golfo

Català

Un golfo decoratiu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈgoɫ.fu/, occidental /ˈgoɫ.fo/
• Etimologia: Del plural *gólfons, metàtesi de *gómfols, del llatí *gomphulos, segle XIV, diminutiu plural de gomphus, del grec antic γόμφος ‎(gómphos, «clavilla, juntura»).

Nom

golfo m. ‎(plural golfos)

1. Mecanisme articulat per fixar portes i finestres amb una pala ficada al brancal i que té una espiga que s'introdueix dins l’ull de l'altra peça fixada al batent.

Sinònims

• galfó, gaufó (balear, alguerès, pallarès)
• corró (septentrional)
• golf (antic)

Relacionats

• pomel·la
• frontissa
• polleguera

Traduccions

Traduccions

• Anglès: hinge ^(en)
• Castellà: gozne ^(es)
• Francès: gond ^(fr)
• Italià: bandella ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: gol·fo (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈɡol.fo/

Americà: alt /ˈɡol.f(o)/, baix /ˈɡol.fo/

• Rimes: -olfo
• Etimologia: [1] Del llatí colphus, del grec antic κόλπος ‎(kólpos).
• Etimologia: [2] De golfín, de delfín pels grans peixos que atemorien els navegants.

Nom

golfo m. ‎(plural golfos)

1. golf

Nom

golfo m. ‎(plural golfos, femení golfa)

1. trinxeraire

Miscel·lània

• Síl·labes: gol·fo (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈɡol.fo/

Nom

golfo m. ‎(plural golfi)

1. golf

Miscel·lània

• Síl·labes: gól·fo (2)