[go: up one dir, main page]

Vall de Varetons

Vall bearnesa

La Vall de Varetons, (en bearnès Vath de Varetons i en francès Vallée de Barétous) és una vall del vessant nord dels Pirineus situada al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de Nova Aquitània). És una de les tres valls pirinenques del Bearn, conjuntament amb la d'Aussau i la d'Aspa.

Plantilla:Infotaula indretVall de Varetons
Imatge
La vall de Varetons. vista del pic d'Issarba
Tipusvall Modifica el valor a Wikidata
Part deBearn Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaPirineus Atlàntics (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 06′ N, 0° 42′ O / 43.1°N,0.7°O / 43.1; -0.7
Banyat perVert Modifica el valor a Wikidata
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Varetons és la més occidental de les valls bearneses. La recorren els rius Vert d'Areta i Vert de Barlanès, que a l'alçada d'Aràmits s'ajunten per a formar el Vert. Comunica amb l'Alta Navarra (Izaba, a la vall de Roncal) pel coll de la Pèira Sent Martin en la seva part més alta, i acaba a Auloron e Senta Maria.

Varetons limita a l'est amb la vall d'Aspa, que és la central de les tres valls bearneses. Per l'oest és la darrera vall abans d'entrar a la província basca de Zuberoa.

La vall està dividida en sis comunes: Aràmits, Lana de Varetons, Areta, Ansa, Hiars i Issòr.

Toponímia

modifica

El topònim Varetons apareix amb les grafies següents: Baratos (1290, títols del Bearn[1]), la terre de Baretoos (1376, revista militar del Bearn[2]), Varatoos (1385, cens del Bearn[3]) i Barethous (1477, títols de la vall d'Aspa[4]).

L'arxivista i historiador francès del segle xix Paul Raymond assegurava que al segle XVIII hom pronunciava Varetons.[5]

Història

modifica

La Junta de Roncal és un tractat entre els pastors d'ambdós costats dels Pirineus de sis segles d'antiguitat. El 13 de juliol de cada any, pastors bascos de la vall de Roncal i bearnesos de la vall de Varetons honoren aquest tractat al coll de la Pèira Sent Martin a la cerimònia del Tribut de les Tres Vaques.[6]

El 1385, la vall depenia de la batllia d'Auloron.

Referències

modifica
  1. Títols del vescomtat del Bearn - Arxius Departamentalsdels Pirineus Atlàntics
  2. Manuscrit de 1376 - Arxius Departamentalsdels Pirineus Atlàntics
  3. Cens del Bearn - Arxius Departamentalsdels Pirineus Atlàntics, manuscrit de 1385.
  4. Cens de la Vall d'Aspa - Arxius Departamentals dels Pirineus Atlàntics i de l'ajuntament d'Acós
  5. Raymond, Paul. Dictionnaire topographique du département des Basses-Pyrénées (en francès). París: Imprimerie Impériale, 1863. 
  6. «Celebració del Tribut de les Tres Vaques, el tractat transfronterer vigent més antic d'Europa.». Communauté de Travail des Pyrénées. POCTEFA (programme opérationnel de coopération territoriale Espagne-France-Andorre). Arxivat de l'original el 2015-11-20. [Consulta: 10 febrer 2019].

Enllaços externs

modifica