Sulpici el Pietós

Sulpici el Pietós (Vatan, Berry, actual Indre, ca. 576 - Bourges, 17 de gener de 647) fou un religiós franc, bisbe de Bourges. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Sulpici el Pietós, o
Sulpici II de Bourges

Bust reliquiari del sant a Saint-Sulpice-de-Favières
Nom original	(fr) Sulpice le Pieux
Biografia
Naixement	Sulpitius Pius, Sulpitius II Bituricensis c. 576 Vatan (França)
Mort	17 gener 646 (69/70 anys) Bourges (França)
Sepultura	Saint-Sulpice (París)
Arquebisbe
Bisbe
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic
Activitat	(Floruit: segle VII )
bisbe i confessor
sant precongregacional
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
Pelegrinatge	Vatan, Saint-Sulpice (París)
Festivitat	17 de gener
Iconografia	Robes de bisbe
Patró de	Companyia de Sant Sulpici

Hagiografia

Nasqué probablement a Vatan (Berry, actual Indre) en una família aristocràtica, i fou destinat a la carrera eclesiàstica. Educat a l'escola palatina pel capellà del rei Guntram, acabà els estudis als setze anys. Fou cridat en 612 pel bisbe Austregisil de Bourges que el nomenà ardiaca. Ordenat sacerdot en 618, fou almoiner i capellà a la cort del rei franc Clotari II. A la mort d'Austregisil, fou elegit successor seu com a bisbe de la ciutat, en 624.

Saint-Sulpice de París, on hi ha la despulla del sant

Va acabar d'evangelitzar el territori de la diòcesi, convertint els pagans i els jueus. Va participar en el concili de Clichy de 627 i fou mestre de Remacle i Desideri de Caors, després canonitzats. L'últim fou consagrat bisbe per Sulpici i escrigué la vita d'aquest.

Es va oposar a la política intervencionista de Dagobert I i va defensar els drets i privilegis de la seva diòcesi. Va dedicar-se a atendre les necessitats de pobres i malalts, fent-se molt estimat pels seus fidels. En morir, en 647, els seus funerals van haver d'endarrerir-se perquè tothom volia pregar davant la seva despulla.

Veneració

Venerat immediatament com a sant, al segle xvii se li dedicà l'església de Saint-Sulpice de París, on hi ha les seves relíquies, i se li consagrà la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici, de la que és patró.

A Vatan, la capella dedicada a Sulpici era meta de pelegrinatges d'ençà el segle xv, el dia 27 d'agost, data de la trasllat de les relíquies a Saint-Sulpice de París.

Bibliografia

• Gallia Christiana, tom II, XVI, Parigi, 1873.
• Acta Sanctorum, tom II, 529.
• Bruno Krusch, Monumenta Germaniae Historica, Scriptores rerum Merovingicarum, tom IV, Hannover, 1902.