Vuelta Abajo
Vuelta Abajo (o Vueltabajo) és una regió de la Província de Pinar del Río a l'estat de Cuba. Compren la part més occidental de l'illa, limitada al nord per la Sierra de los Órganos i la Sierra del Rosario. És una de las cinc regions tabaqueres de Cuba.
| Tipus | localització geogràfica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Pinar del Río (Cuba) | |||
| ||||
Història
modificaL'evolució de la població urbana de la regió de Vuelta Abajo va associada a la de la capital Pinar del Río. Fundada per Melchor Rojas l'any 1571, al començament només era un corral de l'explotació ramadera de San Felipe (al costat d'altres corrales com Cangre, Guamà i Cabezas).[1] L'any 1600 s'hi va fundar una ermita que esdevingué parròquia el 1710.[2]
L'inici del progrés econòmic el va determinar el nou governador de Cuba, Felipe Fonsdeviela (marquès de la Torre), en establir la jurisdicció de la Nueva Filipina amb capital a Pinar del Río.[3]
Geografia
modificaLa denominació popular designava amb el nom de Vuelta-abajo les terres que quedaven a l'oest del meridià de La Habana. Posteriorment el terme es va identificar amb la jurisdicció de Nueva-Filipina (Pinar del Río). Actualment Vuelta Abajo és una part de la província de Pinar del Río.[4]
Conreu del tabac
modifica| « | Hijo. — ¿En qué parte de la Isla se coge el mejor tabaco? Labrador. — En la Vuelta-Abajo. Hijo. — ¿Por qué? Labrador. — Porqué la tierra es muy suelta, arenosa, delgada y amulatada; la del fondo es igual a la de arriba. En otras partes de la Isla hay tierra de esta clase, pero es solo una pequeña capa en la superficie, teniendo el fondo de clase distinta, pues a la media vara poco más ó menos se encuentra barro amarillo o blanco y muchas veces perdigón. | » |
| — Cartilla rústica. Diálogo entre un labrador y su hijo (1841).[5] | ||
El conreu del tabac és el que va donar fama mundial a Vuelta Abajo.[6] Les característiques del terreny i el clima permetien la producció d'una matèria primera excepcional. Les plantes de tabac es cultivaven en explotacions anomenades “vegas”, en zones planes i fèrtils al costat dels rius.[7] Les inversions inicials eren molt més baixes que les que calien per a altres conreus (per a produir sucre s'havia de comprar un giny, i tirar endavant un trepig resultava molt car). Des del repoblament i repartiment de terres de 1702, ambdues accions promogudes pel governador i capità general (Felipe Fons de Viela), la producció de tabac s'incrementà fins a esdevenir la segona font econòmica de l'illa de Cuba.[8][9]
Estadístiques
modificaLes collites de tabac dels anys 2017 i 2018 superaren les 300.000 tones. El 2018 es confeccionaren uns 300 milions de cigars ("cigarros puros"), amb unes exportacions d'uns 100 milions d'unitats. Per a la temporada 2019-2020 hi ha la previsió de plantar unes 20.000 hectàrees. La producció de tabac de Pinar del Río representa un 65 % de la total de Cuba.[10]
Fama mundial
modifica| « | Sabido es generalmente que los terrenos situados al Oeste del meridiano de la Habana, conocidos bajo la denominación provincial de Vuelta de abajo, producen el tabaco mejor del mundo, por la belleza del color, lo grato del aroma, la suavidad de la hoja y su facilidad de arder. | » |
| — Ramon de la Sagra (1836).[11] | ||
Les diferents varietats de tabac produïdes a Vuelta Abajo assoliren una fama, reconeguda mundialment, que encara mantenen. Entre els productes elaborats, els cigars s'emporten la palma i són objecte del desig d'aquelles persones fumadores que es poden permetre pagar els preus més alts.[12][13][14][15][16][17]
Participació catalana
modificaLa història del tabac a Vuelta Abajo hauria estat molt diferent sense la presència activa d'alguns catalans il·lustres: Joan Conill i Pi, Jaume Partagàs i Ravell, Josep Gener i Batet, Prudenci Rabell i Pubill… Des del punt de vista qualitatiu i quantitatiu.
-
Plantació de tabac -
Porta de la “vega” Hoyo de Monterrey. L'arc forjat indica el nom de la finca, el del propietari i l'any: Hoyo de Monterrey. José Gener. 1860.
Referències
modifica- ↑ United States. Adjutant-General's Office. Military Information Division. Military Notes on Cuba. U.S. Government Printing Office, 1898, p. 188–.
- ↑ Crónica general de España: ó sea Historia ilustrada y descriptiva de sus provincias, sus poblaciones más importantes de la península y de ultramar. Obra redactada por conocidos escritores de Madrid, de provincias y de América. Rubio, 1871, p. 168–.
- ↑ Leví Marrero. Cuba, economía y sociedad: Del monopolio hacia la libertad comercial (1701-1763). Editorial San Juan, 1868, p. 388–.
- ↑ ESTUDIO GEOGRAFICO ISLA DE CUBA. VUELTA-ABAJO (PROVINCIA DE PINAR DEl, RIO). A.Luzón y J. Luzón.
- ↑ Sociedad Económica de Amigos del País (Cuba). Memorias, 1841, p. 339–.
- ↑ Boletín de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística. La Sociedad, 1866, p. 73–.
- ↑ E. R. Billings. Tobacco: Its History, Varieties, Culture, Manufacture and Commerce, with an Account of Its Various Modes of Use, from Its First Discovery Until Now. American Publishing Company, 1875, p. 346–.
- ↑ Xavier Marmier. A través de los trópicos. El Nadir, 1 gener 2006, p. 117–. GGKEY:B35SLA0NZGH.
- ↑ Gil Gelpí y Ferro. Situacion de España y de sus posesiones de ultramar: su verdadero peligro y el único medio de conjurarlo. S. Aguado, 1871, p. 77–.
- ↑ ONCUBANEWS Next tobacco harvest.
- ↑ Ramón de la Sagra. Historia economico-politica y estadistica de la isla de Cuba: ó sea de sus progresos en la poblacion, la agricultura, el comercio y las rentas. las viudas de Arazoza y Soler, 1831, p. 117–.
- ↑ Gustave Hespel d'Harponville (vicomte d'.). La reine des Antilles; ou, Situation actuelle de l'île de Cuba: précis topographique et statistique, histoire, géographie, agriculture, commerce, administration et mœurs. Gide et Baudry, 1850, p. 142–.
- ↑ Elihu Root Collection of United States Documents: Ser. A.-F.]. U.S. Government Printing Office, 1895, p. 10–.
- ↑ Dominique Auzias; Jean-Paul Labourdette CUBA 2020/2021 Petit Futé. Petit Futé, 2019-10-11T00:00:00+02:00, p. 307–. ISBN 978-2-305-02172-0.
- ↑ Hippolyte Piron. L'île de Cuba: Santiago--Puerto-Principe--Matanzas Et la Havane. E. Plon et cie, 1876, p. 289–.
- ↑ United States. Cuba and Puerto Rico Special Commissioner. Report on the Commercial and Industrial Condition of the Island of Cuba. U.S. Government Printing Office, 1898, p. 1–.
- ↑ Historia fisica, politica y natural de la isla de Cuba. En libreria de Arthus Bertrand, 1842, p. 287–.