ad

Potser volíeu: ad-, AD

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /að/
Etimologia: Del llatí ad.

Preposició

ad

(valencià, col·loquial) Forma alternativa de a.

Notes

En valencià col·loquial es manté la d etimològica evitant hiatus davant un pronom començat per a o e: «Li vaig dir ad ell».

Miscel·lània

Anagrama: da ^(revers)

Vegeu també

Obres de referència: DNV, DCVB

Anglès

Pronúncia: /æd/ àudio (EUA)

Nom

ad ‎(plural ads)

Sinònims

Vegeu també

ad. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ad/
Etimologia: De l'indoeuropeu ád («proper a»)

Preposició

ad

cap a, en direcció a, (seguit d'acusatiu).
Ad vim atque ad arma confugere.
Fugir cap a la violència i les armes.
per a, adreçat a
Ad maiorem Dei gloriam.
Per a major glòria dels déus.
vers, (generalment acompanyat d'un punt cardinal)
Asia iacet ad meridiem et austrum, Europa ad septentriones et aquilonem.
Àsia s'estèn vers el sud, Europa vers les regions del nord i els vents del nord.

Ad Atticam vergente.
Inclinat vers l'Àtica.

Notes

Es pot trobar unit a altres paraules com a prefix: ad- (adultero, adfundo), que de vegades es transforma en ac- (accipio), o en ap- (appretio).