canto

Potser volíeu: cantò, cantó, Cantó

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkan.tu/, occidental /ˈkan.to/
Rimes: -anto

Verb

canto

Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cantar.
(col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cantar.
(col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cantar.

Miscel·lània

Síl·labes: can·to (2)
Anagrames: Conat, conta, contà, cotna, cotnà, nocat, tanco

Anglès

Pronúncia: RU: /ˈkæntəʊ/, EUA: /ˈkæntoʊ/

Nom

canto ‎(plural cantos)

cant (una de les divisions principals d'un poema llarg)

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkan.to/, meridional \ˈkaŋ.to\

Americà: alt /ˈkan.t(o)/, baix \ˈkaŋ.to\, austral /ˈkan.to/

Rimes: -anto
Etimologia: [1] Del llatí cantus ‎(«cant»), de canĕre ‎(«cantar»).
Etimologia: [2] Del llatí cantus ‎(«llanda de roda»), d'origen cèltic.

Nom

canto m. ‎(plural cantos)

cant

Nom

canto m. ‎(plural cantos)

caire
còdol

Compostos i expressions

canto rodado: còdol

Verb

canto

primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb cantar

Miscel·lània

Síl·labes: can·to (2)
Anagrames: catón, conta, contá, cotan, tacón, tanco, tancó, tocan, tonca

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre canto

Gallec

Nom

canto m. ‎(plural cantos)

Verb

canto

primera persona singular del present d'indicatiu de cantar

Italià

Pronúncia^ⓘ: /ˈkan.to/
Etimologia:

[1] Del llatí cantus, de canĕre ‎(«cantar»), segle XIII.

[2] Del llatí cantus, del grec antic κανϑός ‎(kanthós), segle XIII.

Nom

canto m. ‎(plural canti)

cant, cançó

Sinònims

canzone

Nom

canto m. ‎(plural canti)

cantó
cantonada, racó

Sinònims

cantone, cantonata

Verb

canto

primera persona singular (io) del present d'indicatiu de cantare

Miscel·lània

Síl·labes: càn·to (2)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre canto1
Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre canto2

Portuguès

Nom

canto m. ‎(plural cantos)

Verb

canto

primera persona singular (eu) del present d'indicatiu de cantar