[go: up one dir, main page]

Potser volíeu: Ser

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  central /ˈse/, (gironí) /ˈsɛ/
balear /ˈsə/, /ˈsɛ/
Occidental:  nord-occidental /ˈse/
valencià /ˈseɾ/, /ˈse/
  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  central /ˈser/, (gironí) /ˈsɛr/
balear /ˈsə/, /ˈsɛ/
Occidental:  /ˈseɾ/
  • Rimes: -eɾ
  • Homòfons: ce, se,
  • Etimologia: Reducció de ésser per analogia amb les formes conjugades en present, futur i condicional, segle XIII.

ser intr., aux. ‎(intransitiu ser-hi)

  1. ésser, existir

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: sóc, és, som

Variants

modifica
  • ésser (culte), esser (gironí, mallorquí, menorquí), sere (septentrional)

Sinònims

modifica
  • Històricament ha predominat la forma ésser, tot i que alguns autors clàssics també usaven ser.
  • En la primera meitat del segle XX, ésser era la forma literària i ser la forma oral.
  • Actualment predomina ser, mentre que ésser s’usa en registres cultes.
  • Com a substantiu es manté ésser.

Traduccions

modifica

ser m. ‎(plural sers)

  1. ésser

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: ers (alfagrama), res (revers), rés

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ser

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈseɾ/
  • Rimes: -eɾ
  • Etimologia: Del castellà antic seer, del llatí sedēre ‎(«seure»), confluint amb *essere ‎(«ésser»), de esse.

ser aux., intr. ‎(present soy, passat fui, futur seré)

  1. ser, ésser

ser m. ‎(plural seres)

  1. ésser, ser

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: res (revers)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ser

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /seɾ/

ser m. ‎(plural sers)

  1. tarda
  2. vespre

Variants

modifica

Sinònims

modifica

Polonès

modifica
  • Pronúncia: /sεr/

ser m. inan.

  1. formatge

Declinació

modifica