qin

Català

mostra de so^ⓘ

• Etimologia: Del xinès mandarí 琴 ‎(qín, «cordòfon»).

Nom

qin m. ‎(plural qins)

1. Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular, d'uns 125 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, amb un extrem més estret que l'altre i amb la taula harmònica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix separades de la taula amb dos ponts fixos, que es toca en posició horitzontal.

Notes

El qin ha representat històricament la imatge de la cultura i la música xineses. Afinat en la gamma pentatònica, l'intèrpret en selecciona els sons per mitjà d'una celleta mòbil que desplaça al llarg de les cordes amb la mà lliure.

Sinònims

• guqin (estrangerisme xinès)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: guqin ^(en), qin ^(en)
• Castellà: guqin ^(es), qin ^(es)
• Francès: guqin ^(fr), qin ^(fr)

Vegeu també

• qin. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

Nom

qin ‎(plural qins)

1. qin

Sinònims

• guqin

Vegeu també

• qin. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkin/, meridional \ˈkiŋ\

Americà: alt /ˈkin/, baix \ˈkiŋ\, austral /ˈkin/

• Rimes: -in

Nom

qin m. ‎(plural qins)

1. qin

Sinònims

• guqin

Vegeu també

• qin. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

Nom

qin m. ‎(plural qins)

1. qin

Sinònims

• guqin

Vegeu també

• qin. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].