inventor
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /im.bənˈto/, balear /iɱ.vənˈto/ Occidental: nord-occidental /im.benˈto/ valencià /iɱ.venˈtoɾ/, /im.benˈtoɾ/
- Rimes: -o(ɾ)
- Etimologia: Del llatí inventōre(m), acusatiu de inventor, segle XIV.
Adjectiu
modificainventor m. (femení inventora, plural masculí inventors, plural femení inventores)
- Que inventa, que fa invencions.
Traduccions
modificaNom
modificainventor m. (plural inventors, femení inventora)
- Persona que fa invencions.
Traduccions
modificaPersona que inventa
- Alemany: Erfinder (de) m.
- Anglès: inventor (en)
- Àrab: مخترع (ar) m.
- Armeni: գյուտարար (hy) (guiutarar)
- Belarús: вынахо́днік (be) m. (vinakhódnik)
- Búlgar: изобрета́тел (bg) m. (izobretàtel)
- Castellà: inventor (es) m.
- Esperanto: inventisto (eo)
- Finès: keksijä (fi)
- Francès: inventeur (fr) m.
- Friülà: inventôr (fur) m.
- Gallec: inventor (gl) m.
- Grec antic: καινουργός (grc) m. (kainourgós)
- Hongarès: feltaláló (hu)
- Irlandès: aireagóir (ga)
- Italià: inventore (it) m.
- Japonès: 発明者 (ja)
- Kazakh: өнертапқыш (kk) (önertapqış/onertapkhix)
- Llatí: inventor (la) m.
- Mongol: зохион бүтээгч (mn)
- Neerlandès: uitvinder (nl) m.
- Noruec: oppfinner (no) m.
- Persa: مخترع (fa)
- Polonès: wynalazca (pl) m.
- Portuguès: inventor (pt) m.
- Romanès: inventator (ro) m.
- Rus: изобрета́тель (ru) m. (izobretàtel)
- Turc: mucit (tr)
- Txec: vynálezce (cs) m.
- Ucraïnès: винахі́дник (uk) m. (vinakhídnik)
- Volapük: datuvan (vo)
- Xinès: 發明家 (zh) (发明家, fāmíngjiā)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: in·ven·tor (3)
Vegeu també
modificaLlatí
modifica- Pronúncia(i): /ɪnˈwɛn.tɔr/
Nom
modificainventor m. (genitiu inventōris)
Declinació
modificaCas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | inventor | inventōrēs |
Vocatiu | inventor | inventōrēs |
Acusatiu | inventōrem | inventōrēs |
Genitiu | inventōris | inventōrum |
Datiu | inventōrī | inventōribus |
Ablatiu | inventōre | inventōribus |
Relacionats
modifica- inventrīx f.