Turíngia
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat [ˈfʁaɪʃtaːt ˈtyːʁɪŋən]) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom. Turíngia fou un estat durant l'edat mitjana i posteriorment un estat de la república de Weimar, essent dividit en tres bezirke o districtes a l'extinta RDA.
Freistaat Thüringen (de)  | |||||
| |||||
| Tipus | estat federat alemany | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Hier hat Zukunft Tradition» | ||||
| Epònim | turingis | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Capital | Erfurt | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.143.145 (2018) (132,53 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | fràncic del Main | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 16.171 km² | ||||
| Altitud | 266 m | ||||
| Punt més alt | Grosser Beerberg (982,9 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 3 octubre 1990 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Landtag de Turíngia , (Escó: 88) | ||||
| • Ministre-president | Bodo Ramelow (2020–) | ||||
| Màxima autoritat judicial | Tribunal Constitucional de Turíngia | ||||
| Membre de | |||||
| Pressupost | 13.543.780.600 € (2024) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | DE-TH | ||||
| Codi NUTS | DEG | ||||
| Clau de regió d'Alemanya | 16 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | thueringen.de | ||||
   
| |||||
Turíngia se situa al centre del país i limita amb la Baixa Saxònia al nord, amb Saxònia-Anhalt al nord-est, amb Saxònia a l'est, amb Baviera al sud i amb Hessen a l'oest. L'estat és conegut des del segle xix com «el cor verd d'Alemanya», a causa dels frondosos boscos que hom hi troba. La capital i ciutat més poblada és Erfurt.
Història
modificaHabitada pel poble dels hermanduris i després pels alamans, el poble dels turingis s'hi va establir al segle iv. Cap a començaments del segle VI tenien un rei anomenat Hermanfrid. El país va ser sotmès pels francs cap al 532 i amb el tractat de Verdun del 843 va pertànyer a Germània.
La Marca turíngia fou constituïda el 804 i va ser integrada a Saxònia el 908. El 965 va passar a la Marca de Meissen i abans del 1064 fou donada a Lluís el Barbut. Va ser incorporada a Saxònia el 1482.
Districtes urbans i rurals
modificaTuríngia està dividida en 17 districtes rurals (entre parèntesis, algunes ciutats importants de cada districte):
A més a més, també té sis districtes urbans:
Ciutats
modifica| Ciutats a Turíngia | |||||
| posició | ciutat | habitants | districte | ||
| 31-desembre-1970 | 31-desembre-2000 | 30-juny-2005 | |||
| 1. | Erfurt | 192.679 | 200.564 | 202.590 | districte urbà |
| 2. | Gera | 106.841 | 112.835 | 104.737 | districte urbà |
| 3. | Jena | 85.169 | 99.893 | 102.201 | districte urbà |
| 4. | Weimar | 63.985 | 62.425 | 64.361 | districte urbà |
| 5. | Gotha | 57.256 | 48.376 | 47.045 | Gotha |
| 6. | Eisenach | 50.059 | 44.442 | 43.858 | districte urbà |
| 7. | Nordhausen | 42.018 | 45.633 | 43.781 | Nordhausen |
| 8. | Suhl | 28.177 | 48.025 | 43.202 | districte urbà |
| 9. | Altenburg | 47.497 | 41.290 | 38.203 | Altenburger Land |
| 10. | Mühlhausen | 46.135 | 38.695 | 37.480 | Unstrut-Hainich-Kreis |
| 11. | Saalfeld | 31.048 | 29.511 | 28.148 | Saalfeld-Rudolstadt |
| 12. | Ilmenau | 19.634 | 27.176 | 26.713 | Ilm-Kreis |
| 13. | Arnstadt | 27.368 | 27.220 | 25.828 | Ilm-Kreis |
| 14. | Rudolstadt | 30.087 | 27.528 | 25.584 | Saalfeld-Rudolstadt |
| 15. | Apolda | 29.754 | 25.899 | 24.684 | Weimarer Land |
| 16. | Greiz | 39.424 | 26.177 | 24.007 | Greiz |
| 17. | Sonneberg | 29.811 | 24.837 | 23.928 | Sonneberg |
| 18. | Sondershausen | 22.195 | 23.088 | 21.718 | Kyffhäuserkreis |
| 19. | Meiningen | 24.876 | 22.240 | 21.642 | Schmalkalden-Meiningen |
| 20. | Sömmerda | 15.959 | 21.977 | 20.885 | Sömmerda |
| 21. | Leinefelde-Worbis (formed at 16th of march 2004) |
4.315 (LF) 3.401 (WO) |
15.056 (LF) 5.497 (WO) |
20.816 | Eichsfeld |
| 22. | Bad Langensalza | 16.813 | 19.917 | 18.760 | Unstrut-Hainich-Kreis |
| 23. | Schmalkalden | 14.527 | 18.551 | 17.893 | Schmalkalden-Meiningen |
| 24. | Zeulenroda-Triebes (formed at 1st of march 2006) |
13.549 (ZR) 4.790 (TR) |
14.600 (ZR) 4.230 (TR) |
17.702 | Greiz |
| 25. | Heiligenstadt | 12.464 | 17.291 | 17.175 | Eichsfeld |
| 26. | Bad Salzungen | 11.466 | 17.086 | 16.551 | Wartburgkreis |
| 27. | Pößneck | 19.547 | 14.341 | 13.592 | Saale-Orla |
| 28. | Schmölln | 13.968 | 13.193 | 12.693 | districte d'Altenburger |
| 29. | Zella-Mehlis (formed at 1st of april 1919) |
17.136 | 13.036 | 12.355 | Schmalkalden-Meiningen |
| 30. | Hildburghausen | 10.652 | 12.466 | 12.351 | Hildburghausen |
| 31. | Eisenberg | 13.859 | 11.764 | 11.489 | Saale-Holzland-Kreis |
| 32. | Waltershausen | 14.219 | 11.725 | 11.307 | Gotha |
Llista de ministres presidents de Turíngia
modifica| Ministres-Presidents de Turíngia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Núm. | Nom | Naixement-Mort | Partit | Inici de mandat | Fi de mandat |
| 1 | Hermann Brill | 1895–1959 | SPD | 9 de juny de 1945 | 16 de juliol de 1945 |
| 2 | Rudolf Paul | 1893–1978 | SED | 16 de juliol de 1945 | 9 d'octubre de 1947 |
| 3 | Werner Eggerath | 1900–1977 | SED | 9 d'octubre de 1947 | 23 de juliol de 1952 |
| Entre 1952 i 1990, l'estat de Turíngia va restar abolit. | |||||
| 4 | Josef Duchač | *1938 | CDU | 8 de novembre de 1990 | 5 de febrer de 1992 |
| 5 | Bernhard Vogel | *1932 | CDU | 5 de febrer de 1992 | 5 de juny de 2003 |
| 6 | Dieter Althaus | *1958 | CDU | 5 de juny de 2003 | 30 d'octubre de 2009 |
| 7 | Christine Lieberknecht | *1958 | CDU | 30 d'octubre de 2009 | 5 de desembre de 2014 |
| 8 | Bodo Ramelow | *1956 | Die Linke | 5 de desembre de 2014 | actualitat |
