West Coast
|
Aquest article tracta sobre la regió neozelandesa. Vegeu-ne altres significats a «West Coast (desambiguació)». |
West Coast (en maori: Te Tai-poutini) és una de les setze regions de Nova Zelanda, localitzada a l'oest i nord-oest de l'illa del Sud. Amb una població de 32.900 habitants, és la regió menys poblada del país.[1] Els pobles principals són Greymouth, Hokitika i Westport.
| |||||
| Tipus | regió de Nova Zelanda  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Reialmes | Nova Zelanda | ||||
| Capital | Greymouth | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 31.575 (2018) (1,36 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 23.276 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | NZ-WTC | ||||
| Lloc web | wcrc.govt.nz | ||||
La regió fa frontera amb Tasman al nord-est, Canterbury a l'est i sud-est, Otago al sud-oest i Southland al sud-oest.
Etimologia
modificaEl nom «West Coast» prové de l'anglès i simplement significa Costa Oest.
Geografia
modifica
West Coast s'estén des de Kahurangi Point al nord fins a Awarua Point al sud, una distància de 600 km. A l'oest es troba la mar de Tasmània (el qual com l'oceà Antàrtic té onades fortes), i a l'est es troben els Alps de Nova Zelanda o Alps del Sud. La terra és escabrosa generalment, tot i que hi ha planes costaneres en les quals la majoria de la població hi viu.
La terra és escènica, amb costes salvatges, muntanyes, i una gran proporció de naturalesa intacta i boscos. West Coast té selves pluvials arreu de la regió. Les planes són fèrtils però poc conreades per la gran quantitat de pluja. Parts escèniques de la regió inclouen Haast Pass, la glacera Fox, la glacera Franz Josef, Pancake Rocks a Punakaiki i el camí Heaphy o Heaphy Track.
La regió té gran quantitat de precipitació degut al vent que provèn del nord-oest i la localització dels Alps de Nova Zelanda —aquests dos elements permeten haver-hi intensa precipitació orogràfica. West Coast, en general, és la regió neozelandesa amb més pluja anual.
Clima
modifica| Paràmetres climàtics mitjans de Haast | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
| Temperatura diària màxima °C (°F) | 19 (66,2) |
19 (66,2) |
18 (64,4) |
16 (60,8) |
14 (57,2) |
12 (53,6) |
12 (53,6) |
12 (53,6) |
14 (57,2) |
15 (59) |
16 (60,8) |
18 (64,4)
|
15,4 (59,7) |
| Temperatura diària mínima °C (°F) | 10 (50) |
11 (51,8) |
10 (50) |
8 (46,4) |
6 (42,8) |
3 (37,4) |
3 (37,4) |
4 (39,2) |
5 (41) |
7 (44,6) |
8 (46,4) |
10 (50)
|
7,1 (44,8) |
| Precipitació total mm (polzades) | 315 (12,4) |
290 (11,4) |
325 (12,8) |
351 (13,8) |
295 (11,6) |
231 (9,1) |
211 (8,3) |
318 (12,5) |
292 (11,5) |
358 (14,1) |
328 (12,9) |
325 (12,8)
|
3.637 (143,2) |
| Font: Weatherbase[2] | |||||||||||||
| Paràmetres climàtics mitjans de Hokitika | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
| Temperatura diària màxima °C (°F) | 19,4 (66,9) |
20 (68) |
18,7 (65,7) |
16,7 (62,1) |
14,2 (57,6) |
12,3 (54,1) |
12 (53,6) |
12,5 (54,5) |
13,9 (57) |
15,1 (59,2) |
16,6 (61,9) |
18,1 (64,6)
|
15,8 (60,4) |
| Temperatura diària mínima °C (°F) | 11,7 (53,1) |
12 (53,6) |
10,6 (51,1) |
8,4 (47,1) |
5,9 (42,6) |
3,7 (38,7) |
2,9 (37,2) |
3,9 (39) |
5,7 (42,3) |
7,4 (45,3) |
8,8 (47,8) |
10,6 (51,1)
|
7,6 (45,7) |
| Precipitació total mm (polzades) | 250 (9,8) |
172 (6,8) |
217 (8,5) |
249 (9,8) |
245 (9,6) |
233 (9,2) |
232 (9,1) |
224 (8,8) |
250 (9,8) |
286 (11,3) |
240 (9,4) |
278 (10,9)
|
2.875 (113,2) |
| Font: National Institute of Water and Atmospheric Research[3] | |||||||||||||
| Paràmetres climàtics mitjans de Westport | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
| Temperatura diària màxima °C (°F) | 20 (68) |
20,4 (68,7) |
19,5 (67,1) |
17,2 (63) |
14,7 (58,5) |
13 (55,4) |
12,6 (54,7) |
13,2 (55,8) |
14,3 (57,7) |
15,3 (59,5) |
16,9 (62,4) |
18,6 (65,5)
|
16,3 (61,3) |
| Temperatura diària mínima °C (°F) | 12,4 (54,3) |
12,7 (54,9) |
12 (53,6) |
9,8 (49,6) |
7,3 (45,1) |
5,3 (41,5) |
4,6 (40,3) |
5,5 (41,9) |
7 (44,6) |
8,3 (46,9) |
10 (50) |
11,5 (52,7)
|
8,8 (47,8) |
| Precipitació total mm (polzades) | 189 (7,4) |
133 (5,2) |
171 (6,7) |
192 (7,6) |
209 (8,2) |
199 (7,8) |
187 (7,4) |
187 (7,4) |
201 (7,9) |
198 (7,8) |
183 (7,2) |
215 (8,5)
|
2.274 (89,5) |
| Font: National Institute of Water and Atmospheric Research[3] | |||||||||||||
Districtes
modificaWest Coast se subdivideix en tres districtes.
| Districte | Localització | Capital | Població[1] | Àrea | Densitat |
|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||
 |
|||||
 |
Demografia
modifica| Evolució demogràfica de West Coast[4][5] | ||
|---|---|---|
| Any | Població | Creixement |
| 1991 | 31.563 | |
| 1996 | 32.511 | +3,0% |
| 2001 | 30.303 | -7,2% |
| 2006 | 31.326 | +3,4% |
Segons el cens de 2006 West Coast tenia 32.326 habitants, un augment de 1.026 habitants (3,4%) des del cens de 2001. Hi havia 13.020 llars habitades, 2.313 llars no habitades i 144 llars en construcció.[5]
De la població de West Coast, 15.912 (50,8%) eren homes i 15.417 (49,2%) eren dones. La regió tenia una edat mediana de 40,2 anys, 4,2 anys més que la mediana nacional de 35,9 anys. Les persones majors de 64 anys formaven el 13,8% de la població, comparat amb el 12,3% nacionalment; les persones menors de 15 anys formaven el 20,4% de la població, comparat amb el 21,5% nacionalment.[5]
L'etnologia de West Coast era (amb figures nacionals en parèntesis): 79,6% europeus (67,6%); 9,7% maoris (14,6%); 1,3% asiàtics (9,2%); 1,0% illencs pacífics (6,9%); 0,2% de l'Orient Pròxim, Llatinoamèrica o Àfrica (0,9%) i 16,7% d'altres ètnies (11,1%).[5]
West Coast tenia un atur de 3,2% per persones majors de 14 anys, menys que la figura nacional de 5,1%. El sou anual mitjà de persones majors de 14 anys era (en dòlars neozelandesos) de 20.400$, comparat amb 24.400$ nacionalment. D'aquestes, un 49,4% tenien un sou anual de menys de 20.001$, comparat amb un 43,2% nacionalment; mentres que un 12,8% tenien un sou anual d'igual o de més de 50.000$, comparat amb un 18,0% nacionalment.[5]
Política
modificaPolítica regional
modificaEl consell regional de West Coast va ser format com a part de reformes neozelandeses de governs locals i regionals el novembre de 1989. La seu del consell regional va ser establerta a Greymouth. L'actual president del consell regional és Ross Scarlett.[6]
El consell regional de West Coast està format per 7 consellers de 3 circumscripcions.[7]
| Circumscripció | Conseller | Partit |
|---|---|---|
| Buller | Terry Archer | Independent |
| Buller | Ross Scarlett | Independent |
| Grey | Allan Birchfield | Independent |
| Grey | Ian Cummings | Independent |
| Grey | Andrew Robb | Independent |
| Westland | Bryan Chinn | Independent |
| Westland | Duncan Davidson | Independent |
Política nacional
modificaNacionalment, West Coast es localitza a la circumscripció electoral general de West Coast-Tasman i a la circumscripció electoral maori de Te Tai Tonga de la Cambra de Representants de Nova Zelanda.[8]
West Coast-Tasman es considera una circumscripció electoral de centreesquerra. Des de les eleccions de 1996 ha guanyat sempre el Partit Laborista, a part de les eleccions de 2008 en què guanyà el Partit Nacional. Des de les eleccions de 2011 ha guanyat sempre Damien O'Connor. En les eleccions de 2011 O'Connor guanyà amb el 47,51% del vot de la circumscripció. En segon lloc quedà Chris Auchinvole del Partit Nacional amb el 39,85% del vot.[9]
Te Tai Tonga també es considera una circumscripció electoral de centreesquerra. Des de les eleccions de 1999 ha guanyat sempre el Partit Laborista, a part de les eleccions del 2008 en què guanyà el Partit Maori. Des de les eleccions de 2011 ha guanyat sempre Rino Tirikatene. En les eleccions de 2011 Tirikatene guanyà amb el 40,62% del vot de la circumscripció. En segon lloc quedà Rahui Katene del Partit Maori amb el 31,79% del vot.[10]
Esport
modificaWest Coast té dos equips de rugbi a 15 professionals: West Coast i Buller. Els dos equips participen en la Heartland Championship, la segona divisió de rugbi a 15 de Nova Zelanda. A més, juntament amb Canterbury, Tasman, Mid Canterbury i South Canterbury, West Coast i Buller formen part de la franquícia de rugbi Crusaders. Els Crusaders participen en el Super Rugby i l'han guanyat en set ocasions.
Educació
modificaGreymouth té una politècnica, la Politècnica Tai Poutini.[11] Té aproximadament uns 3.000 estudiants.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 (anglès) «Subnational population estimates at 30 June 2012: regional council and territorial authority areas Arxivat 22 de juliol 2013 a Wayback Machine.». Statistics New Zealand. [Consulta: 11/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Haast, New Zealand Travel Weather Averages». Weatherbase. [Consulta: 19/01/2013.]
- ↑ 3,0 3,1 (anglès) «Climate Data». National Institute of Water and Atmospheric Research. [Consulta: 19/01/2013.]
- ↑ (anglès) «2001 Census: Regional Summary - All Tables Arxivat 2013-12-25 a Wayback Machine.». Statistics New Zealand. [Consulta: 11/01/2013.]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 (anglès) «QuickStats About West Coast Region». Statistics New Zealand. [Consulta: 18/01/2013.]
- ↑ (anglès) «About Us — Councillors Arxivat 2013-01-28 a Wayback Machine.». Pàgina web oficial del consell regional de West Coast. [Consulta: 19/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Elections Arxivat 2013-01-26 a Wayback Machine.». Pàgina web oficial del consell regional de West Coast. [Consulta: 19/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Electorate Boundaries». Comissió Electoral. [Consulta: 19/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Official Count Results -- West Coast-Tasman». Comissió Electoral. [Consulta: 19/01/2013.]
- ↑ (anglès) «Official Count Results -- Te Tai Tonga Arxivat 2013-02-08 a Wayback Machine.». Comissió Electoral. [Consulta: 19/01/2013.]
- ↑ (anglès) «About TPP Arxivat 2013-02-08 a Wayback Machine.». Pàgina web oficial de la Politècnica Tai Poutini. [Consulta: 19/01/2013.]
Vegeu també
modifica