[go: up one dir, main page]

Català

modifica
Oriental:  central /u.fi.siˈaɫ/
balear /o.fi.siˈaɫ/, /u.fi.siˈaɫ/
Occidental:  /o.fi.siˈaɫ/
  • Rimes: -al
  • Etimologia: Del llatí officiālis ‎(«servidor»), segle XIV.

oficial m. ‎(plural oficials, femení oficiala)

  1. Persona que domina un ofici, per sobre de l'aprenent i l'ajudant.
    Hi ha un anunci de l'ajuntament que demana un oficial de la construcció per un contracte temporal.
  2. Càrrec militar de sergent en amunt.
    «L'1 de gener de 1820, l'oficial de l'exèrcit Rafael del Riego proclamava la Constitució de 1812 a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan.» (Manel Arcos i Martínez, La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), 2011)
  3. (bàdminton) oficial de pista

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

oficial inv. ‎(plural oficials)

  1. Sancionat per l'autoritat competent, formal, legal.
    M'ensenya el document oficial que ho certifica?

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·fi·ci·al (4)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /o.fiˈθjal/
Americà: alt /o.f(i)ˈsjal/, baix /o.fiˈsjal/

oficial m. ‎(plural oficiales, femení oficiala)

  1. oficial

Adjectiu

modifica

oficial inv. ‎(plural oficiales)

  1. oficial

Derivats

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·fi·cial (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oficial
  • Pronúncia: /o.fiˈθjal/
  • Rimes: -al
  • Etimologia: Del llatí officiālis.

Adjectiu

modifica

oficial inv. ‎(plural oficiais)

  1. oficial

oficial m. ‎(plural oficiais, femení oficiala)

  1. oficial

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·fi·cial (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre oficial
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre oficial