Martiriòpolis

Martiriòpolis (llatí Martyropolis, grec Marturopolis, armeni Nepret (o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus.

Antigament estava poblada per armenis barrejats amb una població local més antiga, uraurtiana o assíria. S'ha emes d'hipòtesis que la ciutat fou la capital de Tigranes II d'Armènia el gran, Tigranocerta, la situació de la qual no ha pogut estar determinada.

Succesius tractats la van deixar dins el territori en poder de Roma (Dioclecià el 297, Jovià el 363, Tractat d'Acilisine 387). Fou refundada vers finals del segle IV pel bisbe Mar Marutha que va reunir allí les despulles dels màrtirs que va trobar a Armènia, Pèrsia i Síria i des de llavors va fer sovint funcions de capital de l'Armènia romana. Com que Marutha va tenir permís del rei de Pèrsia la seva fundació caldria datar-la abans del 387, ja que després no hagués calgut el seu permís en haver-se establert la pau. Mar Marutha va desenvolupar l'activitat religiosa entre el 383 i el 420. Des de llavors es va dir Martiriòpolis o Martiròpolis

Els perses van atacar l'Armènia bizantina especialment Teodosiòpolis (armeni Karin, modern Erzurum) i Martiriòpolis, el 502. Al 527 fou posada sota dependència del dux o strategos de Teodosiòpolis. El 536 fou integrada en la nova província d'Armènia Quarta, essent rebatejada Justinianòpolis, que va ser la capital; la província incluia Sofene o Sofanene, Anzitene, Balabitene, Astianene, i tota o part de la Khorzene. Es varen instal·lar un comte bizantí (a Melitene) i dos dux: un a Justinianòpolis i un Kitarison (a l'Astianene). Per ordre de Justinià la ciutat fou fortificada.

Durant la Guerra bizantino-sassànida de 572-591, els perses van ocupar Martiriòpolis el 589, i els bizantins van construir enfront la ciutat de Maurikiòpolis, i els bizantins la van recuperar el 591 com a part dels territoris entregats per Cosroes II per posar-lo al tron de Pèrsia.

Dominada pels àrabs a partir del segle VII (639), fou anomenada Mayyafariquin.