', Haaretz
- ↑ 2,0 2,1 IMDb bio Assi Dayan Retrieved 2011-09-23
- ↑ Sterman, Adiv. «Iconic, irreverent actor-director Assi Dayan dies at 68» (en anglès americà). www.timesofisrael.com. [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ Steinberg, Jessica. «The brash matinee idol who treated life as a metaphor» (en anglès americà). www.timesofisrael.com. [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ Grapevine: The Wedding Show
- ↑ Remand of actor Assi Dayan for domestic violence extended
- ↑ «Film director, actor Assi Dayan dead at 68» (en anglès americà). The Jerusalem Post | JPost.com. [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ IMDb: Living, Period Retrieved 2011-09-23
- ↑ TA court charge Assi Dayan[Enllaç no actiu]
- ↑ 10,0 10,1 Dayan suffers heart attack
- ↑ https://www.nytimes.com/.../assi-dayan-israeli-actor-and-filmmaker-dies-at-68.html [Enllaç no actiu]
- ↑ Kershner, Isabel «Assi Dayan, a Celebrated Actor and Filmmaker in Israel, Dies at 68» (en anglès). The New York Times, 03-05-2014.
- ↑ Leaman, Oliver. Companion Encyclopedia of Middle Eastern and North African Film (en anglès). Taylor & Francis, 2001-08-23. ISBN 9780203426494.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Long night's journey into day, Uri Klein, Haaretz
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «Film movement: Assi Dayan». Arxivat de l'original el 2011-07-11. [Consulta: 17 novembre 2009].
- ↑ 16,0 16,1 IMDb Assi Dayan filmography Retrieved 2011-09-23
- ↑ «Berlinale: 1993 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 30 maig 2011].
- ↑ «Berlinale: 1999 Juries». berlinale.de. [Consulta: 28 gener 2012].