vocal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈkaɫ/ⓘ
	balear /voˈkaɫ/, /vuˈkaɫ/
Occidental:	nord-occidental /boˈkaɫ/
	valencià /voˈkaɫ/, /boˈkaɫ/

• Rimes: -al
• Homòfons: bocal, bucal
• Etimologia: Del llatí vocalis, segle XIV.

Nom

vocal f. ‎(plural vocals)

1. So que es pronuncia sense que hi hagi cap interrupció de l'aire en passar per la boca.
2. Cinc lletres de l'alfabet que quan es pronuncien produeixen el so comentat en l'accepció anterior: a, e, i, o, u.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vowel ^(en)
• Castellà: vocal ^(es)
• Francès: voyelle ^(fr)

Nom

vocal m. f. ‎(plural vocals)

1. Persona designada per parlar en una junta o similar.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: vocal ^(es)

Adjectiu

vocal inv. ‎(plural vocals)

1. Referit a la veu.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vocal ^(en)
• Castellà: vocal ^(es)
• Francès: vocal ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·cal (2)
• Anagrames: Calvó, clavo, clova, volcà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /boˈkal/
• Rimes: -al

Nom

vocal f. ‎(plural vocales)

1. vocal

Nom

vocal m. f. ‎(plural vocales)

1. vocal

Adjectiu

vocal inv. ‎(plural vocales)

1. vocal

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·cal (2)

Francès

• Pronúncia: /vɔˈkal/

Adjectiu

vocal m. ‎(femení vocale, plural masculí vocaux, plural femení vocales)

1. vocal (relatiu a la veu)